Es descobreix la implicació del genoma fosc en la síndrome de Rett

A l'esquerra, diferències d'expressió del genoma fosc (representades per diferents colors) entre neurones sanes i afectades per la síndrome de Rett. A la dreta, en el cervell afectat per la síndrome de Rett existeix un dèficit de proteïna Mecp2 (absència de la banda negra).
A l'esquerra, diferències d'expressió del genoma fosc (representades per diferents colors) entre neurones sanes i afectades per la síndrome de Rett. A la dreta, en el cervell afectat per la síndrome de Rett existeix un dèficit de proteïna Mecp2 (absència de la banda negra).
Recerca
(10/05/2013)
Un equip liderat per Manel Esteller, investigador ICREA de la Facultat de Medicina de la UB i cap del Programa dʼEpigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), ha descrit alteracions en seqüències de l'RNA de cadena llarga no codificant (lncRNA) en la síndrome de Rett. Aquestes molècules actuarien com a agents supervisors encarregats d'apagar o encendre altres gens del nostre genoma que regulen l'activitat de les neurones. El treball s'ha publicat en el darrer número de la revista RNA Biology.
A l'esquerra, diferències d'expressió del genoma fosc (representades per diferents colors) entre neurones sanes i afectades per la síndrome de Rett. A la dreta, en el cervell afectat per la síndrome de Rett existeix un dèficit de proteïna Mecp2 (absència de la banda negra).
A l'esquerra, diferències d'expressió del genoma fosc (representades per diferents colors) entre neurones sanes i afectades per la síndrome de Rett. A la dreta, en el cervell afectat per la síndrome de Rett existeix un dèficit de proteïna Mecp2 (absència de la banda negra).
Recerca
10/05/2013
Un equip liderat per Manel Esteller, investigador ICREA de la Facultat de Medicina de la UB i cap del Programa dʼEpigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), ha descrit alteracions en seqüències de l'RNA de cadena llarga no codificant (lncRNA) en la síndrome de Rett. Aquestes molècules actuarien com a agents supervisors encarregats d'apagar o encendre altres gens del nostre genoma que regulen l'activitat de les neurones. El treball s'ha publicat en el darrer número de la revista RNA Biology.
 
La síndrome de Rett és una malaltia del desenvolupament neurològic que constitueix la segona causa més freqüent de retard mental en dones, després de la síndrome de Down. El quadre clínic apareix entre els sis i els divuit mesos i consisteix en una pèrdua de capacitats cognitives, socials i motores acompanyades de comportaments autístics com, per exemple, moviments estereotipats de les mans.
 
Avui en dia no existeix cap tractament efectiu de la malaltia més enllà del control dels símptomes. La síndrome de Rett sol aparèixer amb la presència d'una mutació en el gen Mecp2, un gen epigenètic que, com si fos un imant, regula l'expressió de molts altres gens de la cèl·lula.
 
L'equip dʼEsteller treballa amb un model de ratolí que reprodueix fidelment les característiques de la síndrome de Rett humana. En l'estudi publicat, els investigadors han comparat l'expressió de les cadenes llargues de l'RNA en animals sans i malalts i han descobert que la presència de mutacions en el gen Mecp2 provoca alteracions en l'activitat de l'RNA de cadena llarga no codificant (lncRNA), unes molècules que formen part de lʼanomenat genoma fosc. La funció del genoma fosc, que representa el 95 % del genoma total, encara és molt desconeguda.
 
Un d'aquests lncRNA alterats regula la funció d'un neurotransmissor clau en el sistema nerviós cerebral de tots els vertebrats, el receptor GABA. «L'alteració del GABA podria explicar els defectes de comunicació entre neurones en les nenes afectades per la síndrome de Rett», explica Esteller. «La troballa, a més d'augmentar el coneixement sobre les causes de la malaltia, podria obrir la porta a noves estratègies terapèutiques que tinguin com a diana les molècules d'lncRNA o el receptor GABA», afegeix l'investigador.
 
L'estudi té el suport pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), el Ministeri de Sanitat, els projectes europeus DISCHROM i EPINORC, la Fundació Jérôme Lejeune i l'Associació Catalana de la Síndrome de Rett.
 
Article
Petazzi, P.; Sandoval, J.; Szczesna, K.; Jorge, O. C.; Roa, L.; Sayols, S.; Gómez, A.; Huertas, D., i Esteller, M. «Dysregulation of the long non-coding RNA transcriptome in a Rett syndrome mouse model». RNA Biology, abril de 2013, 10(7).