El DIPLOCAT i lʼEUROM inauguren la programació 1936-1939. Memòria de la Guerra Civil, amb un col·loqui amb Georges Mink
Amb motiu del 80è aniversari de lʼinici de la Guerra Civil espanyola, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) i lʼObservatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (EUROM) organitzen un col·loqui per posar en relleu algunes de les qüestions clau dʼun conflicte que va suposar un punt dʼinflexió en lʼEuropa del segle XX. Aquesta és la primera activitat del programa dʼactuacions que es desplegaran al voltant del 80è aniversari de lʼesclat del conflicte i que tenen el suport del Departament dʼAfers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya. El col·loqui, que tindrà lloc el dilluns 18 de juliol a partir de les 10 h a lʼaula capella de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona, destacarà els temes de la resistència antifeixista, les milícies de dones en defensa de la República i el paper de les Brigades Internacionals en el conflicte espanyol. El debat es complementarà amb un curtmetratge dʼanimació sobre el fracàs de lʼalçament militar a Barcelona i a Catalunya.
Amb motiu del 80è aniversari de lʼinici de la Guerra Civil espanyola, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) i lʼObservatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (EUROM) organitzen un col·loqui per posar en relleu algunes de les qüestions clau dʼun conflicte que va suposar un punt dʼinflexió en lʼEuropa del segle XX. Aquesta és la primera activitat del programa dʼactuacions que es desplegaran al voltant del 80è aniversari de lʼesclat del conflicte i que tenen el suport del Departament dʼAfers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya. El col·loqui, que tindrà lloc el dilluns 18 de juliol a partir de les 10 h a lʼaula capella de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona, destacarà els temes de la resistència antifeixista, les milícies de dones en defensa de la República i el paper de les Brigades Internacionals en el conflicte espanyol. El debat es complementarà amb un curtmetratge dʼanimació sobre el fracàs de lʼalçament militar a Barcelona i a Catalunya.
La sessió de benvinguda serà a càrrec de Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona, acompanyat dʼAlbert Royo, secretari general del DIPLOCAT, i del conseller dʼAfers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva. El conseller donarà pas a la conferència inaugural de Georges Mink, professor del Col·legi dʼEuropa a Natolin i director de recerca del Centre Nacional de Recerca Científica de França (CNRS).
Després de la presentació de Mink, una taula rodona dʼexperts abordarà la Guerra Civil espanyola des de diferents perspectives. José Luis Martín, catedràtic dʼHistòria Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlarà de la resistència antifeixista a Barcelona i Catalunya; Mary Nash, catedràtica dʼHistòria Contemporània de la Universitat de Barcelona, explicarà el rol de les dones milicianes en la defensa de la República, i Robert S. Coale, professor dʼEstudis Hispànics a la Universitat de Rouen (Normandia) i representant de lʼAbraham Lincoln Brigades Archive a Europa, analitzarà el paper de les Brigades Internacionals en el conflicte dʼEspanya. Clourà lʼacte Jordi Guixé, director de lʼEUROM.
La victòria contra el feixisme
El 19 de juliol de 1936, davant el sollevament militar en contra del govern legítim de la República, les forces dʼordre de Catalunya i militants antifeixistes van reaccionar per esclafar el cop a la ciutat de Barcelona. La coordinació entre la Generalitat de Catalunya i els sindicats de treballadors els dies previs, així com la lleialtat a la República per part de la Guàrdia dʼAssalt i de bona part de la Guàrdia Civil, van ser elements clau per frustrar el cop dʼestat. El fracàs de lʼalçament militar a Barcelona es va generalitzar a Catalunya, i es va produir amb un espai de temps tan breu que podríem afirmar que la capital catalana va ser la primera a vèncer el feixisme a Europa, tenint en compte que la Guerra dʼEspanya va ser lʼavantsala de la Segona Guerra Mundial.