Homes i dones presenten trets diferenciats en lʼaddicció als jocs dʼapostes
Fins ara gairebé no existia cap estudi que comparés per sexes les característiques dels trastorns relacionats amb el joc i la seva evolució cap a quadres clínics greus. Ara, dos articles publicats a Scientific Reports i Neuropsychiatrie determinen que homes i dones presenten perfils diferents tant en els trastorns lligats al joc dʼapostes com en la progressió de la patologia cap a estadis més severs.
Fins ara gairebé no existia cap estudi que comparés per sexes les característiques dels trastorns relacionats amb el joc i la seva evolució cap a quadres clínics greus. Ara, dos articles publicats a Scientific Reports i Neuropsychiatrie determinen que homes i dones presenten perfils diferents tant en els trastorns lligats al joc dʼapostes com en la progressió de la patologia cap a estadis més severs.
Els dos estudis els ha liderat Susana Jiménez, professora del Departament de Ciències Clíniques de la UB i cap de la Unitat de Joc Patològic de lʼHospital Universitari de Bellvitge, juntament amb Roser Granero, professora de la UAB.
Les recerques constaten que les dones amb nivells més elevats dʼaddicció al joc presenten un seguit de trets que les diferencien dels pacients homes amb patologia també severa. Així, elles juguen a menys varietat de jocs i ho fan a una edat més avançada (tot i que una edat dʼinici precoç sʼassocia a més gravetat tant en dones com en homes). A més, viuen soles: són predominantment dones sense parella o que surten dʼuna separació o divorci. El seu nivell econòmic és mitjà baix o baix, el seu estat de salut és pitjor que el dels homes i al llarg de la vida han experimentat un nombre més alt dʼesdeveniments vitals estressants que ells. De fet, sovint comencen a jugar dʼuna manera problemàtica després de situacions traumàtiques. També sʼevidencia que les dones amb un trastorn de joc més greu presenten més biaixos cognitius, és a dir, més fantasies i creences irracionals en relació amb el joc.
«Les dones amb un trastorn del joc més greu comencen a jugar més tard que els homes, però en moltes ocasions la seva evolució és més abrupta i el joc esdevé una estratègia desadaptativa per evitar estats emocionals negatius o problemes de salut física», explica Susana Jiménez, també membre de lʼIDIBELL i el CIBERobn. Dʼaquesta manera, en les dones els patrons de joc problemàtic es mantenen per un procés de reforçament negatiu: el joc esdevé el mecanisme per evitar o mitigar les emocions lligades a la tristesa o als sentiments de solitud o de frustració amb les seves vides.
Una altra diferència sensible respecte al sexe masculí és que les dones amb trastorns severs de joc presenten nivells baixos dʼautodirecció, és a dir, tenen dificultats per prendre decisions, planificar objectius vitals i persistir per aconseguir-los.
En el cas dels homes, les motivacions inicials tenen més a veure amb la impulsivitat, lʼexcitació que provoca el joc, la possibilitat de guanyar premis i la recerca dʼuna gratificació immediata. Malgrat això, lʼevolució cap a estats més greus de lʼaddicció suposa, també en els homes, una progressió cap a la necessitat de fugir de les emocions negatives que el joc genera (per pèrdua de diners, deutes, conflictes, mentides a la família i a les persones de lʼentorn, etc.). Per tant, la conducta de joc es manté també per un patró de reforçament negatiu en les fases més avançades del trastorn.