Google selecciona cinc edificis de la UB entre els cinquanta nous tresors històrics de lʼEstat
Des dʼahir dijous, 4 de desembre, cinc edificis de la UB estan inclosos en la cinquantena de nous escenaris que Google ha incorporat a la llista de Tresors arquitectònics i naturals de la geografia espanyola. LʼEdifici Històric, la Facultat de Medicina, el Palau de les Heures, la Finca Pedro i Pons i els Pavellons Gaudí comparteixen protagonisme amb monuments de rellevància mundial, com ara lʼAlhambra de Granada, la Sagrada Família o la catedral de Lleó.
Els nous edificis inclosos conformen un gran llegat artístic, arquitectònic i cultural i són una bona mostra de la Hispània romana, lʼempremta dʼal-Àndalus, lʼart gòtic medieval o el modernisme català.
Des dʼahir dijous, 4 de desembre, cinc edificis de la UB estan inclosos en la cinquantena de nous escenaris que Google ha incorporat a la llista de Tresors arquitectònics i naturals de la geografia espanyola. LʼEdifici Històric, la Facultat de Medicina, el Palau de les Heures, la Finca Pedro i Pons i els Pavellons Gaudí comparteixen protagonisme amb monuments de rellevància mundial, com ara lʼAlhambra de Granada, la Sagrada Família o la catedral de Lleó.
Els nous edificis inclosos conformen un gran llegat artístic, arquitectònic i cultural i són una bona mostra de la Hispània romana, lʼempremta dʼal-Àndalus, lʼart gòtic medieval o el modernisme català.
A través de Google Maps, qualsevol usuari pot gaudir, amb una visió de 360⁰, de les joies arquitectòniques de la Universitat de Barcelona, gràcies a la tecnologia de Street View.
Lʼenregistrament dels edificis ha estat possible gràcies a tecnologies de captació dʼimatges en 360⁰. El trekker, una motxilla equipada amb un sistema de càmeres a la part superior, ha permès a Google desplaçar-se per ubicacions que només permeten lʼaccés a peu. Amb un tròlei, lʼempresa ha completat els interiors de les instal·lacions de manera detallada.
Lʼany 1860, lʼarquitecte Elies Rogent (1821-1897) va fer els primers croquis del nou edifici de la Universitat. En principi, es volia construir al mateix indret en què sʼimpartien les classes des del retorn de la UB a Barcelona després del seu pas per Cervera, és a dir, al convent del Carme, situat al carrer del Carme, cantonada amb el carrer dels Àngels. Finalment, però, es va ubicar al nou Eixample de Barcelona. Lʼedifici no es va acabar fins gairebé un quart de segle després de lʼelaboració d'aquells primers croquis, concretament el 1884. Actualment, és la seu del Rectorat i de les facultats de Filologia i Matemàtiques.
Lʼany 1879, el Claustre de la Facultat de Medicina es va manifestar sobre la necessitat de construir un nou edifici per a la Facultat i la conveniència dʼincorporar-hi un hospital annex. Lʼany 1906, la Universitat de Barcelona va abandonar lʼHospital de la Santa Creu —actual Biblioteca de Catalunya—, i va traslladar lʼhospital universitari a lʼEsquerra de lʼEixample, al nou edifici dissenyat per Josep Domènech i Estapà (1858-1917).
Iniciativa del Dr. Valentí Carulla, destaca de lʼedifici la monumentalitat del vestíbul, lʼescala principal, el claustre i el Paranimf.
Última residència de la Generalitat republicana, el Palau de les Heures forma part del campus de Mundet, on es localitza la nova Facultat dʼEducació i la Facultat de Psicologia. També conegut amb el nom de casa Gallart, va ser construït entre 1894 i 1898 per lʼarquitecte August Font i Carreras. Actualment, és la seu de la Fundació Bosch i Gimpera dʼestudis universitaris de postgrau.
Es tracta dʼuna antiga masia situada a la carretera de Vallvidrera que va ser reformada el 1776 per tal que esdevingués una torre de repòs. Va ser adquirida pel reconegut doctor Agustí Pedro i Pons, que va llegar-la a la UB per constituir la Fundació Pedro i Pons.
La història del recinte es remunta al 1883, quan Gaudí rep lʼencàrrec de construir uns pavellons dʼaccés a la finca Güell. En morir Eusebi Güell, els hereus van cedir la casa i part de la finca per a la construcció del Palau Reial de Pedralbes, i els pavellons de Gaudí van quedar fora del recinte. Lʼany 1950, la UB adquiria un solar que anava des de lʼavinguda de la Diagonal fins al carrer de George Collins, i que incloïa els dos pavellons. Entre el 1968 i el 2010, el pavelló de la cavallerissa va acollir la Càtedra Gaudí. El Pavellons de la finca Güell, a Barcelona, van ser seleccionats lʼany passat per formar part del programa Watch 2014, del World Monuments Fund (WMF).