L’estendard de l’Orfeó Feliuà, la peça més desconeguda de la producció gaudiniana

El llibre Història d’un Gaudí ocult recompon el procés creatiu de l’estendard de l’Orfeó Feliuà —des de la concepció i el disseny a càrrec de l’arquitecte fins a l’execució formal al taller del seu col·laborador habitual, Claudi Hoyos—, desxifra el significat dels símbols gaudinians i, amb la col·laboració de Francesc Garriga, gerent del patronat del Museu Municipal Can Xifreda, ressegueix el recorregut històric de l’únic dels quatre estendards dissenyats per Gaudí que ha arribat fins als nostres dies. En paraules de la professora Teresa-M. Sala, «es tracta d’una recerca original, aprofundida i realitzada amb rigor, que amplia i dona a conèixer, tal com el seu títol indica, un Gaudí ocult, és a dir, el que no és visible i ha restat amagat». Les fotografies que acompanyen les explicacions del llibre permeten als lectors apreciar tots els detalls d’aquest objecte, d’una dimensió corpòria sorprenent, amb formes de base orgànica i elaborat amb una gran diversitat de materials.
​​​​​​​

La bellesa i singularitat de l’estendard de l’Orfeó Feliuà, creat a principis del segle XX com a insígnia d’un dels cors de la població de Sant Feliu de Codines, el converteixen en una obra única. Malgrat que es deia per tradició oral que la peça era d’Antoni Gaudí, les investigadores n’han pogut demostrar documentalment l’autoria a partir d’una ressenya publicada a El Diario Catalán el 1902, en què també consta l’execució del projecte, a càrrec del taller Hoyos, Esteva i Cia. de Barcelona, amb l’evidència marcada al revers de l’ensenya amb una plaqueta metàl·lica. En el llibre, les autores han recompost el procés creatiu de l’obra, des de la concepció i el disseny fins a l’execució formal. Han estudiat el significat dels símbols gaudinians i, amb la col·laboració de Francesc Garriga (autor d’una monografia sobre aquest estendard publicada el 2002), han pogut reconstruir l’itinerari històric de l’únic estendard conservat dels quatre que Gaudí va dissenyar i que no han perdurat en el temps.

La col·lecció Quaderns d’Art i Natura d’Edicions UB, iniciativa del Grup de Recerca Consolidat en Història de l’Art i del Disseny Contemporani (GRACMON), va néixer amb el propòsit d’enregistrar imatges i textos que relacionen les arts amb la naturalesa.  Els darrers títols de la col·lecció són Del llibre que Lluís Domènech i Montaner no va escriure, de Lluís Domènech Girbau i Teresa-M. Sala, i Poètiques de la natura. Espais per a l’espiritualitat, coordinat per Teresa-M. Sala i Irene Gras Valero.

Teresa-M. Sala és professora d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, directora de GRACMON i, juntament amb Francesco Ardolino, codirectora de la revista Compàs d’amalgama. Ha comissariat diverses exposicions, entre les quals destaquen «Barcelona 1900» (Museu Van Gogh, 2007) i «Azul, el color del Modernismo» (CaixaForum, 2019-2020). L’any 2017, en la tercera edició del Premi Editorial del Llibre de Muntanya va rebre un accèssit del Premi Jacint Verdaguer per Visions dels Pirineus. Entre la Renaixença i el Modernisme (Edicions UB).

Xavier Jové és graduat en Ciències Empresarials per la Universitat de Girona. Investigador independentdel Modernisme, ha estudiat en profunditat les figures d’Apel·les Mestres, Alexandre de Riquer i Antoni Gaudí, com també la història del taller Hoyos Esteva i Cia. Ha publicat diversos escrits relacionats amb aquests temes, en alguns casos en col·laboració amb Eliseu Trenc o Teresa-M. Sala, sobre els quals també ha presentat ponències en jornades i congressos.