Herta Müller, Nobel de Literatura el 2009, participa a la UB en un col·loqui sobre la seva obra
La premi Nobel de Literatura el 2009, Herta Müller, participa avui, dimecres 27 de juny, a les 17 h, en un col·loqui sobre la seva obra. L'acte tindrà lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB.
Lʼacompanyaran la catedràtica de Literatura Alemanya de la UB Marisa Siguán i la traductora Isabel García Adánez. Una hora abans, la professora Siguán pronunciarà la conferència «In jeder Sprache sitzen andere Augen» («A cada llengua seuen ulls diferents»), una reflexió sobre la construcció del llenguatge metafòric de Müller. El col·loqui a la UB està adreçat especialment a experts, investigadors i alumnes de llengües germàniques i és un dels actes programats durant la visita de Müller a Barcelona, juntament amb un col·loqui a lʼInstitut Goethe el dilluns 25 de juny, lʼexposició «Herta Müller. El círculo vicioso de las palabras» i la conferència «El idioma como patria», al CCCB el dimarts 26 de juny.
LʼAcadèmia sueca va atorgar ara fa tres anys el Premi Nobel de Literatura a Herta Müller «perquè, amb la seva poesia concentrada i la franquesa de la seva prosa, descriu el paisatge dels desposseïts». Poetessa, novel·lista i assagista, Müller, desconeguda per al gran públic fins que se li va concedir aquest guardó, ha explicat com ningú altre lʼhorror de la dictadura a Romania i el desarrelament dels qui, forçats pel règim de Ceaucescu, van haver dʼemprendre el camí de lʼexili.
La premi Nobel de Literatura el 2009, Herta Müller, participa avui, dimecres 27 de juny, a les 17 h, en un col·loqui sobre la seva obra. L'acte tindrà lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB.
Lʼacompanyaran la catedràtica de Literatura Alemanya de la UB Marisa Siguán i la traductora Isabel García Adánez. Una hora abans, la professora Siguán pronunciarà la conferència «In jeder Sprache sitzen andere Augen» («A cada llengua seuen ulls diferents»), una reflexió sobre la construcció del llenguatge metafòric de Müller. El col·loqui a la UB està adreçat especialment a experts, investigadors i alumnes de llengües germàniques i és un dels actes programats durant la visita de Müller a Barcelona, juntament amb un col·loqui a lʼInstitut Goethe el dilluns 25 de juny, lʼexposició «Herta Müller. El círculo vicioso de las palabras» i la conferència «El idioma como patria», al CCCB el dimarts 26 de juny.
LʼAcadèmia sueca va atorgar ara fa tres anys el Premi Nobel de Literatura a Herta Müller «perquè, amb la seva poesia concentrada i la franquesa de la seva prosa, descriu el paisatge dels desposseïts». Poetessa, novel·lista i assagista, Müller, desconeguda per al gran públic fins que se li va concedir aquest guardó, ha explicat com ningú altre lʼhorror de la dictadura a Romania i el desarrelament dels qui, forçats pel règim de Ceaucescu, van haver dʼemprendre el camí de lʼexili.
Herta Müller pertany al poble suab, de la regió del Banat (Romania), una minoria de llengua alemanya la major part de la qual va abandonar el país durant la dècada dels vuitanta. Va estudiar literatura alemanya i romanesa a la Universitat de Timisoara i els seus primers treballs literaris —els relats aplegats a Niederungen (En terres baixes) i la novel·la Drückender Tango— van ser censurats pel règim de Ceaucescu. Quan va criticar obertament la dictadura, li van prohibir de publicar. Paral·lelament, la seva obra va anar adquirint reconeixement a Alemanya, on es va instal·lar lʼany 1987. Actualment, viu a Berlín i les seves obres, escrites en alemany, han estat traduïdes a 21 idiomes. A Espanya lʼediten Siruela, Mondadori i Plaza y Janés. En català ha vist publicades molt recentment alguns dels seus treballs més rellevants: L'home és un gran faisà en el món, La bèstia del cor, Tot el que tinc ho duc al damunt i En terres baixes, totes editades per Edicions Bromera.
Marisa Siguán és catedràtica de Literatura Alemanya a la Universitat de Barcelona i external fellow a lʼInstitut dʼEstudis Avançats de Friburg (FRIAS), de la Universitat Albert Ludwig de Friburg. Des de lʼany 2000 coordina el programa de doctorat Construcció i Representació dʼIdentitats Culturals de la Facultat de Filologia de la UB i també participa, des de la seva creació, en el màster de la UB del mateix nom. Els seus àmbits de recerca i docència són principalment les relacions literàries hispanogermàniques en el tombant del segle XVIII al XIX, la literatura alemanya de la modernitat i la relació entre memòria traumàtica i escriptura literària dels segles XX i XXI. Ha publicat, entre dʼaltres, La recepción de Ibsen y Hauptmann en el modernismo catalán, Historia de la literatura alemana (juntament amb Hans Gerd Rötzer), Transkulturelle Beziehungen (amb Karl Wagner), i Goethe: obra narrativa. Ha impartit docència i conferències a les universitats de Santiago de Compostel·la, Sevilla, País Basc, Complutense de Madrid, València, Trèveris, Viena, Friburg, Würzburg, Zuric, Roma III, Londres i Wisconsin-Madison. És membre fundadora de lʼAssociació de Germanistes de Catalunya i de la Societat Goethe a Espanya, entitat que presideix. Pertany al comité científic internacional de lʼInstitut de la Llengua Alemanya.
Isabel García Adánez és doctora en Filologia Alemanya, llicenciada en Filologia Alemanya i Hispànica i diplomada en Piano i en Teoria de la Música. El seu àmbit de recerca se centra en la literatura alemanya dels segles XIX i XX i en les relacions entre la literatura i altres arts, especialment la música i el cinema. Actualment, és professora del Departament de Filologia Alemanya de la Universitat Complutense de Madrid i traductora literària, especialitzada en els clàssics alemanys (Thomas Mann, Joseph Roth, Arthur Schnitzler, Theodor Fontane, Heinrich Heine). També fa traduccions per al cinema i les arts escèniques i col·labora regularment amb el Teatro Real i el Teatro de la Zarzuela de Madrid.