El I Congrés de Literatura Catalana de la Postmodernitat s’estrena amb una mirada cap als anys seixanta

Imatge de la conferència inaugural.
Imatge de la conferència inaugural.
Notícia | Cultura
(29/11/2023)
Ahir, dimarts 28 de novembre, es va inaugurar a l’Aula Magna de l’Edifici Històric el I Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat (1968-2023), amb la presència i les paraules de tres escriptors significats i rellevants: Jordi Coca, Francesc Parcerisas i Carme Riera. Tots tres van desgranar els records dels seus inicis com a creadors i van fer diverses consideracions al voltant de la llengua, la literatura i el moment polític i social en què van començar les seves carreres literàries.
Imatge de la conferència inaugural.
Imatge de la conferència inaugural.
Notícia | Cultura
29/11/2023
Ahir, dimarts 28 de novembre, es va inaugurar a l’Aula Magna de l’Edifici Històric el I Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat (1968-2023), amb la presència i les paraules de tres escriptors significats i rellevants: Jordi Coca, Francesc Parcerisas i Carme Riera. Tots tres van desgranar els records dels seus inicis com a creadors i van fer diverses consideracions al voltant de la llengua, la literatura i el moment polític i social en què van començar les seves carreres literàries.
Va presentar i conduir l’acte el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Víctor Martínez Gil, qui va declarar als tres escriptors: «Amb els vostres records, ens obriu a tots una època que serveix per reivindicar la continuïtat de la nostra tradició».
​​​​​​​
Va encetar els parlaments Jordi Coca, molt actiu en el món del teatre, la literatura d’experimentació i la narrativa, qui d’inici va manifestar irònicament que «el congrés ha de ser sobre literatura, no sobre especulacions sobre literatura», i va fer seves dues frases de Joan Brossa: «Els creadors estem a l’obrador, no pas a la botiga» i «No podem tornar sense haver-hi anat». Ho va manifestar en al·lusió al tàndem format per Joaquim Molas i Josep M. Castellet, que durant els anys seixanta i setanta del segle passat «van incidir de forma tremenda en la no valoració i l’exclusió del sistema literari català d’autors» als quals Coca ha dedicat molt d’estudi: Joan Brossa, Manuel de Pedrolo, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet o Maria Aurèlia Capmany.
«Cal anar amb compte amb el que pensem sobre literatura», va alertar, i també va advertir dels perills «d’esdevenir una cultura del Reader’s Digest, i de confondre l’avantguarda amb la modernitat: un dels malentesos més grans de la nostra cultura». Així mateix, va insistir en la importància cabdal de contextualitzar l’obra literària, i ho va exemplificar amb una anècdota brillant amb l’escriptor mallorquí Blai Bonet: «Ens trobàvem parlant sobre literatura a Cala Figuera, a l’estiu, i de sobte Bonet, amb la passió que el caracteritzava, va començar a picar de peus sobre el terra, aixecant un núvol de pols. “Aquesta pols són els clàssics”, va cridar. És la lliçó de teoria literària més important que he rebut mai», va concloure.

Seguidament, el poeta, traductor, crític i memorialista Francesc Parcerisas va parlar de La poesia del meu temps en una ponència en què va projectar fotografies icòniques que l’han ajudat a emmarcar l’època en què va iniciar-se com a home de lletres (imatges de l’arribada de l’home a la Lluna, de la guerra del Vietnam o del festival de Woodstok), així com cobertes de llibres emblemàtics (Gargots, d’en Cesc, Poemes i cançons, de Raimon, Les revoltes lògiques, de Ferran Fullà) que exemplificaven el sentir de l’època, quan «el món de la política, la cultura i la literatura estaven unides contra la dictadura».
Va recordar els seus temps de jove militant, quan allò que s’anomenava «l’aliança de les forces del treball i la cultura impregnava tota la lluita antifranquista». En aquest sentit, va trencar una llança en favor del poeta, tècnic editorial, traductor, assessor lingüístic i sociolingüista Francesc Vallverdú (1935-2014), «per la seva tasca ingent de catalanització de l’esquerra antifranquista». També va reivindicar la seva generació, «la que no va fer la guerra, i va eclosionar esperançada als anys setanta». «El busseig en aquest passat immediat il·lumina les connexions germinals de tota la cultura que va venir després», va declarar. Per acabar, Parcerisas va mostrar la coberta del llibre La casa Fullà, «un lloc mític on van viure Pau Maragall, Ana Briongos, Víctor Jou, Marta Pessarrodona i molts altres, que porta un subtítol que ens defineix molt bé: “Tot estava per fer i tot era possible”».
 
En la conferència inaugural, Jordi Coca, Francesc Parcerisas i Carme Riera van recordar els seus inicis com a escriptors durant el tardofranquisme.
En darrer lloc va intervenir la narradora i estudiosa Carme Riera, qui va manifestar: «La nostra generació vam construir una literatura sense novel·la i sense llengua. Cap de nosaltres va poder estudiar en català». Tot seguit va recordar que la seva formació lingüística era familiar: «Vaig tenir la sort de tenir una àvia que ens explicava rondalles mallorquines i ens llegia poesia de mossèn Alcover i Marià Aguiló. Fins que no vaig conèixer n’Aina Moll, no vaig poder estudiar la meva llengua».
Així mateix, va manifestar: «La nostra relació amb la generació literària precedent no va ser gens amable». També va recordar que, després de guanyar el premi Recull de Blanes l’any 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora, Mercè Rodoreda va manifestar públicament: «Aquesta noia m’imita». I que, en entrevistar Josep Pla al seu mas de Llofriu, aquest li va engaltar: «Vostès, totes a la cuina». «Vam haver de buscar les referències fora: Simone de Beauvoir, Virginia Woolf i Hélène Cixous». Riera va finalitzar la seva intervenció caracteritzant la seva generació: «L’esperança i la conspiració van ser els vectors que ens van mobilitzar. I crec que ho hem de tornar a repensar en el moment actual que estem vivint».

A continuació va tenir lloc la ponència inaugural, titulada «Cos, cànon, autoria, autenticitat: problemàtiques identitàries a la literatura catalana de la postmodernitat», a càrrec de la professora de la Universitat de Sheffield Louise Johnson.

El congrés es desenvoluparà fins al divendres 1 de desembre, amb la participació de més de cinquanta especialistes acadèmics d’arreu del món i d’una quarantena d’escriptors, editors i traductors catalans, entre els quals destaquen Màrius Serra, Empar Moliner, Sergi Belbel, Maria Jaén, Víctor García Tur, Borja Bagunyà, Vicenç Altaió o Ester Xargay. L’assistència és completament lliure i gratuïta. L’objectiu és aprofundir en el coneixement de la literatura catalana des de finals dels anys seixanta del segle passat fins a l’actualitat, per tal d’establir un relat general capaç d’integrar els principals processos transformadors i la gran diversitat de fenòmens que l’han constituïda.

 

Flickr

I Congrés de Literatura Catalana de la Postmodernitat

I Congrés de Literatura Catalana de la Postmodernitat

El congrés es desenvoluparà fins al divendres 1 de desembre, amb la participació de més de cinquanta especialistes acadèmi.cs d’arreu del món i d’una quarantena d’escriptors, editors i traductors catalans