El nostre cervell desvincula la resposta emocional de la memòria explícita en situacions de por
Investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de la Universitat de Barcelona han fet un seguiment de les petjades explícites i implícites dels records de por en les persones. Lʼestudi, que sʼha publicat a la revista Neurobiology of Learning and Memory, descriu com, en un context de por, el nostre cervell codifica de manera diferent la memòria contextual dʼun esdeveniment negatiu (on va ser, què hi havia...) i la resposta emocional associada.
Investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de la Universitat de Barcelona han fet un seguiment de les petjades explícites i implícites dels records de por en les persones. Lʼestudi, que sʼha publicat a la revista Neurobiology of Learning and Memory, descriu com, en un context de por, el nostre cervell codifica de manera diferent la memòria contextual dʼun esdeveniment negatiu (on va ser, què hi havia...) i la resposta emocional associada.
Lʼestudi mesura lʼactivitat electrodermal de vuitanta-sis individus en un context de por generat al laboratori i en un context neutre. En tots dos casos s'havien d'aprendre una llista de paraules. Una setmana i dues setmanes després de lʼexperiment seʼls feia un test per veure quines paraules recordaven.
«En els dos contextos —explica Pau Packard, autor de lʼestudi—, la corba dʼoblit era normal. Amb el temps oblidaven totes les paraules, la petja explícita». Dʼaltra banda, però, «en els records en el context de por, lʼactivitat electrodermal —la resposta emocional implícita—, era exactament la mateixa, molt més elevada que la resposta en el context neutre».
En els esdeveniments traumàtics sembla que, amb el temps, hi ha una part de la memòria que sʼesborra o a la qual no tenim accés, n'oblidem els detalls per bé que segueix mantenint-se la reacció emocional. Segons Packard, «la petja es divideix en dos i segueixen camins diferents: el cervell desvincula el record explícit que tenim dʼun esdeveniment negatiu de la resposta emocional que ens genera».
Aquest fet podria servir per entendre per què en situacions patològiques de trastorn per estrès posttraumàtic es genera sense control la resposta emocional vinculada a lʼesdeveniment negatiu sense saber què la provoca.
Tal com remarca Lluís Fuentemilla, coordinador del projecte, «lʼestudi ens ajuda a explicar de quina manera el processament dels records de por poden portar a un trastorn per estrès posttraumàtic». Així mateix, també obre la porta a la recerca de noves estratègies terapèutiques dʼaquests trastorns, ja que «la traça implícita dʼun record en context de por no es perd amb el temps i es pot detectar a través de mesures electrodermals».
Packard, P. A., Rodríguez Fornells, A., Stein, L. M., Nicolás, B., Fuentemilla, Ll. «Tracking explicit and implicit long-lasting traces of fearful memories in humans». Neurobiology of Learning an Memory, setembre de 2014. DOI: 10.1016/j.nlm.2014.09.004