L’exercici aeròbic pot ajudar a lluitar contra patologies del fetge

L’article està dirigit per la professora María Isabel Hernàndez-Alvarez, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Biomedicina (IBUB) i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), en col·laboració amb Rodrigo Troncoso, de la Universitat de Xile, i Víctor Cortés, de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile.

Quan el fetge acumula grans quantitats de greix

Una de les característiques de la malaltia del fetge gras o esteatohepatitis no alcohòlica (NAFLD) és la gran concentració de gotetes de lípids (LD) que s’acumulen en les cèl·lules del fetge. «Les nostres troballes revelen que l’exercici aeròbic, és a dir una activitat física moderada al llarg del temps, ajuda a metabolitzar els greixos perquè redueix la mida de les gotes de lípids i, per tant, la gravetat de la malaltia», apunta l’autora.

«Així doncs, les demandes d’energia induïdes per l’exercici determinen canvis regulats en les relacions físiques i funcionals entre les gotes de greix i els mitocondris, els orgànuls cel·lulars que aporten energia per al metabolisme».

Aquesta interacció tindria lloc en una població específica de mitocondris que es coneix com mitocondris perigots (peridroplet mitochondria, PDM). «Com a resultat, hi ha una major oxidació dels lípids en aquesta població específica de mitocondris, un procés que ajuda a evitar el progrés de la patologia».

Descobrint una connexió desconeguda fins ara

«La interacció entre les gotes lipídiques (LD) i els mitocondris és funcionalment important per a l’homeòstasi del metabolisme dels greixos. L’exercici millora la malaltia del fetge gras, però fins ara no se sabia si la malaltia tenia un efecte directe sobre les interaccions entre les LD hepàtiques i els mitocondris», detalla María Isabel Hernàndez-Alvarez, que és investigadora postdoctoral Ramón y Cajal al Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la UB.

El treball també subratlla que la mitofusina 2 (Mfn2) —una proteïna que es localitza a la membrana externa dels mitocondris—  té un paper decisiu en aquest procés, ja que modifica la comunicació entre les gotes lipídiques i la població específica de mitocondris.

«A l’estudi, vam trobar una disminució en el contingut relatiu d’àcids grassos saturats a les membranes mitocondrials hepàtiques d’animals que havien fet exercici. Això ens suggereix que la fluïdesa de la membrana augmenta en aquests mitocondris», indica la investigadora. «En el cas dels ratolins sense el gen Mfn2 i exposats a l’activitat física, no es van observar canvis en la saturació i el metabolisme  dels àcids grassos. Aquests resultats indiquen que la proteïna Mfn2 participa en la regulació de la composició d’àcids grassos de les membranes mitocondrials en resposta a l’exercici».

Segons els autors, la proteïna Mfn2 regularia la curvatura de la membrana mitocondrial en promoure l’oxidació de greix en una població específica de mitocòndria, mitjançant la seva interacció i capacitat per formar dominis específics amb fosfolípids de membrana.

El nou treball és un pas endavant per potenciar la recerca sobre mediadors i mecanismes moleculars que podria impulsar estratègies noves per prevenir la progressió de la NAFLD. «Tenint en compte les funcions de Mfn2 en la morfologia mitocondrial i al fetge, les manipulacions terapèutiques dels nivells i l’activitat de Mfn2 podrien contribuir a millorar la inflamació i la fibrosi associada a la NAFLD», conclou la investigadora.

Article de referència:

Bórquez, J. C.; Díaz-Castro, F. et al. «Mitofusin-2 induced by exercise modifies lipid droplet-mitochondria communication, promoting fatty acid oxidation in male mice with NAFLD». Metabolism, desembre de 2023. DOI: 10.1016/j.metabol.2023.155765