El llibre ʻArts i naturalesa. Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900ʼ explora la profunda relació entre els dos conceptes durant el modernisme
Aquest dilluns, 4 de maig, a les 19 h, la Casa del Llibre (rambla de Catalunya, 37) acull la presentació d'Arts i naturalesa. Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900, obra coordinada per Pere Capellà i Antoni Galmés. Lʼacte, en què participaran alguns dels autors del llibre, és a càrrec de Gonçal Mayos, professor de Filosofia de la Universitat de Barcelona, i de Teresa-M. Sala, investigadora principal del projecte. L'obra reuneix un total de catorze assajos de diversos especialistes al voltant de la natura com a font dʼinspiració artística durant el modernisme. A partir del culte a la natura i la recepció del darwinisme, els creadors dʼaquesta època van configurar un fecund imaginari vinculat a les formes naturals.
Aquest dilluns, 4 de maig, a les 19 h, la Casa del Llibre (rambla de Catalunya, 37) acull la presentació d'Arts i naturalesa. Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900, obra coordinada per Pere Capellà i Antoni Galmés. Lʼacte, en què participaran alguns dels autors del llibre, és a càrrec de Gonçal Mayos, professor de Filosofia de la Universitat de Barcelona, i de Teresa-M. Sala, investigadora principal del projecte. L'obra reuneix un total de catorze assajos de diversos especialistes al voltant de la natura com a font dʼinspiració artística durant el modernisme. A partir del culte a la natura i la recepció del darwinisme, els creadors dʼaquesta època van configurar un fecund imaginari vinculat a les formes naturals.
El llibre, resultat del projecte del Grup de Recerca en Història de lʼArt i el Disseny Contemporani (GRACMON) «Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900», que dirigeix Teresa-M. Sala, fa una reflexió acurada i polifònica sobre un tema encara no prou estudiat: la profunda relació simbòlica entre la biologia i lʼart durant el modernisme. És ben sabut que aquest moviment artístic es va inspirar en la natura i que va utilitzar profusament elements dʼorigen natural, amb preferència pels vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic, però aquest llibre sʼocupa dʼaspectes menys coneguts dʼaquesta relació, com la recepció de les teories darwinistes a Catalunya a finals del segle XIX, el bestiari modernista, els repertoris dʼornamentació vegetal utilitzats pels artistes o lʼimaginari simbolista del paisatge natural.
Influïts pel culte a la natura, els creadors —pintors, arquitectes, artistes decoratius i gràfics, sobretot— van configurar durant els anys dʼeclosió del modernisme un potent imaginari poètic, simbòlic i oníric, mentre els científics, que vivien la repercussió de la teoria de lʼevolució de Darwin, encetaven un encès debat entre creacionistes i evolucionistes. Dʼaquest marc històric i de les relacions entre artistes i científics se nʼocupen els capítols «Sobre la relació entre les arts i la naturalesa. Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900», dʼEnric Ciurans, Sergio González-Crespo i Teresa-M. Sala; «El darwinismo en los manuales escolares españoles de ciencias naturales de la última década del siglo XIX. Breve aproximación al arte en la enseñanza de la teoría de la evolución», de Margarita Hernández Laille; «Sobre la naturalesa en lʼimaginari simbolista», de Teresa-M. Sala; «El paisatge simbolista i el concepte de degeneració de raça segons Max Nordau, Pompeu Gener et al.», dʼIrene Gras Valero, i «Lʼestudi del bestiari modernista. Apunts per a una primera aproximació», de Teresa-M. Sala.
Dʼaltra banda, els plantejaments antimaterialistes i idealistes que, en alguns casos, havien coincidit amb els postulats de les teories de lʼevolució van conformar el marc de sensibilitats del moviment simbolista, en què els anomenats paisatges de lʼànima sʼestenien des de lʼaproximació a lʼinconscient fins al viatge a illes inexplorades, tot passant per altres formes dʼevasió del subjecte, com van ser la tècnica de lʼactor, el joc dels infants o lʼemmirallament en les plantes i les bèsties. Sobre aquests aspectes versen els capítols «Planteamientos antimaterialistas en la Inglaterra de finales del siglo XIX y su vigencia en la actualidad», de Sergio González-Crespo i Teresa-M. Sala; «El descobriment de lʼilla blanca», de Nina Ferrer, sobre lʼarribada de Santiago Rusiñol a Eivissa, i «Bèsties de cartró, els espectacles populars. Homenatge a Xavier Fàbregas», dʼEnric Ciurans. Cal destacar el capítol «El Maeterlinck de les flors i les abelles», de Jordi Coca, dedicat al poeta, dramaturg i assagista belga, un dels màxims exponents del teatre simbolista del seu temps.
La col·lecció Singularitats, a la qual pertany el llibre, dóna a conèixer els resultats de les recerques desenvolupades per GRACMON. Els seus llibres estan concebuts com a obres corals amb una reflexió àmplia al voltant del modernisme, el noucentisme, lʼestudi de la història del disseny a Catalunya i els estudis culturals de les arts a la ciutat de Barcelona. Els seus dos darrers títols són Llibre de viatge (1913-1914), de Joaquim Folch i Torres (a cura de Mercè Vidal), i La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), dʼAnna Calvera (coord.).
Pere Capellà Simó (Palma, 1981) és llicenciat en Belles Arts i doctor en Història de lʼArt per la Universitat de Barcelona. Com a artista plàstic, la seva obra ha il·lustrat els versos de Ramon Llull —Cant de Ramon. Lo Desconhort (2005)—, de Pau Vadell —Sadoll de seny (2006)— i dʼAugust Bover —Cloc! (2011) i Beabà (2014)—; també ha participat en diverses exposicions, tant individuals com col·lectives. Com a investigador, sʼha especialitzat en la història de la joguina durant la segona meitat del segle XIX; el seu llibre La ciutat de les joguines. Barcelona, 1840-1918 (2013) va ser guardonat amb el Premi Agustí Duran i Sanpere d'Història 2013, dins dels Premis Ciutat de Barcelona. Des del 2011, és professor de lʼàrea de Didàctica de lʼExpressió Plàstica del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la Universitat de les Illes Balears.
Antoni Galmés Martí (Manacor, 1983) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, en lʼespecialitat de dibuix i gravat, i exerceix de professor dʼArts Escèniques al Departament dʼHistòria de lʼArt de la mateixa universitat. Ha estat ajudant de direcció de Ricard Salvat i de Rafel Duran, i actualment és actor a la companyia Petita Pàtria i dirigeix l'Aula de Teatre de la UB. La seva tesi doctoral versa sobre el teatre de putxinel·lis al segle XIX a Barcelona i la dimensió estètica que va prendre aquest art en convertir-se en un entreteniment popular admirat pels grans cercles artístics de lʼèpoca.