Les persones grans que segueixen la dieta mediterrània tenen menys risc de patir deteriorament cognitiu
Les persones grans que segueixen les pautes de la dieta mediterrània tenen menys risc de patir declivi cognitiu, segons un estudi publicat a la revista Molecular Nutrition and Food Research. El treball aporta noves evidències per comprendre millor els mecanismes biològics relacionats amb l’impacte de la dieta sobre la salut cognitiva en la població que envelleix. Ha dirigit l’estudi Mireia Urpí Sardà, professora agregada del Grup de Recerca de Biomarcadors i Metabolòmica Nutricional dels Aliments de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB), el Campus de l'Alimentació de Torribera i el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES).
Les persones grans que segueixen les pautes de la dieta mediterrània tenen menys risc de patir declivi cognitiu, segons un estudi publicat a la revista Molecular Nutrition and Food Research. El treball aporta noves evidències per comprendre millor els mecanismes biològics relacionats amb l’impacte de la dieta sobre la salut cognitiva en la població que envelleix. Ha dirigit l’estudi Mireia Urpí Sardà, professora agregada del Grup de Recerca de Biomarcadors i Metabolòmica Nutricional dels Aliments de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB), el Campus de l'Alimentació de Torribera i el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES).
Aquest estudi europeu, emmarcat en la Iniciativa de Programació Conjunta «Una dieta sana per a una vida sana» (JPI HDHL), s’ha desenvolupat durant dotze anys i hi han participat 840 persones de més de 65 anys (el 65 %, dones) de les regions franceses de Bordeus i Dijon.
Dieta saludable i rendiment cognitiu
Cristina Andrés-Lacueva, catedràtica de la UB i cap de grup del CIBERFES, explica: «En el marc de l’estudi s’ha dissenyat un índex metabolòmic dietètic, basat en biomarcadors obtinguts del sèrum dels participants, sobre els grups d’aliments que formen part de la dieta mediterrània. Una vegada conegut aquest índex metabolòmic, se n’avalua l’associació amb el deteriorament cognitiu».
En el treball es van escollir com a biomarcadors els nivells de referència d’àcids grassos saturats i insaturats, els metabòlits de polifenols derivats de la microbiota intestinal i altres fitoquímics presents en el sèrum que reflecteixen la biodisponibilitat individual de cada persona. Alguns d’aquests indicadors no només han estat reconeguts com a marcadors d’exposició dels principals grups d’aliments de la dieta mediterrània, sinó que a més se’ls ha responsabilitzat dels efectes beneficiosos per a la salut d’aquest patró dietètic.
El metaboloma o conjunt de metabòlits —relacionats els aliments i derivats de l’activitat de la microbiota intestinal— es van estudiar mitjançant anàlisis metabolòmiques quantitatives a gran escala a partir del sèrum de participants sense demència des de l’inici de l’estudi. El deteriorament cognitiu es va avaluar amb una bateria de cinc proves neuropsicològiques al llarg de dotze anys.
Com a resultat, l’estudi revela una associació protectora entre la puntuació de la dieta mediterrània basada en biomarcadors sèrics i el deteriorament cognitiu en persones grans.
Biomarcadors per estudiar els beneficis de la dieta
Segons la catedràtica Mercè Pallàs, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i de l’Institut de Neurociències de la UB (UBneuro), «l’ús d’índexs de patrons dietètics basats en biomarcadors d’ingesta d’aliments suposa un pas endavant cap a l’ús de metodologies d’avaluació dietètica més precises, objectives i en les quals es tinguin en compte factors tan importants com la biodisponibilitat».
L’experta Alba Tor-Roca, primera firmant de l’estudi i investigadora del CIBERFES a la UB, detalla: «Constatem que una adherència a la dieta mediterrània avaluada per un panell de biomarcadors dietètics s’associa inversament amb el declivi cognitiu a llarg termini en les persones grans. Aquest resultat dona suport a l’ús d’aquests indicadors en avaluacions de seguiment perllongat per observar els beneficis per a la salut associats a la dieta mediterrània o altres patrons dietètics, i així guiar l’assessorament personalitzat en edats avançades».
El treball s’ha dut a terme amb la col·laboració d’equips del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia i del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB. També hi han participat equips de la Universitat de Bordeus i de l’Institut Nacional de Recerca Agronòmica (INRAE) de Clermont-Ferrand (França), del King’s College de Londres (Regne Unit), de la Universitat d’Amsterdam (Països Baixos) i de la Universitat Privada de Medicina Paracels a Salzburg (Àustria).
El finançament s’ha obtingut de les Accions de Programació Conjunta Internacional PCIN-2015-229, dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) i de l’anterior Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) a través de la Iniciativa de Programació Conjunta «Una dieta sana per a una vida sana».
Article de referència:
Tor-Roca, A.; Sánchez-Pla, A.; Korosi, A. et al. «A Mediterranean Diet-Based Metabolomic Score and Cognitive Decline in Older Adults: A Case-Control Analysis Nested within the Three-City Cohort Study». Molecular Nutrition and Food Research, octubre de 2023. DOI: 10.1002/mnfr.202300271.