El rector de la UB reclama als polítics i a la societat que creguin en la universitat com a cos dʼestat

El rector ha fet esment a la integració dʼEspanya a la Unió Europea i al fenomen de la globalització com a factors clau que expliquen lʼevolució de la universitat espanyola i catalana durant les últimes dècades. Després de referir-se al procés de Bolonya (1999) i a lʼacord de Lisboa (2000), Ramírez ha remarcat: «Ja no podem pensar la universitat dʼavui en termes de la universitat dʼahir». «Quin sentit té voler construir un país ambiciós sense que la universitat pública, líder del sistema universitari, disposi dels recursos necessaris per desenvolupar-se?», ha preguntat el rector Ramírez, que ha volgut deixar clar que «la universitat és una qüestió dʼestat» que no es pot deixar de prioritzar atenent a tòpics dʼineficiència pública. Projectes com ara la nova comunitat de coneixement i innovació de la UE en salut, que sʼinstal·larà a Barcelona, el programa RIS3 o els campus dʼexcel·lència representen grans oportunitats que «no podrem aprofitar si la confiança social i empresarial i el suport públic i polític» no sʼactualitzen a la realitat.

Ramírez ha destacat com a qüestions dʼestat la fixació de la política de preus i de beques, les polítiques de finançament públic, la política territorial universitària, la reforma de la governança o la dimensió social de la universitat. El rector també ha lamentat que països com Espanya hagin invertit menys del 0,73 % del PIB en universitats quan altres països referents ho han fet per sobre de lʼ1 % durant els darrers anys. Ha qualificat la situació de la universitat com a «greu i problemàtica, comparable a les més greus de la seva història». La caiguda del finançament de les universitats un 30 % —o de les inversions un 75 %—, i el risc que això persisteixi, «posa en perill el nostre futur», ha advertit el rector.

Quant a la governança, el rector Ramírez ha demanat que la reforma pendent comporti un reforçament de lʼautonomia i de la responsabilitat de les universitats, al mateix temps que ha reclamat que aquesta serveixi per situar els centres en una millor posició competitiva respecte al món. Així mateix, ha reclamat als actors polítics que «protegeixin la universitat» i que valorin la ciència i la innovació com a factors centrals per a la competitivitat, el creixement i la prosperitat en les societats actuals. El dirigent universitari també ha advertit que la universitat no es pot supeditar «cegament» a la competitivitat, en referència a la necessitat i importància de la ciència bàsica i el vessant humanístic de lʼeducació superior.

El rector ha finalitzat la seva intervenció afirmant que la UB aspira a situar el país amb una universitat que es classifiqui entre les cent primeres del món. Per això, és necessari que tant la societat com els polítics tinguin sentit dʼestat i creguin en la universitat. Autonomia universitària en un marc de responsabilitat i un finançament suficient són dues claus necessàries que permetran que la universitat pugui desenvolupar el paper de motor del país al qual aspira.

Dídac Ramírez, que ha exposat les dades que converteixen la UB en la universitat més destacada del país, ha volgut deixar clar que la manca dʼuna política universitària dʼestat pot suposar perdre tot aquest patrimoni. Per això, ha demanat als polítics i a la comunitat universitària que tinguin cura de les seves institucions, que són clau per «fer país, tenir una economia sòlida i una ciutadania culta i ben formada». «Catalunya necessita institucions fortes que la sustentin. I justament hem de reforçar i no pas afeblir aquelles institucions, com la universitat, que ja fa anys que funcionen i que són essencials per entendre aquest país», ha reblat el rector.