Els secrets del Bosch, en el darrer número de ʻMatèria. Revista Internacional dʼArtʼ
La revista Matèria dedica un número monogràfic a Hieronymus Bosch, Bosch al país de lʼart, coordinat per Rosa Alcoy. Sʼhi recullen un total de disset estudis inèdits relacionats amb la figura del pintor flamenc i amb les interpretacions i la projecció de la seva obra. La presentació del monogràfic va tenir lloc l'1 de març a la llibreria La Central del Raval. Hi van intervenir el crític i historiador de lʼart Daniel Giralt-Miracle i la professora dʼHistòria de lʼArt de la UB, i editora dʼaquest número, Rosa Alcoy.
La revista Matèria dedica un número monogràfic a Hieronymus Bosch, Bosch al país de lʼart, coordinat per Rosa Alcoy. Sʼhi recullen un total de disset estudis inèdits relacionats amb la figura del pintor flamenc i amb les interpretacions i la projecció de la seva obra. La presentació del monogràfic va tenir lloc l'1 de març a la llibreria La Central del Raval. Hi van intervenir el crític i historiador de lʼart Daniel Giralt-Miracle i la professora dʼHistòria de lʼArt de la UB, i editora dʼaquest número, Rosa Alcoy.
El volum —fruit d'un simposi internacional dedicat a Hieronymus Bosch que es va fer a Barcelona lʼabril del 2016, dirigit i coordinat per Rosa Alcoy— ens introdueix en lʼunivers singular dʼaquest creador, que va descriure el món a partir de retaules, tríptics, icones, dibuixos i, segurament, gravats, amb els quals va aconseguir revolucionar el panorama de la figuració a cavall dels segles XV i XVI.
El primer bloc temàtic del monogràfic, «Perseguint una grilla: antecedents per a Bosch», aplega tres treballs ben diversos de M. Rosa Terés, Federica Toniolo i Teresa Vicens. Terés estudia el marc figuratiu de les misericòrdies dels cadirats de lʼEuropa gòtica per tal de configurar els idearis i les iconografies que el Bosch va tenir al seu abast, mentre que Toniolo ho fa a partir dʼalgunes de les miniatures més fabuloses de lʼèpoca del Renaixement italià. Dʼaltra banda, Vicens investiga lʼaportació de la tradició de la pintura flamenca del segle XV a aquests ambients abocats al canvi, de la mà dʼautors com Rogier van der Weyden i dʼuna bona selecció de taules cèlebres.
El segon bloc, «La grilla meravellada: Bosch i lʼèpoca moderna», centrat en el temps i les derivacions immediates del Bosch, sʼinicia amb un article de Carmen Garrido sobre la tècnica creativa del pintor, que dona fonament a altres estudis sobre la significació i la història dʼobres capitals del mestre. Per la seva banda, Rosa Alcoy revisa les lectures dʼEl jardí de les delícies i en proposa de noves, alhora que analitza el pes de la Divina Comèdia de Dante i altres fonts en aquesta creació cabdal del pintor. Magda Polo Pujadas desenvolupa el tema de la música en lʼèpoca i lʼobra de Bosch per aproximar-se a lʼInfern musical i a algunes de les seves particularitats substancials. Didier Martens reivindica les opinions de diferents escriptors i crítics arran de lʼobra Tríptic del Judici de Bruges per mirar de discernir-ne el sentit, tot establint, de nou, un lligam amb Dante. Pau Castell acobla iconografia i història, i situa la temàtica de les bruixes en la pintura del Bosch. Sílvia Canalda i Llobet, en el marc del seu estudi sobre els novíssims de Flandes, analitza les fonts i singularitats de la Taula dels pecats capitals i posa de manifest el contrapunt amb altres representacions dels novíssims que localitza en el context català. Tanca aquest segon bloc lʼarticle de Marc Borràs, que es proposa recuperar algunes de les creacions perdudes del gran pintor del Brabant a partir de la influència que van exercir en Hieronymus Cock.
