Europa és especialment vulnerable al preu del gas natural en les èpoques en què és més variable i volàtil

Notícia | Recerca
(08/04/2024)

La crisi energètica després de la invasió d’Ucraïna ha deixat al descobert fins a quin punt Europa és vulnerable als vaivens en els preus dels combustibles fòssils i, en particular, del gas. Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Concepción (Xile) i la Queen’s University de Belfast (Regne Unit) acaben de publicar un article en què examinen la vulnerabilitat dels preus de l’electricitat a Europa davant de canvis en els preus del gas natural. Una de les conclusions principals és que aquesta vulnerabilitat és més gran en èpoques de gran variació en els preus energètics, com, per exemple, durant la crisi energètica que va desencadenar l’inici de la invasió d’Ucraïna. Això posa en relleu la necessitat d’una vigilància més gran del mercat durant aquests episodis, associats amb més agitació i volatilitat del mercat. En canvi, en èpoques d’estabilitat i regularitat, fins i tot hi ha una certa desconnexió entre els preus de l’electricitat a Europa i del gas natural.

Notícia | Recerca
08/04/2024

La crisi energètica després de la invasió d’Ucraïna ha deixat al descobert fins a quin punt Europa és vulnerable als vaivens en els preus dels combustibles fòssils i, en particular, del gas. Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Concepción (Xile) i la Queen’s University de Belfast (Regne Unit) acaben de publicar un article en què examinen la vulnerabilitat dels preus de l’electricitat a Europa davant de canvis en els preus del gas natural. Una de les conclusions principals és que aquesta vulnerabilitat és més gran en èpoques de gran variació en els preus energètics, com, per exemple, durant la crisi energètica que va desencadenar l’inici de la invasió d’Ucraïna. Això posa en relleu la necessitat d’una vigilància més gran del mercat durant aquests episodis, associats amb més agitació i volatilitat del mercat. En canvi, en èpoques d’estabilitat i regularitat, fins i tot hi ha una certa desconnexió entre els preus de l’electricitat a Europa i del gas natural.

«En l’estudi, ens referim a un mercat vulnerable quan un canvi abrupte en el preu del gas natural genera un canvi abrupte en el preu de l’electricitat en el mercat local. És a dir, un mercat és vulnerable, segons el nostre estudi, quan aquests xocs des dels combustibles fòssils es transmeten i amplifiquen al mercat elèctric local», expliquen els coautors de l’article, Helena Chuliá, professora de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, i Jorge M. Uribe, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i investigador del grup FM2 de la UOC. Per fer aquesta anàlisi, els investigadors van utilitzar un model economètric molt flexible, que els ha permès mesurar la relació entre els preus del gas natural i de l’electricitat d’una manera dinàmica.

Països més vulnerables

L’article elabora un rànquing en què classifica els països europeus en funció de la vulnerabilitat dels seus mercats energètics en el període analitzat (que va de l’1 de gener del 2015 al 30 de desembre del 2022). Itàlia i els Països Baixos apareixen com els mercats més vulnerables, seguits de prop pel Regne Unit i Hongria. A l’altre extrem de la taula, la República Txeca i Alemanya emergeixen com els mercats menys vulnerables als vaivens en els preus del gas natural, seguits per Espanya, Portugal i Bèlgica.

«Espanya seria dels mercats menys vulnerables; en part, a causa de les mesures preses per limitar el preu del gas en el mercat local, però també gràcies al fet que té una matriu de generació elèctrica relativament diversificada, cosa que li permet assimilar millor els xocs del mercat, i als avantatges que li proporciona la seva posició geogràfica a l’hora d’importar gas natural», expliquen els investigadors. «D’altra banda, els països més vulnerables ho són per una barreja entre una alta dependència dels combustibles fòssils quant a generació elèctrica i una relativament baixa integració de mercat», afirmen.

Abordar la pobresa energètica

La recerca argumenta que els xocs inesperats dels preus de l’energia, que afecten desproporcionadament les despeses d’energia de les llars vulnerables, s’haurien d’integrar en les estratègies per abordar la pobresa energètica. Tot i l’avenç de la transició energètica, l’abandonament total del gas natural per a generació elèctrica pot no ser factible a curt termini, per la qual cosa l’estudi recomana considerar subsidis i límits de preus per al gas en els mercats majoristes, alhora que se n’avaluen acuradament els efectes en el mercat elèctric en general.

«Els nostres resultats emfatitzen la importància d’una integració física i econòmica més gran dels mercats d’electricitat, la necessitat d’una matriu de generació molt diversificada que inclogui més aportacions de les renovables, i una planificació estratègica que permeti aprofitar els avantatges naturals en la generació elèctrica al sud d’Europa amb energies renovables, per disminuir la dependència energètica d’actors per fora de la Unió Europea», conclouen els investigadors.