Els factors genètics poden modular les conseqüències del maltractament infantil en la salut mental de lʼadult

La professora Lourdes Fañanás (dreta) i el seu equip investigador a la Facultat de Biologia.
La professora Lourdes Fañanás (dreta) i el seu equip investigador a la Facultat de Biologia.
Recerca
(11/07/2011)

Un estudi científic revela noves dades per comprendre el vincle entre les conductes relacionades amb lʼabús infantil i els quadres psicòtics en lʼedat adulta. La recerca, publicada a The British Journal of Psychiatry, està dirigida per Lourdes Fañanás, professora de la Unitat dʼAntropologia del Departament de Biologia Animal i de lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB), i cap del Grup de Recerca Consolidat Gens i Ambient en la Comprensió de la Diversitat de la Conducta Humana i de lʼEtiopatogènia de la Malaltia Mental.

La professora Lourdes Fañanás (dreta) i el seu equip investigador a la Facultat de Biologia.
La professora Lourdes Fañanás (dreta) i el seu equip investigador a la Facultat de Biologia.
Recerca
11/07/2011

Un estudi científic revela noves dades per comprendre el vincle entre les conductes relacionades amb lʼabús infantil i els quadres psicòtics en lʼedat adulta. La recerca, publicada a The British Journal of Psychiatry, està dirigida per Lourdes Fañanás, professora de la Unitat dʼAntropologia del Departament de Biologia Animal i de lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB), i cap del Grup de Recerca Consolidat Gens i Ambient en la Comprensió de la Diversitat de la Conducta Humana i de lʼEtiopatogènia de la Malaltia Mental.

També signen lʼarticle Sílvia Alemany, Bàrbara Arias, Mari Aguilera i Helen Vossen, de la Unitat dʼAntropologia i de lʼIBUB; Cristóbal Gasto, de lʼInstitut Clínic de Neurociències de lʼHospital Clínic-IDIBAPS i del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM), i Helena Villa, Jorge Moya, Manuel I. Ibáñez i Generós Ortet, de la Facultat de Ciències Humanes i Socials (Universitat Jaume I).

Tot i que els estudis clàssics de bessons posen de manifest una influència molt important dels factors genètics en diverses malalties complexes ¾com ara les mentals¾, els resultats de la recerca per trobar efectes rellevants de gens específics sobre aquet risc han estat sovint contradictoris. Alguns autors han proposat que lʼexistència de mecanismes dʼinteracció gen-ambient podrien explicar la manca dʼefectes significatius dʼaquests gens en els fenotips estudiats. Darrerament, a més, sʼha posat lʼèmfasi en el paper rellevant que tenen els factors ambientals en la infància per al posterior desenvolupament de diverses malalties i símptomes psiquiàtrics de lʼespectre de les psicosis i de la depressió.
 
La interacció gen-ambient es produeix quan lʼefecte de lʼexposició a un determinat factor ambiental de risc en la salut dʼun individu està condicionat pels seus gens. Tal com assenyala la professora Lourdes Fañanás, «diversos estudis han posat de manifest una associació entre el fet de patir maltractament a la infància i el posterior desenvolupament de psicopatologies. No obstant això, no tots els individus exposats a situacions adverses durant la infància manifesten símptomes psiquiàtrics en lʼetapa adulta. Aquesta variabilitat es pot explicar, en part, per lʼexistència en les persones dʼuna població de genotips de vulnerabilitat al factor ambiental de risc, però també per la presència de genotips protectors».
 
La interacció gen-ambient en lʼabús infantil i les psicosis en adults
 
Lʼestudi publicat a The British Journal of Psychiatry revela que algunes diferències interindividuals en gens relacionats amb la resposta adaptativa de lʼorganisme a situacions dʼestrès psicosocial ¾per exemple, el gen del factor neurotròfic derivat del cervell (Brain-derived neurotrophic factor, BDNF)¾ podrien moderar lʼassociació entre lʼadversitat infantil i els símptomes psicòtics en lʼedat adulta.
 
Lʼobjectiu del treball científic, basat en una mostra de 533 individus adults de la població espanyola, amb una distribució equitativa de sexes, era determinar lʼefecte de dos tipus específics dʼadversitat infantil qualitativament diferents ¾abús i negligència¾ en el risc per patir experiències psicòtiques (psychotic-like experiences, PLE) en la vida adulta. La premissa implícita dʼaquesta aproximació dimensional a la psicosi és que experimentar símptomes psicòtics atenuats no aniria inevitablement lligat a la presència dʼun trastorn psicòtic.
 
Lʼequip científic també va analitzar la possible moderació de lʼassociació entre adversitat infantil i PLE produïda pel polimorfisme Val66Met del gen del BDNF, una neurotrofina amb un paper important en la plasticitat sinàptica, el creixement i la diferenciació neuronals en el sistema nerviós central i en la supervivència de neurones en resposta a lʼestrès. Els resultats van mostrar que els episodis dʼabús infantil --però no els de negligència-- estaven associats positivament amb la presència de PLE. A més, aquesta associació era independent de lʼefecte dʼaltres variables que poden influir en el risc de patir PLE (personalitat esquizotípica, ús de cànnabis, etc.). Dʼaltra banda, lʼal·lel Met és la variant genètica del gen del BDNF que sʼassocia al risc de patir PLE quan lʼindividu sʼexposa a esdeveniments dʼabús infantil. Aquesta variant sʼha relacionat amb una menor secreció de BDNF, especialment en situacions dʼestrès psicosocial. Segons les conclusions de lʼestudi, lʼefecte observat dʼinteracció gen-ambient podria ser responsable, almenys parcialment, de la variació psicopatològica individual en la resposta a lʼabús infantil.
 
 
 
 
Més informació:
 
Alemany, S.; Arias, B.; Aguilera, M.; Villa, H.; Moya, J.; Ibáñez, M. I.; Vossen, H.; Gastó, C.; Ortet, G.; Fañanás, L. «Childhood abuse, the BDNF-Val66Met polymorphism and adult psychotic-like experiences». The British Journal of Psychiatry, 2011, 199 (1), pàg. 38-42.