Els experts coincideixen que cal millorar la gestió de lʼaigua i reduir la petjada hídrica
La qualitat i la disponibilitat de lʼaigua són els principals reptes en la gestió dʼaquest recurs. Aquest és el consens a què han arribat científics i experts en la matèria, reunits ahir a Barcelona en la IV Jornada Ambiental organitzada per la Universitat de Barcelona i el celler Torres, amb la direcció científica del meteoròleg i professor de la UB Tomàs Molina. Sota el títol «De qui és la culpa que ens estiguem quedant sense aigua?», deu científics, moderats pel naturalista i divulgador José Luis Gallego, van posar sobre la taula dades i propostes que puguin servir de base per articular solucions davant el problema de lʼaigua.
La qualitat i la disponibilitat de lʼaigua són els principals reptes en la gestió dʼaquest recurs. Aquest és el consens a què han arribat científics i experts en la matèria, reunits ahir a Barcelona en la IV Jornada Ambiental organitzada per la Universitat de Barcelona i el celler Torres, amb la direcció científica del meteoròleg i professor de la UB Tomàs Molina. Sota el títol «De qui és la culpa que ens estiguem quedant sense aigua?», deu científics, moderats pel naturalista i divulgador José Luis Gallego, van posar sobre la taula dades i propostes que puguin servir de base per articular solucions davant el problema de lʼaigua.
Segons el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, encarregat, juntament amb Miguel A. Torres, president de Torres, i Tomàs Molina, dʼinaugurar la jornada, a la qual van assistir més de cent cinquanta persones: «En el títol de la jornada fem referència al concepte de culpa: alguna cosa hem fet malament i hem de corregir. Segons dades del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), una tercera part de la població mundial viu en països on escasseja lʼaigua. Podem arribar a dos terços. Des de la UB volem contribuir al debat aportant solucions».
El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, va clausurar lʼacte assegurant que «Catalunya ha fet bé els deures». I va afegir: «La sequera ens ha fet prendre consciència, a les institucions i als ciutadans, de la importància de no malbaratar lʼaigua, i ara cal continuar treballant en la mateixa direcció per estalviar aquest recurs escàs». Segons dades oficials, el consum dʼaigua per càpita a Catalunya ha disminuït a la majoria de les ciutats des del 2007.
La importància de lʼaigua
Joan Girona, director del Programa dʼús eficient de lʼaigua de lʼInstitut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), va posar de manifest que a Catalunya seria possible ser més eficients i produir més aliments amb menys aigua, si es fomentés, per exemple, un desenvolupament tecnològic del coneixement. Segons Girona, lʼaigua és imprescindible, no només per hidratar-se sinó també per produir els aliments: «Ara, per produir els que necessita una persona durant un dia, es requereixen uns 3.500 litres dʼaigua».
La responsable de la campanya contra el canvi climàtic de Greenpeace, Aida Vila, va afegir que no només els aliments necessiten aigua, sinó que tot bé i servei, des de la roba fins a lʼenergia, porta associat una quantitat dʼaigua consumida per produir-lo, el que sʼanomena la petjada hídrica. «El sistema de producció dʼenergia que utilitzem genera canvi climàtic, malgasta i contamina els recursos hídrics», va assenyalar Vila. Com a exemple, va explicar que «una central tèrmica consumeix una piscina olímpica cada 3,5 minuts», i va recalcar la importància de les energies renovables i de ser conscients, com a individus i com a societat, de les conseqüències que tenen les nostres accions i decisions.
Un problema a escala global
Lʼescassetat de lʼaigua és, segons Stephen Foster, assessor de lʼOrganització Mundial de lʼAigua (Global Water Partnership), una crisi a escala planetària: «Els macroeconomistes calculen que la inseguretat de lʼaigua (water insecurity) costa a lʼeconomia global més de 500 bilions de dòlars americans cada any».
El problema de lʼaigua, pel catedràtic de Geografia Humana de la UAB, David Saurí, es troba sobretot en la qualitat i en la disponibilitat dʼaquest recurs, que afectarà més severament les zones amb menys poder econòmic i polític. Saurí considera que lʼescassetat de lʼaigua és un problema que es pot superar «amb tecnologia, que permeti, per exemple, potabilitzar lʼaigua de mar; amb poder polític, per atraure recursos i transvasar, posem per cas, aigua dʼaltres regions, i amb un nivell de riquesa suficient que permeti, entre dʼaltres, consumir aigua embotellada».
José Manuel Sánchez, director de sostenibilitat de Bureau Veritas Iberia, per la seva banda, va assenyalar lʼaugment dʼestrès hídric de la població: «Lʼany 2020, segons lʼinforme del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPPC), entre 75 i 250 milions de persones estaran exposades a un increment de lʼestrès hídric». I això serà, segons Sánchez, a causa dels canvis en els patrons de les precipitacions i a la desaparició de glaceres, que afectaran significativament la disponibilitat dʼaigua per al consum humà, lʼagricultura i la generació dʼenergia, en un planeta cada vegada més poblat.
Possibles solucions
La culpa de lʼescassetat dʼaigua és de tots, segons Narcís Prat, catedràtic del Departament dʼEcologia de la UB: «Tots som, en més o menys grau, responsables de lʼescassedat de lʼaigua. Per tant, tots podem reduir la nostra petjada hídrica, consumint menys aigua, adquirint aquells productes que certifiquen un ús optimitzat de lʼaigua i exigint als governs que, al seu torn, també seʼn facin responsables».
Pedro Arrojo, professor emèrit del Departament dʼAnàlisi Econòmica de la Universitat de Saragossa, va ser contundent durant la taula rodona sobre la gestió de l'aigua, i va recalcar «la importància de comptar amb un diagnòstic clar de la situació i de tenir una voluntat de canvi, també política, davant del repte de sostenibilitat, democràtic i ètic que és la crisi de lʼaigua». En el debat també hi van participar Alberto Casas, catedràtic de Prospecció Geofísica del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Econòmica de la UB; Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la UB; Robert Savé, coordinador de viticultura de lʼIRTA, i Narcís Prat.
II Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental
En el marc de les Jornades Ambientals, es va fer el lliurament del II Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental, que en aquesta edició ha estat per a Miquel Sala, amb el projecte dʼequip «Efectes subletals de la sanitat en la Hydropsyche exocellata». Aquest certamen té lʼobjectiu de donar a conèixer i premiar els estudis, projectes, experiències i iniciatives dels estudiants que vetllin per la preservació del medi ambient. Enguany, sʼhan presentat al premi dotze treballs, que es van exposar i van ser votats pels assistents a la jornada i el comitè assessor.