Emilio Lledó: «La Universitat de Barcelona és la meva memòria»
El filòsof Emilo Lledó ha rebut avui la Medalla dʼOr de la Universitat de Barcelona. En el seu parlament durant lʼacte, Lledó ha afirmat que «els éssers humans som memòria i llenguatge», per tot seguit afegir: «La Universitat de Barcelona és la meva memòria».
El catedràtic, que recorda el seu pas per la Universitat de Barcelona com a important perquè va correspondre a un moment de la seva vida acadèmica en què «volia fer alguna cosa amb la universitat, amb les idees; intuïa que la universitat havia ser una cosa diferent», ha fet una defensa vehement dels ensenyaments de Filosofia. Ha manifestat la seva preocupació perquè «de manera insensata, grotesca, sʼestigui intentant eliminar la Filosofia dels estudis mitjans i universitaris; és un disbarat». Contra aquesta tendència, ha esgrimit que la Filosofia «ha estat sempre un saber pràctic: és amor a mirar, a tocar...», i ha afirmat: «Som humanitats, les ciències estan dins les humanitats, també». A continuació, ha parlat dʼun dels temes en què aprofundeix més la seva obra: la filosofia i el llenguatge. «Som éssers que parlem, una comunitat que necessita la comunicació», ha explicat, i ha afirmat que «la revisió dels conceptes és avui, en la societat de la immediatesa, més necessària que mai». En definitiva, ha volgut «clavar la bandera de la Filosofia».
En aquest punt de lʼacte, el degà de la Facultat de Filosofia, Josep Monserrat, ha intervingut per dir que avui la Universitat de Barcelona té més de 180 alumnes matriculats a primer curs del grau de Filosofia. «La lluita de la Filosofia tindrà nous soldats», ha afirmat. Aquests nous estudiants, segons el degà, «arriben per la filosofia en si mateixa i per la memòria viva de Lledó a la Universitat de Barcelona».
El professor emèrit José Manuel Bermudo, que ha fet la glossa dʼEmilio Lledó, ha qualificat la seva tasca com a «exquisidament revolucionària i transformadora». Ha recordat com va arribar a la UB quan «estàvem en els semisoterranis del franquisme», en uns temps dolents per a la Facultat de Filosofia i Lletres i per a la Filosofia. «Ell va ser un dels que van assumir el repte de rescatar la Filosofia i el seu ensenyament; en onze anys va aconseguir donar densitat, consistència i futur als estudis de Filosofia». «En totes les universitats per les quals ha passat ha deixat sempre una empremta profunda en els alumnes i les institucions», ha conclòs. De Lledó, Bermudo nʼha recordat el «combat tenaç» que mantenia contra els apunts, «perquè dificulten pensar, en una batalla a fons en la defensa dels llibres». Bermudo ha acabat dient que aquesta era la seva darrera intervenció com a professor de la UB: «Res em complau més que sigui en un acte per homenatjar a qui fa mig segle em va obrir la porta de la Universitat i de la Filosofia».
El rector Ramírez ha manifestat lʼhonor que és per a la UB atorgar a Emili Lledó aquesta medalla, el distintiu més alt que se li pot lliurar atès que «com a catedràtic de la Universitat de Barcelona no pot ser nomenat honoris causa per aquesta institució». Com a alumne de Lledó, el rector ha rememorat les seves classes i ha recuperat per a la cerimònia algunes de les frases de lʼobra de Lledó que, de jove, en llegir-les, va subratllar: «Allò que subratlles —ha dit— et permet saber el que realment pot haver-te influït».
Emilio Lledó (Sevilla, 1927) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Madrid, on va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura. Va ampliar estudis a la Universitat de Heidelberg i va ser professor a la de Madrid, on va aconseguir el premi extraordinari de doctorat en Filosofia. El 1964, va obtenir la càtedra de Fonaments i Història dels Sistemes Filosòfics a la Universitat de La Laguna, i el 1967, va esdevenir catedràtic dʼHistòria de la Filosofia a la Universitat de Barcelona, on va fundar els cursos de Filosofia del Llenguatge i va dirigir el Departament de Filosofia. El 1978, es va traslladar a la Universitat Nacional dʼEducació a Distància, on va ocupar el càrrec de vicerector.
