Francisco del Río cataloga per primer cop els manuscrits àrabs de la Biblioteca Maronita dʼAlep

La Biblioteca Maronita dʼAlep conté més de 1.600 manuscrits, la majoria procedents de donacions que al llarg dels segles han fet els membres dʼaquesta comunitat cristiana. La col·lecció inclou obres sobre la Bíblia, i també sobre teologia, filosofia, història, gramàtica, literatura, ciències i una gran varietat de temes més. El fons de la Biblioteca és conegut des de fa molts anys pels investigadors occidentals, però no havia estat mai catalogat completament. Aquest treball, lʼúltim dʼuna sèrie de tres inventaris, posa remei a aquesta situació. El primer volum (2008) va presentar un registre i una descripció detallats dels manuscrits sirians, i el segon (2011) va fer el mateix amb aquells en karšuni (àrab escrit amb lʼalfabet siríac). Seguint el model establert per les dues publicacions anteriors, aquest llibre —editat íntegrament en anglès— es dedica als manuscrits àrabs de la col·lecció. Del Río hi ofereix una breu i concisa descripció de cada exemplar, que inclou el títol o els títols, els noms de lʼautor i el copista, el lloc i la data de la còpia, i qualsevol característica formal útil per a la correcta identificació del manuscrit. També sʼhi inclouen una cinquantena dʼimatges i tres índexs: de títols, antropònims i topònims.

La presència de maronites a Alep es remunta probablement a lʼedat mitjana, però no es pot parlar dʼuna comunitat plenament organitzada en aquesta ciutat abans del segle XVI, quan les dificultats que patien els habitants de les muntanyes del Líban durant els darrers anys del govern mameluc van provocar una migració massiva al nord de Síria. La comunitat maronita no va tenir arquebisbe propi fins a mitjan segle XVII, fet que sembla que és lʼorigen de la creació dʼuna biblioteca, amb un fons de còdexs i manuscrits, propietat de lʼArquebisbat.

Aquest llibre forma part de la col·lecció Barcino Monographica Orientalia, que edita lʼInstitut del Pròxim Orient Antic (IPOA) de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Fins avui, els títols publicats són: Diversidad de formaciones políticas en Mesopotamia y el Cercano Oriente, de Cristina di Bennardis, Eleonora Ravenna i Ianir Milevski (ed.); Poderes colectivos en la Siria del Bronce Final, de Bárbara E. Solans; La Biblia hebrea en la literatura. Guía temática y bibliográfica, de Gregorio del Olmo Lete; Apocalipsis del Pseudo Atanasio [ApPsAt(ar)II], de Juan-Pedro Monferrer Sala; Historia del Instituto del Próximo Oriente Antiguo (1971-2012), de Jordi Vidal; Estudios de intertextualidad semítica noroccidental. Hebreo y ugarítico, de Gregorio del Olmo Lete, i La interpretación del antiguo Israel, entre la historia y la política, de Jordi Vidal (ed.).

Francisco del Río Sánchez (Toledo, 1966) és professor de Filologia Semítica i membre de lʼIPOA. Col·labora en programes de recerca nacionals i internacionals sobre les connexions entre llengües, cultures i religions del Pròxim Orient. Ha dirigit diversos projectes relacionats amb les llengües semítiques i lʼarqueologia dʼaquesta zona, i ha publicat un gran nombre dʼarticles especialitzats i llibres sobre aquesta temàtica, com ara: Los «Tratados sobre la quietud» (shelya) de Dadisho Qatraya (Ausa, 2001); Textos epigráficos en arameo palmireno, hatreo y nabateo (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2006); Catálogo de los manuscritos siríacos, árabes karshuni y copto-árabes de Montserrat (CSIC - Publicacions de lʼAbadia de Montserrat, 2012), i Nabatu (Edicions de la UB, 2015).