El fons antic de la Secció de Botànica de la Facultat de Farmàcia sʼincorpora al Catàleg del CRAI
Un conjunt de 108 obres impreses entre els segles XVI i XX i dos manuscrits, que constitueixen el fons antic de la Secció de Botànica de la Facultat de Farmàcia, acaben de ser incorporades al Catàleg del Centre de Recursos per a lʼAprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona. Aquestes obres, algunes de les quals estan profusament il·lustrades, representen una mostra representativa de la botànica europea dʼaquest període històric, i han estat publicades majoritàriament a lʼEstat espanyol i a França, a més dʼalguna obra publicada a Lisboa i a Ginebra.
Un conjunt de 108 obres impreses entre els segles XVI i XX i dos manuscrits, que constitueixen el fons antic de la Secció de Botànica de la Facultat de Farmàcia, acaben de ser incorporades al Catàleg del Centre de Recursos per a lʼAprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona. Aquestes obres, algunes de les quals estan profusament il·lustrades, representen una mostra representativa de la botànica europea dʼaquest període històric, i han estat publicades majoritàriament a lʼEstat espanyol i a França, a més dʼalguna obra publicada a Lisboa i a Ginebra.
Entre les peces dʼaquest magnífic fons, incorporades al Catàleg des dels CRAI Biblioteques de Farmàcia i de Reserva, destaquen determinades obres pel seu important valor patrimonial. Per exemple, la més antiga, De historia stirpium commentarii insignes (1542), de Leonhart Fuchs, i el volum Histoire générale des drogues traitant les plantes, des animaux et des mineraux, obra del farmacèutic parisenc Pierre Pome, publicada l'any 1694 i il·lustrada amb més de 400 imatges.
Entre les obres impreses al segle XVIII, cal destacar, entre dʼaltres, la primera edició de Flore françoise, ou Description succincte de toutes les plantes…, del naturalista francès Jean-Baptiste Lamarck, publicada lʼany 1778 per lʼImprimerie Royale francesa. L'edició, en tres volums, és actualment lʼúnica còpia documentada a lʼEstat espanyol. Lʼobra Genera plantarum secundum ordines naturales... d'Antoine-Laurent de Jussieu, és també una de les peces més significatives dʼaquesta època. Un altre volum que mereix una menció especial és lʼobra Nova plantarum genera iuxta Tournefortii methodum... (1729), del botànic italià i director dels jardins botànics de Florència Pier Antonio Micheli. Conté 108 fulls de làmines de gravats en què es descriuen 1.900 espècimens, molts dels quals són descrits per primera vegada.
En lʼàmbit germànic, destaca la presència de diversos volums del naturalista i explorador alemany Alexander von Humboldt. En lʼàmbit peninsular, cal subratllar els treballs del botànic portuguès Félix de Avellar Brotero, el farmacèutic burgalès Hipólito Ruiz López i el metge aragonès D. Antonio Campillo i Marco, entre altres autors.
La majoria dʼobres incorporades al Catàleg presenten a la portada el segell del Col·legi de Sant Victorià, creat el 1815 a Barcelona. Aquest col·legi, dedicat a lʼensenyament de la ciència farmacèutica, va quedar vinculat a la Universitat de Barcelona el 1845, fet pel qual aquest segell forma part de la Base de dades dʼAntics Posseïdors del CRAI de la Universitat.