El salvament del caganiu: un ajut alimentari decisiu
Ajudar a sobreviure els petits caganius —els darrers ocellets nascuts dʼuna niuada— pot ser una acció efectiva per millorar la protecció dʼespècies en el seu hàbitat natural. Aquesta és lʼestratègia que ha fet servir lʼEquip de Biologia de la Conservació de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) per millorar les opcions de supervivència dʼun poll de duc, el més petit dʼuna niuada de quatre polls.
Ajudar a sobreviure els petits caganius —els darrers ocellets nascuts dʼuna niuada— pot ser una acció efectiva per millorar la protecció dʼespècies en el seu hàbitat natural. Aquesta és lʼestratègia que ha fet servir lʼEquip de Biologia de la Conservació de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) per millorar les opcions de supervivència dʼun poll de duc, el més petit dʼuna niuada de quatre polls.
El duc (Bubo bubo) és una espècie indicadora de la qualitat mediambiental de lʼentorn natural. Lʼelectrocució i els rodenticides —a més dels accidents, la caça i les col·lisions amb la xarxa elèctrica— són les grans amenaces per a la conservació dʼaquestes aus. Com en altres rapinyaires, quan hi ha postes de molts ous, amb dies de diferència entre cada poll, el caganiu pot morir de gana en no poder competir per lʼaliment amb els polls més grans.
El niu amb quatre polls —un fet quasi excepcional en aquesta espècie— va ser descobert per lʼEquip de Biologia de la Conservació (UB-IRBio), que dirigeix Joan Real, professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l'IRBio, durant el seguiment científic dʼuna població de ducs al Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Segons els experts, el caganiu —amb un pes baix i poc desenvolupat— havia nascut una setmana més tard que els seus germans i tenia poques probabilitats de sobreviure.
En el marc de les tasques de control i dʼanellament de polls —un protocol essencial per conèixer lʼestat de la població—, lʼequip investigador també va aportar aliments suplementaris per a tot el grup familiar al niu. Aquesta intervenció dels experts —amb els aliments subministrats pel suport del Centre de Fauna de Torreferrussa, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya— ha estat decisiva perquè el petit caganiu i la resta del grup tinguin més opcions de sobreviure. El cas del petit caganiu mostra, un cop més, que la col·laboració entre investigadors, administració i naturalistes és una eina imprescindible per a la conservació de la biodiversitat que ens envolta.
Més informació