Premi Príncep dʼAstúries de Comunicació i Humanitats lʼany 2015, Emilio Lledó és membre vitalici de lʼInstitut dʼEstudis Avançats de Berlín i membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua. Entre dʼaltres, ha rebut el Premi Alexander von Humboldt, el Premi Nacional de Literatura dʼassaig, el Premi Internacional Menéndez Pelayo i la Gran Creu dʼAlfons X el Savi.
Entre la seva extensa obra destaquen El concepto ʻpoiesisʼ en la filosofía griega (1961), Filosofía y lenguaje (1970), La filosofía hoy (1975), Lenguaje e historia (1978), El silencio de la escritura (1981), El surco del tiempo (1982), El epicureísmo (1984), La memoria del logos (1984), Aristóteles y la ética de la polis (1985), Memoria de la ética (1994), Días y libros (1995) i Elogio de la infelicidad (2005). També ha escrit més de cent treballs de recerca, i durant els onze anys que va ser catedràtic a la Universitat de Barcelona es van presentar trenta-sis tesis de doctorat i cent sis tesis de llicenciatura sota la seva direcció.
La darrera Medalla dʼOr que va atorgar la Universitat de Barcelona va distingir Nicholas J. Mackintosh, expert en psicologia comparada, lʼany passat. Amb anterioritat, van rebre la distinció la catedràtica de Geologia Carmina Virgili (2011), i lʼany 2009, el primatòleg i etòleg Jordi Sabater Pi i lʼescriptor, periodista i crític literari Baltasar Porcel. El prestigiós metge i pacifista català Moisès Broggi, i la presidenta de lʼeditorial Vicens Vives Roser Rahola, també van ser guardonats amb la Medalla dʼOr lʼany 2008. La Medalla dʼOr distingeix persones naturals o jurídiques que dʼalguna manera hagin destacat pels serveis prestats a la Universitat de Barcelona, o que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a la societat en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.
El filòsof Emilo Lledó ha rebut avui la Medalla dʼOr de la Universitat de Barcelona. En el seu parlament durant lʼacte, Lledó ha afirmat que «els éssers humans som memòria i llenguatge», per tot seguit afegir: «La Universitat de Barcelona és la meva memòria».
El catedràtic, que recorda el seu pas per la Universitat de Barcelona com a important perquè va correspondre a un moment de la seva vida acadèmica en què «volia fer alguna cosa amb la universitat, amb les idees; intuïa que la universitat havia ser una cosa diferent», ha fet una defensa vehement dels ensenyaments de Filosofia. Ha manifestat la seva preocupació perquè «de manera insensata, grotesca, sʼestigui intentant eliminar la Filosofia dels estudis mitjans i universitaris; és un disbarat». Contra aquesta tendència, ha esgrimit que la Filosofia «ha estat sempre un saber pràctic: és amor a mirar, a tocar...», i ha afirmat: «Som humanitats, les ciències estan dins les humanitats, també». A continuació, ha parlat dʼun dels temes en què aprofundeix més la seva obra: la filosofia i el llenguatge. «Som éssers que parlem, una comunitat que necessita la comunicació», ha explicat, i ha afirmat que «la revisió dels conceptes és avui, en la societat de la immediatesa, més necessària que mai». En definitiva, ha volgut «clavar la bandera de la Filosofia».
En aquest punt de lʼacte, el degà de la Facultat de Filosofia, Josep Monserrat, ha intervingut per dir que avui la Universitat de Barcelona té més de 180 alumnes matriculats a primer curs del grau de Filosofia. «La lluita de la Filosofia tindrà nous soldats», ha afirmat. Aquests nous estudiants, segons el degà, «arriben per la filosofia en si mateixa i per la memòria viva de Lledó a la Universitat de Barcelona».
