Avui sʼinaugura lʼexposició «Lʼinstrument científic més gran mai construït», en què participen investigadors de la UB
Aquest dijous, 7 de març, sʼinaugura lʼexposició «L'instrument científic més gran mai construït», en què sʼexplica, dʼuna banda, el funcionament del gran col·lisionador dʼhadrons (LHC), infraestructura que es troba a la seu de l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), a Suïssa, i dʼaltra banda, la contribució catalana a lʼLHC, centrada en la feina que duen a terme investigadors de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB), entre dʼaltres. L'exposició és una iniciativa del projecte europeu Pathway, en el qual participa la Facultat de Pedagogia de la UB, i es podrà veure a CosmoCaixa Barcelona del 8 al 26 de març.
Aquest dijous, 7 de març, sʼinaugura lʼexposició «L'instrument científic més gran mai construït», en què sʼexplica, dʼuna banda, el funcionament del gran col·lisionador dʼhadrons (LHC), infraestructura que es troba a la seu de l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), a Suïssa, i dʼaltra banda, la contribució catalana a lʼLHC, centrada en la feina que duen a terme investigadors de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB), entre dʼaltres. L'exposició és una iniciativa del projecte europeu Pathway, en el qual participa la Facultat de Pedagogia de la UB, i es podrà veure a CosmoCaixa Barcelona del 8 al 26 de març.
Lʼacte inaugural, que tindrà lloc al mateix CosmoCaixa el dia 7 a les 19 h, consistirà en una taula rodona en què es debatrà sobre el futur del CERN i de la recerca en física de partícules, en un context econòmic complex i després de la fita crucial que ha significat la confirmació que la partícula descoberta recentment per l'LHC és el bosó de Higgs. Hi participaran la Dra. Martine Bosman, investigadora catedràtica de lʼInstitut de Física d'Altes Energies (IFAE) i presidenta del Consell de lʼexperiment ATLAS; el Dr. Antonio Pich, coordinador del Centre Nacional de Física de Partícules, Astropartícules i Nuclear (CPAN), i el Dr. Manuel Delfino, professor de la UAB i director del Port dʼInformació Científica (PIC), que proporciona la capacitat de càlcul necessària per desenvolupar estudis de física amb lʼLHC. Lʼacte serà moderat pel Dr. Lluís Garrido, investigador catedràtic de lʼICCUB i cap del grup de lʼexperiment LHCb a Barcelona.
Fins a principis del segle XX es creia que els àtoms estaven constituïts per agrupacions de protons, neutrons i electrons com a partícules fonamentals i indivisibles. Aquesta teoria es va començar a qüestionar en detectar-se noves partícules. Per això, els físics van començar a construir un nou model dʼorganització de partícules fonamentals que més endavant va rebre el nom de model estàndard. Aquesta nova teoria suposava lʼexistència de partícules més fonamentals, aquestes sí indivisibles, lʼexistència de les quals no es va poder demostrar fins a mitjans del segle XX.
Avui sabem, doncs, que els protons i els neutrons, per exemple, estan formats en realitat per grups de tres partícules anomenades quarks, mentre que els electrons sí que són partícules fonamentals. El model estàndard actualment està format per sis quarks, sis leptons i cinc bosons (un dʼells és el bosó de Higgs, responsable que les partícules tinguin massa).
En tan sols tres anys des que va entrar en funcionament, lʼLHC ja ha fet contribucions importants a la física fonamental. El 2012, científics del CERN van detectar una nova partícula que podria ser consistent amb el bosó de Higgs. L'LHC també ha permès detectar desintegracions de partícules tan poc freqüents que fins ara no havien pogut ser observades, o mesurar amb una precisió inèdita algunes de les diferències existents entre matèria i antimatèria.
La primera part de lʼexposició «L'instrument científic més gran mai construït» mostra els experiments més rellevants que sʼhan desenvolupat al llarg d'aquests tres anys de funcionament de lʼLHC, ocupa una superfície de 100 metres quadrats i ha estat dissenyada pel CERN. La segona part descriu la contribució a lʼLHC dels investigadors de lʼICCUB i de lʼIFAE, centre situat al campus de la UAB, i ha estat produïda per lʼObra Social la Caixa.
Les activitats de formació del professorat que complementen la mostra, i la mateixa idea de lʼexposició, són una iniciativa del projecte europeu Pathway, en el qual participa la Facultat de Pedagogia de la UB, dirigit a donar suport a lʼensenyament per indagar en ciències experimentals i posar a lʼabast dels docents formació i recursos. Paral·lelament a lʼexposició, s'organitzaran visites guiades per a grups escolars i altres activitats i conferències dirigides al públic general, tant entre setmana com els caps de setmana.
La participació de la UB en l'exposició ha estat encapçalada pels investigadors Hugo Ruiz, del Grup de Física de Partícules de l'ICCUB (ubicat al campus d'excel·lencia internacional BKC), i Mario Barajas, professor del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la UB i coordinador a Espanya del projecte Pathway.