Homenatge al professor Ramon Valls

El filòsof Ramon Valls.
El filòsof Ramon Valls.
(25/10/2011)

Dimecres 26 dʼoctubre, a les 18.30 h, a la sala dʼactes de la Facultat de Filosofia de la UB (c/ Montalegre, 6), tindrà lloc lʼacte dʼhomenatge in memoriam al catedràtic de Filosofia Ramon Valls i Plana, mort el proppassat mes dʼagost.

El filòsof Ramon Valls.
El filòsof Ramon Valls.
25/10/2011

Dimecres 26 dʼoctubre, a les 18.30 h, a la sala dʼactes de la Facultat de Filosofia de la UB (c/ Montalegre, 6), tindrà lloc lʼacte dʼhomenatge in memoriam al catedràtic de Filosofia Ramon Valls i Plana, mort el proppassat mes dʼagost.

En lʼacte intervindran el rector, Dídac Ramírez; lʼexrector Josep M. Bricall; el president de lʼIEC, Salvador Giner; el degà de la Facultat de Filosofia, Norbert Bilbeny; el síndic de greuges de la UB, Antoni Mirambell; el president de la Societat Catalana de Filosofia de lʼIEC, Ignasi Roviró, i el membre de la Junta Directiva de lʼObservatori de Bioètica i Dret de la UB Albert Royes.

 
Ramon Valls i Plana (Valls, 1928 - Barcelona, 2011) va ser deixeble de Jaume Bofill i Joaquim Carreras Artau a la UB, va obtenir el 1958 el Premi Extraordinari de Llicenciatura en la secció de Filosofia i va realitzar el doctorat a Munic i Bonn el 1970, amb una tesi dirigida per Emilio Lledó. Membre de la Companyia de Jesús, va presentar a Barcelona la seva tesi, Del yo al nosotros: Lectura de la fenomenología de Hegel (1971). El llibre es va convertir en un text de referència per als especialistes en lʼobra de Hegel a Espanya i Llatinoamèrica. Va exercir la docència a les universitats de Barcelona, Saragossa i Sant Sebastià, on el 1978 va fundar la Facultat de Filosofia de la Universitat del País Basc. Catedràtic de la UB des de 1979, va ser nomenat defensor de lʼuniversitari, càrrec que va exercir des de 1998 fins a 2003. Entre 1982 i 1985 va presidir la Societat Catalana de Filosofia, com a successor de Josep Maria Calsamiglia Vives.
 
A més de la seva tesi, Valls va publicar La dialéctica (1981), Societat civil i Estat a la filosofia del dret de Hegel (1993), Conceptes per a una filosofia de lʼeducació pluralista i pacifista (1995) i, amb altres autors, La controversia de Hegel con Kant (2004). Posteriorment es va inclinar pels estudis dʼètica i bioètica, a més de política, ciència i ecologia, que va plasmar en conferències i articles a la premsa.
Lʼobra de Ramon Valls sʼinscriu en la gran tradició dels estudis hegelians, comparable a la de Heidegger, Jean Hyppolite, Alexandre Kojève i José Gaos, traductor de Hegel.