El professor emèrit José Manuel Bermudo, que ha fet la glossa dʼEmilio Lledó, ha qualificat la seva tasca com a «exquisidament revolucionària i transformadora». Ha recordat com va arribar a la UB quan «estàvem en els semisoterranis del franquisme», en uns temps dolents per a la Facultat de Filosofia i Lletres i per a la Filosofia. «Ell va ser un dels que van assumir el repte de rescatar la Filosofia i el seu ensenyament; en onze anys va aconseguir donar densitat, consistència i futur als estudis de Filosofia». «En totes les universitats per les quals ha passat ha deixat sempre una empremta profunda en els alumnes i les institucions», ha conclòs. De Lledó, Bermudo nʼha recordat el «combat tenaç» que mantenia contra els apunts, «perquè dificulten pensar, en una batalla a fons en la defensa dels llibres». Bermudo ha acabat dient que aquesta era la seva darrera intervenció com a professor de la UB: «Res em complau més que sigui en un acte per homenatjar a qui fa mig segle em va obrir la porta de la Universitat i de la Filosofia».
El rector Ramírez ha manifestat lʼhonor que és per a la UB atorgar a Emili Lledó aquesta medalla, el distintiu més alt que se li pot lliurar atès que «com a catedràtic de la Universitat de Barcelona no pot ser nomenat honoris causa per aquesta institució». Com a alumne de Lledó, el rector ha rememorat les seves classes i ha recuperat per a la cerimònia algunes de les frases de lʼobra de Lledó que, de jove, en llegir-les, va subratllar: «Allò que subratlles —ha dit— et permet saber el que realment pot haver-te influït».
Emilio Lledó (Sevilla, 1927) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Madrid, on va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura. Va ampliar estudis a la Universitat de Heidelberg i va ser professor a la de Madrid, on va aconseguir el premi extraordinari de doctorat en Filosofia. El 1964, va obtenir la càtedra de Fonaments i Història dels Sistemes Filosòfics a la Universitat de La Laguna, i el 1967, va esdevenir catedràtic dʼHistòria de la Filosofia a la Universitat de Barcelona, on va fundar els cursos de Filosofia del Llenguatge i va dirigir el Departament de Filosofia. El 1978, es va traslladar a la Universitat Nacional dʼEducació a Distància, on va ocupar el càrrec de vicerector.
Premi Príncep dʼAstúries de Comunicació i Humanitats lʼany 2015, Emilio Lledó és membre vitalici de lʼInstitut dʼEstudis Avançats de Berlín i membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua. Entre dʼaltres, ha rebut el Premi Alexander von Humboldt, el Premi Nacional de Literatura dʼassaig, el Premi Internacional Menéndez Pelayo i la Gran Creu dʼAlfons X el Savi.
Entre la seva extensa obra destaquen El concepto ʻpoiesisʼ en la filosofía griega (1961), Filosofía y lenguaje (1970), La filosofía hoy (1975), Lenguaje e historia (1978), El silencio de la escritura (1981), El surco del tiempo (1982), El epicureísmo (1984), La memoria del logos (1984), Aristóteles y la ética de la polis (1985), Memoria de la ética (1994), Días y libros (1995) i Elogio de la infelicidad (2005). També ha escrit més de cent treballs de recerca, i durant els onze anys que va ser catedràtic a la Universitat de Barcelona es van presentar trenta-sis tesis de doctorat i cent sis tesis de llicenciatura sota la seva direcció.
La darrera Medalla dʼOr que va atorgar la Universitat de Barcelona va distingir Nicholas J. Mackintosh, expert en psicologia comparada, lʼany passat. Amb anterioritat, van rebre la distinció la catedràtica de Geologia Carmina Virgili (2011), i lʼany 2009, el primatòleg i etòleg Jordi Sabater Pi i lʼescriptor, periodista i crític literari Baltasar Porcel. El prestigiós metge i pacifista català Moisès Broggi, i la presidenta de lʼeditorial Vicens Vives Roser Rahola, també van ser guardonats amb la Medalla dʼOr lʼany 2008. La Medalla dʼOr distingeix persones naturals o jurídiques que dʼalguna manera hagin destacat pels serveis prestats a la Universitat de Barcelona, o que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a la societat en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.