El grup PLOS selecciona una recerca de la UB entre les més rellevants del 2019 dins lʼestudi de lʼevolució humana
Un article publicat pel grup editorial PLOS ha inclòs entre les sis descobertes més destacades del 2019 en lʼàmbit dʼevolució humana la de les primeres urpes dʼàguila amb ús ornamental que investigadors de la UB han trobat a la península Ibèrica. La troballa va ser portada al novembre a la revista Science Advances amb un article encapçalat per Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador de lʼInstitut dʼEvolució Humana a lʼÀfrica (IDEA), adscrit a la Universitat d'Alcalá de Henares, i que signen també els investigadors del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB Juan Ignacio Morales, Artur Cebrià, Josep M. Fullola, José Miguel Tejero, Juan Fernández Marchena i Gal·la García Argudo.
Un article publicat pel grup editorial PLOS ha inclòs entre les sis descobertes més destacades del 2019 en lʼàmbit dʼevolució humana la de les primeres urpes dʼàguila amb ús ornamental que investigadors de la UB han trobat a la península Ibèrica. La troballa va ser portada al novembre a la revista Science Advances amb un article encapçalat per Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador de lʼInstitut dʼEvolució Humana a lʼÀfrica (IDEA), adscrit a la Universitat d'Alcalá de Henares, i que signen també els investigadors del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB Juan Ignacio Morales, Artur Cebrià, Josep M. Fullola, José Miguel Tejero, Juan Fernández Marchena i Gal·la García Argudo.
Lʼinterès de la troballa rau en el fet que es tracta de la peça dʼaquest tipus més moderna que sʼha documentat fins ara en el món neandertal, i és la primera que es localitza a la península Ibèrica. Aquesta circumstància amplia els límits temporals i geogràfics que sʼhavien estimat per a aquest tipus dʼornament. Es tractaria «del darrer collaret elaborat pels neandertals», en paraules de Rodríguez-Hidalgo. La troballa es va fer a la cova Foradada de Calafell (Baix Penedès), una excavació dirigida per Juan Ignacio Morales i Artur Cebrià. Lʼestudi arqueològic del jaciment sʼinclou en un projecte del SERP finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat i en un altre de finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, tots dos dirigits per Josep M. Fullola, catedràtic de la UB i director del SERP.