Tal com destaca Alcoy en la introducció, el problema per interpretar lʼobra del Bosch rau en el fet que «en el transcurs dels segles sʼhan oblidat alguns dels codis de la seva creació i —cosa que és pitjor— sʼhan creat expectatives paral·leles, que superen o transgredeixen en diversa mesura els seus objectius originals».
La tercera part del volum, «La grilla experta: un món postbosquià contemporani», està dedicat a les influències que el Bosch ha exercit en lʼart contemporani. José Enrique Monterde analitza la presència de lʼartista en el cinema, tant de caràcter documental com de ficció o dʼassaig. Els articles de Manel García Clavero i dʼAleix Roig estudien, respectivament, la recuperació que van fer Joan Ponç i Modest Cuixart de la iconografia del pintor flamenc. Maria Moreno investiga les possibilitats de lʼexcretor de monedes, detall de lʼInfern dʼEl jardí de les delícies, i les seves seqüeles potencials en lʼart escatològic contemporani. Marta Piñol recull les vessants bosquianes del videoart i de lʼart digital o new media art com un camí ple de possibilitats, sovint marcat per lʼexperimentació i per un afany dʼapropiació de lʼobra del Bosch. Daniel López del Rincón ens explica, en canvi, una única obra: el suggeridor vídeo Civilization, de Marco Brambilla (2008); es tracta dʼun nou tríptic i de la invenció dʼun nou Jardí en què tenen cabuda múltiples citacions cinematogràfiques. Per tancar el monogràfic, Rosa Alcoy i Alba Barceló revisen algunes cobertes de llibres i caràtules de discs resoltes a partir de la pintura del Bosch, i fan un recorregut breu per obres literàries, dʼassaig històric, filosòfic i científic que, exceptuant els llibres més estrictament artístics o consagrats al pintor, obren finestres al coneixement de la seva fortuna en el terreny editorial.
Rosa Alcoy (Barcelona, 1959) és catedràtica dʼHistòria de lʼArt a la Universitat de Barcelona, creadora i directora del grup consolidat EMAC Romànic i Gòtic, i del 1997 ençà coordina diversos projectes per a la catalogació i estudi de lʼart català conservat fora de Catalunya, així com les Accions integrades Itàlia-Espanya. Juntament amb Magda Polo Pujadas, dirigeix Matèria. Revista Internacional dʼArt, del Departament dʼHistòria de lʼArt de la UB. Experta en pintura medieval, ha publicat també estudis sobre escultura gòtica i art dels segles XIX i XX. Mereixedora de diversos guardons, com ara el Premi Iluro de monografia històrica i el Premi Vilafranca, ha coordinat catàlegs i ha comissariat diverses exposicions. És autora dels llibres El cementiri de Lloret de Mar: indagacions sobre un conjunt modernista (1990); Pintures del gòtic a Lleida (1990); Joan Mates, pintor del gòtic internacional (1997); El retaule de Santa Anna del castell de lʼAlmudaina i els seus mestres (2000); Eduard Alcoy a Mataró (2000); San Jorge y la princesa: diálogos de la pintura del siglo XV en Cataluña y Aragón (Edicions de la UB, 2005), i La Catalogna e Bizancio dal romanico al gotico (2014). Com a curadora ha publicat, a Edicions UB, El romànic i el gòtic desplaçats (amb Pere Beseran, 2007), Art i devoció a lʼEdat Mitjana (amb Pere Beseran, 2011), Art fugitiu. Estudis dʼart medieval desplaçat (2014) i Lʼart medieval en joc (2016). Sʼinteressa especialment pels estudis de pintura, iconografia i teoria de lʼart, i per la il·lustració de manuscrits, camp en què destaquen contribucions sobre el Llibre dʼHores de Maria de Navarra, el Saltiri anglo-català de París (ed. M. Moleiro) i altres còdexs vinculats al taller i lʼentorn de Ferrer Bassa. El 2015 va ser assessora científica de lʼexposició Hagadàs Barcelona. Lʼesplendor jueu del gòtic català (MUHBA).