El projecte ArqueólogAs analitza el paper de la dona en aquesta disciplina a Espanya

La primera jornada d’estudi organitzada per ArqueólogAs tindrà lloc el 10 de novembre.
La primera jornada d’estudi organitzada per ArqueólogAs tindrà lloc el 10 de novembre.
Recerca
(23/10/2020)

Un nou projecte de recerca es proposa reescriure la història de lʼarqueologia i dotar-la de diversitat de gènere. Es tracta de «Recuperando la memoria: recorridos femeninos en la historia de la arqueología española (siglos XIX y XX)» (ArqueólogAs), dirigit per Margarita Díaz-Andreu, professora dʼinvestigació ICREA a la Universitat de Barcelona. El projecte arrenca amb lʼobjectiu de «saldar un vell i ancorat deute històric a través de la recuperació de la memòria dʼaquelles dones sense la tasca de les quals difícilment es podria entendre la història de lʼarqueologia espanyola», explica Díaz-Andreu.

La primera jornada d’estudi organitzada per ArqueólogAs tindrà lloc el 10 de novembre.
La primera jornada d’estudi organitzada per ArqueólogAs tindrà lloc el 10 de novembre.
Recerca
23/10/2020

Un nou projecte de recerca es proposa reescriure la història de lʼarqueologia i dotar-la de diversitat de gènere. Es tracta de «Recuperando la memoria: recorridos femeninos en la historia de la arqueología española (siglos XIX y XX)» (ArqueólogAs), dirigit per Margarita Díaz-Andreu, professora dʼinvestigació ICREA a la Universitat de Barcelona. El projecte arrenca amb lʼobjectiu de «saldar un vell i ancorat deute històric a través de la recuperació de la memòria dʼaquelles dones sense la tasca de les quals difícilment es podria entendre la història de lʼarqueologia espanyola», explica Díaz-Andreu.

Lʼarqueologia espanyola sʼha construït en nombroses ocasions a través de les veus de dones. Però, segons Díaz-Andreu, les seves han estat «paraules que la historiografia androcèntrica sʼha permès silenciar: per això, i abans de perdre el rastre de la seva memòria, volem rescatar el so de la veu dʼaquestes dones a través del record i de les paraules dels qui les van conèixer». A través de la recerca de documentació en arxius, hemeroteques o museus, de la recerca bibliogràfica i de la història oral, disset especialistes de diferents àrees de recerca, que treballen per tota la geografia peninsular, intentaran posar «so al silenci». Abordar aquesta tasca és, en paraules de Díaz-Andreu, «una qüestió de justícia històrica que no hem dʼajornar més temps».

Com si es tractés dʼun palimpsest, lʼequip de recerca anirà construint un gran relat a través de lʼencaix de microhistòries que, conscientment o inconscientment, sʼhan anat esborrant i que no han il·lustrat mai els llibres de text. Dʼaquesta manera, sʼanirà component una narració en què les protagonistes seran aquelles dones que, dʼuna manera o altra, han estat relacionades amb lʼarqueologia: professores universitàries, o professionals que van exercir la seva tasca en centres de recerca, en museus o en lʼarqueologia comercial. Noms en femení que van ser fonamentals per a la difusió i conservació del patrimoni, també des dʼassociacions, societats, el col·leccionisme privat o, fins i tot, des dʼuna tasca callada, donant suport als seus col·legues masculins.

«Volem treure de lʼarmari de lʼostracisme en què han estat amagades aquelles dones que han aconseguit, amb les seves accions, que lʼestudi del nostre passat sigui possible», afirma Díaz-Andreu. Aquest treball aspira, a més, a ampliar la geografia de la recerca de dones per incloure zones dʼEspanya que tradicionalment han estat més mal tractades, posant lʼaccent en el segle XIX amb la intenció de cobrir un buit existent en la investigació.

Componen lʼequip de recerca especialistes que provenen de les institucions següents: la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universidad dʼAlcalá de Henares, la Universitat dʼAlacant, la Universitat de Màlaga, la Universitat dʼÉvora, la Universitat Tufts, lʼEscuela Superior de Igualdad Real, H., C., C., el Museu Arqueològic Nacional, el Museu Nacional i Centre dʼInvestigació dʼAltamira, la Casa Bonsor - Castell de Mairena (Ajuntament de Mairena del Alcor) i la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Comunitat de Madrid. Amb una durada de tres anys, el projecte està finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i per lʼAgència Estatal dʼInvestigació. 

El web ArqueólogAs, amb disseny de Marta Rico, es presenta amb una interfície atractiva, intuïtiva i amable. Sʼhi recull la informació més rellevant del projecte, els seus objectius, eixos temàtics i metodològics, la biografia i les publicacions de lʼequip, els actes organitzats —com congressos o seminaris— i una pàgina dedicada a informacions o recursos que, per la temàtica relacionada, puguin interessar als usuaris. Dins de la pàgina, cal destacar la secció Pioneres, que anirà creixent al llarg del projecte de recerca. Sʼhi mostra una selecció de les dones que mereixen un lloc destacat en la història de lʼarqueologia espanyola.

La primera jornada dʼestudi organitzada per ArqueólogAs, que tindrà lloc el 10 de novembre, porta per títol «Recuperando la memoria de las mujeres en la historia de la arqueología: métodos y técnicas». Les ponències seran a càrrec de Margarita Díaz-Andreu, professora dʼinvestigació ICREA de la Universitat de Barcelona; Alicia Torija, professora de la Universitat Tufts; Margarita Moreno Conde, conservadora del Departament dʼAntiguitats Gregues i Romanes del Museu Arqueològic Nacional; Laura Coltofean-Arizancu, investigadora postdoctoral de la Universitat de Barcelona; Paloma Zarzuela, del projecte ArqueólogAs; Isabel Baquedano, cap de lʼÀrea de Protecció a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Comunitat de Madrid; Tono Vizcaíno Estevan, arqueòleg independent a la Comunitat Valenciana, i Lourdes Girón, de lʼEscuela Superior de Igualdad Real.

En aquesta trobada, que serà en línia, hi podran participar totes les persones interessades. Per això, caldrà inscriure-sʼhi a través del web de la jornada, on també es pot consultar més informació i el programa complet de lʼacte.