Els experts coincideixen que cal prevenir el divorci entre ecologia i economia
Les possibles solucions al problema ambiental passen per un canvi social, cultural i econòmic, amb polítiques compromeses, que permetin preservar la salut del planeta perquè en puguin gaudir les generacions futures. Aquest és el consens a què van arribar els experts internacionals reunits el dilluns 23 de maig a Barcelona en les V Jornades Ambientals, organitzades per la Universitat de Barcelona i els Cellers Torres, sota la direcció científica del meteoròleg i professor dʼaquesta Universitat Tomàs Molina. Amb el lema «La solució al canvi global no és només una qüestió de tecnologia», els ponents, moderats pel periodista Xavier Coral, van posar sobre la taula dades i propostes per tal dʼarticular alternatives sostenibles al model dʼorganització i gestió actuals. Les més de cent cinquanta persones assistents, moltes dʼelles professors o alumnes de la Universitat de Barcelona, van tenir la possibilitat dʼintercanviar idees amb els ponents en un amè debat que es va obrir al final de les ponències.
Les possibles solucions al problema ambiental passen per un canvi social, cultural i econòmic, amb polítiques compromeses, que permetin preservar la salut del planeta perquè en puguin gaudir les generacions futures. Aquest és el consens a què van arribar els experts internacionals reunits el dilluns 23 de maig a Barcelona en les V Jornades Ambientals, organitzades per la Universitat de Barcelona i els Cellers Torres, sota la direcció científica del meteoròleg i professor dʼaquesta Universitat Tomàs Molina. Amb el lema «La solució al canvi global no és només una qüestió de tecnologia», els ponents, moderats pel periodista Xavier Coral, van posar sobre la taula dades i propostes per tal dʼarticular alternatives sostenibles al model dʼorganització i gestió actuals. Les més de cent cinquanta persones assistents, moltes dʼelles professors o alumnes de la Universitat de Barcelona, van tenir la possibilitat dʼintercanviar idees amb els ponents en un amè debat que es va obrir al final de les ponències.
Tomàs Molina, encarregat dʼinaugurar la jornada, juntament amb el delegat del rector per a la Sostenibilitat, Jordi Serra, i el president dels Cellers Torres, Miguel A. Torres, va assegurar que «calen solucions concretes i factibles contra el canvi climàtic i la degradació de lʼentorn, per evitar que milers de persones morin en onades de calor —com va passar el 2015 a l'Índia—, o que sʼalteri la vida dels ecosistemes».
El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, va clausurar lʼacte subratllant la importància d'organitzar debats mediambientals com aquest, impulsat des de lʼàmbit de lʼempresa, i va assenyalar que «cal lliurar la batalla contra el canvi climàtic amb ètica, pragmatisme, acció i coneixement, assumint des del Govern el compromís amb determinació». «És justament abraçant aquest compromís que serem capaços de fer una economia al servei de la gent i al servei dʼuns valors que permetran lʼexistència de la humanitat», va manifestar Rull.
Canvi en lʼorganització i gestió econòmica
Christian Felber, pare de lʼeconomia del bé comú, cofundador del Banc pel Bé Comú i autor de Salvemos el euro i Diners. Noves regles de joc, va posar de manifest que cal prevenir el divorci entre ecologia i economia fent que lʼobjectiu dels negocis sigui el bé comú i no la producció de riquesa, retornant els diners a la seva condició de mitjà i no de finalitat. Segons Felber, «en lloc de mesurar el creixement econòmic (producte interior brut), sʼhauria de mesurar el benestar de les persones (producte del bé comú), que hauria de ser lʼobjectiu suprem de la política econòmica i social, i la resta dʼobjectius haurien de quedar subordinats a aquest».
Lʼinvestigador de lʼInstitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB i coeditor del llibre Decreixement: un vocabulari per una nova era, Federico Demaria, durant la seva ponència va apostar pel decreixement. Segons Demaria, «decreixement és una expressió provocadora, però no sʼha dʼinterpretar en el sentit literal. Quan al·ludim al decreixement, volem qüestionar el creixement econòmic com a font de benestar i proposar una cosa nova i alternativa». I va afirmar que «el progrés sense creixement econòmic és possible».
Canvis socials i culturals
El catedràtic dʼÈtica de la Universitat de Barcelona Norbert Bilbeny va posar de manifest que «el tracte que donem a la natura és un mirall del tracte que donem als éssers humans i que donem a la nostra pròpia persona», i que, com deia James Lovelock, «hem de ser el cor i la ment de la Terra, no pas la seva pertorbació». Bilbeny també va assegurar: «Estem malferint la Terra, que ens avisa sobre la temeritat de la nostra indústria i comerç, inconscients de les conseqüències per a la generació actual i les següents».
En el mateix sentit, Joan Carrera, llicenciat en Medicina, Teologia i professor dʼÈtica Fonamental, va advertir «que un veritable plantejament ecològic es converteix sempre en un plantejament social, que ha dʼintegrar la justícia, per tal dʼescoltar tant el clamor de la Terra com el clamor dels pobres», en al·lusió a l'encíclica del papa Francesc presentada el juny del 2015.
Teresa Ribera, exsecretària dʼEstat de Canvi Climàtic i directora de lʼInstitut del Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI), a París, va remarcar la necessitat dʼuna «transformació de fons i no dʼajustos marginals». Segons Ribera, lʼacord de la Cimera del Clima de París permetrà avançar més en aquest sentit sempre que es tinguin en compte tres factors indispensables: la transparència en el procés de canvi, lʼavaluació dels riscos i les oportunitats a llarg termini i lʼequitat per assegurar cobertura també als més vulnerables.
La responsable de la Campanya del Clima de Greenpeace per a les Nacions Unides, Aida Vila, va afegir que el fet de conèixer les solucions viables «no condueix necessàriament a lʼacció, de manera que cal col·laborar a formar una nova consciència per ajudar a trobar i a implementar noves solucions». També es va fer ressò dels papers de les negociacions sobre el TTIP entre els Estats Units i la Unió Europea publicats recentment per Greenpeace, i va denunciar que aquest tractat ignora sistemàticament les garanties comunitàries sobre el medi ambient i la salut de les persones, sense tenir en compte els acords de Kyoto i de París.
III Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental
En el marc de les Jornades Ambientals, es va fer el lliurament del III Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental, que va recaure en lʼestudi Educació ambiental (les escoles com a instrument), de Noelia Seguer Avilés, Anna Albalat Solé, Albert Garcia Benadí i Albert Bosch Mas, quatre estudiants del màster de Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Aquest certamen té lʼobjectiu de donar a conèixer i premiar els projectes, les experiències i les iniciatives dels estudiants i de grups científics que vetllin per la preservació del medi ambient. En lʼedició dʼaquest any, sʼhan presentat quinze treballs, que han estat exposats i votats pels assistents a la jornada i el comitè assessor.
Més informació