Homenatge a Carmen Martín Gaite

Retrat de l'escriptora Carmen Martín Gaite.
Retrat de l'escriptora Carmen Martín Gaite.
(19/05/2011)

El dijous 19, a les 19 h, a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric tindrà lloc un acte dʼhomenatge a lʼescriptora Carmen Martín Gaite, que ha organitzat la Facultat de Filologia, sota el títol Hace falta desafinar, desafinar genialmente.Seràa càrrec de la Dra. Lourdes Cirlot, vicerectora dʼArts, Cultura i Patrimoni, el Dr. Adolfo Sotelo, degà de la Facultat de Filologia, i la Dra. Emma Martinell, catedràtica de Llengua Espanyola i col·laboradora de Carmen Martín Gaite.

Retrat de l'escriptora Carmen Martín Gaite.
Retrat de l'escriptora Carmen Martín Gaite.
19/05/2011

El dijous 19, a les 19 h, a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric tindrà lloc un acte dʼhomenatge a lʼescriptora Carmen Martín Gaite, que ha organitzat la Facultat de Filologia, sota el títol Hace falta desafinar, desafinar genialmente.Seràa càrrec de la Dra. Lourdes Cirlot, vicerectora dʼArts, Cultura i Patrimoni, el Dr. Adolfo Sotelo, degà de la Facultat de Filologia, i la Dra. Emma Martinell, catedràtica de Llengua Espanyola i col·laboradora de Carmen Martín Gaite.

Així, amb motiu de la concessió del Premio Cervantes 2010, lʼabril dʼenguany, a Ana María Matute (1926), se lʼha qualificada de dama de les lletres espanyoles. El mes anterior havia traspassat Josefina Aldecoa (1926). Carmen Martín Gaite, nascuda un any abans, el 1925, va morir el juliol del 2000. «Les tres són dames de les lletres espanyoles», en paraules de la Dra. Martinell.

La Facultat de Filologia ha considerat oportú rendir un homenatge a Carmen Martín Gaite en el desè aniversari de la seva mort, en un moment en què sʼha escrit de nou sobre aquestes tres autores, que van compartir les circumstàncies històriques del país.  
 
Carmen Martín Gaite es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Salamanca, i el 1950 es va traslladar a Madrid, on va viure lʼambient bohemi de la ciutat al costat dʼIgnacio Aldecoa i Rafael Sánchez Ferlosio, amb qui es va acabar casant. La seva obra literària es va iniciar als anys 50 amb la publicació de relats i col·laboracions periodístiques a revistes i diaris com ara ABC, Blanco y Negro, Alcalá i Revista Española, entre dʼaltres. El 1957 va publicar la primera novel·la, Entre visillos, que va ser guardonada amb el Premi Nadal de novel·la. Va iniciar així una prolífica carrera literària. El 1978 va guanyar el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles per El cuarto de atrás, el Premi Príncep dʼAstúries de les Lletres lʼany 1986, el Premi Anagrama dʼassaig el 1987 per Usos amorosos de la postguerra española, i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles lʼany 1994 pel conjunt de la seva obra. El 1992, estant ja allunyada de la Universitat, es va doctorar amb la tesi Usos amorosos del siglo xvii en España.