GeoDebats: la geopolítica del gas

La sessió presencial també es podrà seguir en directe pel canal de Youtube de la Facultat de Ciències de la Terra.
La sessió presencial també es podrà seguir en directe pel canal de Youtube de la Facultat de Ciències de la Terra.
Recerca
(11/11/2022)

Com es formen i on es troben els principals jaciments de gas del planeta? Per què oscil·la el preu dʼaquest combustible? Com es transporta des del reservori fins a la destinació final? Com condiciona la distribució de plantes de regasificació i de gasoductes la geopolítica regional i global? Arribarem a veure el declivi de la producció d'aquest combustible? Quines seran les conseqüències de la guerra entre Rússia i Ucraïna, en matèria energètica?

La sessió presencial també es podrà seguir en directe pel canal de Youtube de la Facultat de Ciències de la Terra.
La sessió presencial també es podrà seguir en directe pel canal de Youtube de la Facultat de Ciències de la Terra.
Recerca
11/11/2022

Com es formen i on es troben els principals jaciments de gas del planeta? Per què oscil·la el preu dʼaquest combustible? Com es transporta des del reservori fins a la destinació final? Com condiciona la distribució de plantes de regasificació i de gasoductes la geopolítica regional i global? Arribarem a veure el declivi de la producció d'aquest combustible? Quines seran les conseqüències de la guerra entre Rússia i Ucraïna, en matèria energètica?

El debat sobre lʼús dels combustibles fòssils —en un escenari de canvi climàtic global i de conflictes en la configuració geopolítica mundial— és una qüestió de màxima actualitat, que sʼabordarà en la tercera edició dels GeoDebats, impulsats per la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona.

La sessió, que té el suport de lʼAssociació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), tindrà lloc el 15 de novembre, a les 18:00, a lʼAula Magna Carmina Virgili de la Facultat de Ciències de la Terra, i es podrà seguir en directe pel canal de Youtube dʼaquesta facultat. Per assistir-hi de manera presencial, no cal inscripció prèvia.

Gas, economia i política internacional

El gas natural és un recurs decisiu: representa el 20 % de tota lʼenergia primària consumida a Catalunya i el 25 % a tot lʼEstat. Darrerament, el preu dʼaquest combustible fòssil sʼha disparat fins a nivells mai vistos en territori europeu, la qual cosa sʼha reflectit directament en les factures domèstiques i ha compromès la viabilitat de nombroses empreses. El mercat global del gas està condicionat per acords comercials bilaterals entre països que formen importants aliances geopolítiques. Com a resultat dʼaquests acords, alguns països europeus depenen enormement del gas que exporta Rússia i, per tant, sʼhan vist greument afectats pel conflicte amb Ucraïna.

Per abordar totes aquestes qüestions, en aquesta nova sessió de GeoDebats hi participaran els experts següents:

Patricia Cabello, professora del Departament de Dinàmica de la Terra i de lʼOceà de la Facultat de Ciències de la Terra i de lʼInstitut de Recerca GeoModels. És experta en estudis de caracterització i modelització de reservoris de fluids (hidrocarburs, CO2, aigua) i en modelització dels hidrats de gas.

Mariano Marzo, catedràtic emèrit de la Facultat de Ciències de la Terra. És expert en recursos energètics i geologia del petroli. La seva trajectòria docent i investigadora sʼha centrat en lʼexploració i la producció dʼhidrocarburs, la geopolítica i la transició energètica. Dirigeix la Càtedra UB Fundació Repsol de Transició Energètica.

Alfons Pérez, investigador de lʼObservatori del Deute en la Globalització i expert en els impactes de la política energètica de la Unió Europea i del capitalisme financer sobre països del sud global. És membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica i de la Xarxa per la Justícia Climàtica. Actualment fa el seguiment de la dimensió energètica de la guerra dʼUcraïna.

Cristina Mas, periodista i redactora al diari ARA des de lʼany 2010. És llicenciada en Periodisme i en Història Contemporània, especialitzada en lʼàmbit mediterrani. És corresponsal especial al Marroc, Algèria, Tunísia, Turquia, el Líban i Palestina, entre altres països, i ha cobert la guerra entre Rússia i Ucraïna des del territori en conflicte.

Ricard González, politòleg i periodista especialista en el món àrab. Ha estat corresponsal a Washington, el Caire i Tunísia per a diversos mitjans i per als diaris El País i ARA, entre dʼaltres. És autor del llibre Ascens i caiguda dels Germans Musulmans (UOC, 2015) i ha realitzat diversos documentals.