El món necessita la ciència i la ciència necessita les dones

La vicerectora dʼIgualtat i Gènere, Montserrat Puig, ha presentat lʼacte, que es podia seguir en directe per UBtv, i Carlos Ciudad, president de la Comissió dʼIgualtat de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació, ha conduït la sessió. Abans de donar la paraula a les investigadores i a les nenes, Ciudad ha destacat que «és necessari que les dones tinguin els mateixos drets que els homes a lʼhora de fer recerca i transferència, i cal posar les condicions necessàries per visibilitzar dones que siguin referents en recerca i tecnologia per a les noves generacions».

«Per saber com de grans som, cal que ens posem dempeus»

Les quatre investigadores han disposat dʼuns minuts per presentar-se. La primera que ho ha fet ha estat Irene Ferri, que ha començat la intervenció agraint la celebració dʼaquest acte «tan absolutament necessari». Ha explicat que va ser mare abans dʼacabar el grau i va haver de fer una pausa, i ha lamentat que quan va voler reprendre els estudis es va trobar amb moltes persones amb prejudicis. Tot i això, ha dit, «cal que perseguiu el vostre somni, costi el que costi». Ferri ha confessat que hi ha certs comentaris, de persones en una posició de poder, que poden fer molt mal i que sʼhan de combatre, i ha compartit una anècdota lamentable viscuda en primera persona: «Un dia, estant al laboratori amb un company noi, el professor ens va demanar que ens poséssim guants, i tot seguit va dir que meʼls posés jo primera, que segur que hi estava més acostumada que no pas ell, a dur guants».

En el seu torn, Anna Puig ha explicat que, a més de científica, enginyera i tecnòloga, també és mare, és parella, és germana, i que també va ser nena un dia. «No em vaig plantejar mai que de gran volia ser científica, però hi va haver diversos experiments que em van anar portant, de mica en mica, pel camí de la recerca. Vaig fer una extraescolar en què em van ensenyar a programar, i per això em vaig matricular a la Facultat dʼInformàtica de la UPC». Ha destacat que va ser la primera professora titular dona de la UB a lʼàrea dʼInformàtica i ha assegurat que compaginar la vida de mare amb la dʼinvestigadora no ha estat fàcil: «El meu viatge com a científica, tot i haver estat apassionant, ha estat dur, perquè la informàtica és un gremi molt masculinitzat». Finalment, ha animat les nenes a tenir la ment oberta: «Proveu, tasteu i aneu a tallers, per poder-vos apassionar, perquè si us apassioneu, podreu canviar el món».

Meritxell Rovira ha començat recordant una citació de la UNESCO: «El món necessita la ciència i la ciència necessita les dones». Segons ella, «la vida de les científiques continua sent un camí dʼobstacles». Ha recordat que la desigualtat existeix en tots els àmbits, no només a les carreres científiques, i ha posat lʼèmfasi en el fet que lʼeducació a casa i a lʼescola influeix absolutament en la formació dels estereotips de gènere, «que es construeixen entre els cinc i set anys». També ha recordat que la societat és patriarcal i ha lamentat que «les dones, de vegades, no creiem en les nostres capacitats, ens falta determinació». Ha criticat durament que, en ciència, la dona no es pot permetre parar perquè deixa de ser competitiva. Finalment, ha subratllat: «La igualtat lʼaconseguirem quan homes i dones, uns i altres, la vulguin». 

La investigadora Núria Salan, que sʼha sumat a les reivindicacions de les seves companyes, ha explicat que és una forjadora apassionada pels metalls i que li agrada treballar amb tot tipus de materials. Salan ha dedicat bona part de la seva vida professional a la divulgació i a reivindicar que calen models i referents femenins en lʼàmbit de la recerca. En la seva presentació, ha parlat dʼalgunes dʼaquestes dones que la història ha invisibilitzat: investigadores, tecnòlogues i científiques desconegudes que cal fer visibles. «No vull que cap nena es pensi que serà la segona científica del món, com em creia jo! Nʼhi ha moltes més, a més de Marie Curie, encara que no surtin als llibres», ha emfasitzat. Ha acabat la seva intervenció parafrasejant Emily Dickinson: «Per saber com som de grans ens hem de posar dretes».

A continuació, sʼha donat la paraula a les nenes, que han preguntat sobre les conseqüències que té la maternitat en la carrera dʼuna investigadora i el famós efecte tisora. Les científiques sʼhan mostrat optimistes: «Sembla que les coses estan canviant a poc a poc», i han assegurat que «la maternitat és sempre un regal i en cap cas és la fi de la teva recerca». Les noies també han preguntat si a la resta del món aquesta desigualtat de gènere és tan pronunciada com a Espanya, i la conclusió ha estat que, malauradament, existeix a tot arreu perquè la societat és patriarcal. Les nenes sʼhan interessat pels referents que les científiques havien tingut i han preguntat si creuen que a les dones els costa més arribar a càrrecs de responsabilitat. Li han respost que, efectivament, és així, i que en segons quin àmbit encara més: «En el cas de la informàtica, necessitem que a la base hi hagi dones perquè als llocs de més amunt també hi hagi dones», ha dit Puig.

La cloenda ha estat a càrrec del rector, Joan Guàrdia, que sʼha adreçat a les noies: «Us necessitem, és així de simple. La ciència necessita cervell femení i jove, i en algunes àrees de manera urgent, ràpida i precipitada, perquè sense el vostre talent és molt difícil. Aquest meravellós ofici, sense dones, no funciona, perquè la ciència està servei de fer un món just i al servei de la veritat».

Una efemèride que cal recordar

Segons les Nacions Unides, en els darrers anys la comunitat internacional ha fet un gran esforç per inspirar i promoure la participació de les dones i de les nenes en la ciència. Tot i això, les dones continuen trobant obstacles per treballar en lʼàmbit científic. En aquest context, lʼany 2016 lʼAssemblea General de les Nacions Unides va decidir proclamar lʼ11 de febrer Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Amb aquesta acció es busca continuar el camí cap a la igualtat de gènere amb lʼempoderament de les dones i les nenes també en aquest àmbit concret dʼacció. Lʼobjectiu final és garantir lʼaccés i la participació plena i equitativa de les dones en la ciència i obrir el camí a les noves generacions. Aquesta efemèride és una oportunitat per sensibilitzar el públic general. Ens permet cridar lʼatenció dels mitjans de comunicació i dels governs sobre un problema que encara no està resolt i sobre el qual cal emprendre mesures i accions polítiques específiques.