El Pavelló de la República obre les portes en el vuitantè aniversari de la seva inauguració a París
Enguany es compleix el vuitantè aniversari de la inauguració del Pavelló de la República a lʼExposició Universal de París del 1937, un edifici emblemàtic que va acollir obres com el Guernika, que Picasso va pintar expressament per a lʼocasió, i va difondre internacionalment la situació del Govern i la societat espanyoles, immersos en aquell moment en la lluita contra el feixisme. Dècades més tard, amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, el pavelló va ser reconstruït al districte dʼHorta-Guinardó, a Barcelona, i actualment és la seu del Centre dʼEstudis Històrics Internacionals (CEHI) i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la UB. Aquestes dues entitats organitzaran durant aquest any un conjunt dʼactivitats per commemorar tant lʼaniversari de lʼedifici original com els vint-i-cinc anys de la reconstrucció actual.
Enguany es compleix el vuitantè aniversari de la inauguració del Pavelló de la República a lʼExposició Universal de París del 1937, un edifici emblemàtic que va acollir obres com el Guernika, que Picasso va pintar expressament per a lʼocasió, i va difondre internacionalment la situació del Govern i la societat espanyoles, immersos en aquell moment en la lluita contra el feixisme. Dècades més tard, amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, el pavelló va ser reconstruït al districte dʼHorta-Guinardó, a Barcelona, i actualment és la seu del Centre dʼEstudis Històrics Internacionals (CEHI) i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la UB. Aquestes dues entitats organitzaran durant aquest any un conjunt dʼactivitats per commemorar tant lʼaniversari de lʼedifici original com els vint-i-cinc anys de la reconstrucció actual.
Les activitats començaran amb diverses visites guiades a càrrec del col·lectiu El Globus Vermell, format per arquitectes que compaginen la feina de projectistes amb la recerca, la docència universitària, la gestió cultural i la divulgació sobre lʼarquitectura i la ciutat. La primera visita serà el dia 28 dʼabril, dos dies després de lʼaniversari del bombardeig de Gernika; la segona, el 26 de maig, l'endemà de la data d'inauguració de lʼExposició Universal de París, i la darrera, el 14 de juliol, dos dies després de l'aniversari de la inauguració oficial del pavelló el 1937. Totes les visites es faran a les 17 h i el preu és de 6 euros per persona (reserves a info@elglobusvermell.org).
A més dʼaquestes visites, hi ha previstes altres iniciatives, com una pàgina web que sʼestà elaborant actualment i en què es recopilaran documents gràfics del pavelló del 1937 i de la reconstrucció durant els Jocs Olímpics. De moment, en una nova entrada del blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ja es pot llegir lʼexplicació de la història dels dos pavellons.
En aquest blog sʼexplica que el pavelló de lʼany 1937 va ser dissenyat per lʼarquitecte racionalista català Josep Lluís Sert, deixeble de Le Corbusier. Una estructura senzilla i una construcció sòbria contrastaven amb la magnificència dels pavellons alemany i rus. Lʼedifici s'havia concebut com un contenidor buit, un cub gairebé sense parets, on es podien exposar cartells, fotografies i altres elements artístics i documentals que mostraven els horrors de la guerra. A més del Guernika, sʼhi van exhibir obres com la Font de mercuri, d'Alexander Calder, actualment exposada a la Fundació Miró; el quadre de Joan Miró El segador, que va desaparèixer en desmuntar-se el pavelló i que encara avui continua extraviat, i cartells i fotomuntatges del valencià Josep Renau.
A lʼentrada del pavelló hi havia lʼescultura El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella, de 12,5 metres dʼalçada i obra dʼAlberto Sánchez. També hi havia altres obres escultòriques, com ara Montserrat, de Julio González, que representa una pagesa catalana que porta el fill en braços i que actualment està exposada al Museu Stedelijk dʼAmsterdam.
A més de lʼexposició dʼobres dʼart, el pavelló va acollir activitats culturals com projeccions de cinema, representacions teatrals o espectacles de dansa. La producció audiovisual es va encarregar al cineasta aragonès Luis Buñuel.
A l'actualitat, el pavelló reconstruït acull un dels fons arxivístics i bibliogràfics més importants a escala mundial sobre la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme, lʼexili i la transició a Espanya, i especialment a Catalunya.