El Banc dʼADN de la UB de víctimes de la Guerra Civil recull mostres amb la col·laboració dels ajuntaments de la Garriga i de Navàs
Els ajuntaments de la Garriga i de Navàs han encarregat al Banc dʼADN de la Universitat de Barcelona que custodiï les mostres dʼADN de veïns dʼaquestes poblacions que busquen els seus familiars desapareguts durant la Guerra Civil. Aquest és el primer cop que el procés de recollida de la mostra no és una iniciativa individual sinó que es fa dʼacord amb una institució: els ajuntaments. Actualment, el banc custodia unes 120 mostres dʼADN de persones que esperen que sʼobrin les fosses comunes per poder comparar aquest ADN amb el de les restes que sʼhi localitzin, i identificar, així, els familiars desapareguts.
Els ajuntaments de la Garriga i de Navàs han encarregat al Banc dʼADN de la Universitat de Barcelona que custodiï les mostres dʼADN de veïns dʼaquestes poblacions que busquen els seus familiars desapareguts durant la Guerra Civil. Aquest és el primer cop que el procés de recollida de la mostra no és una iniciativa individual sinó que es fa dʼacord amb una institució: els ajuntaments. Actualment, el banc custodia unes 120 mostres dʼADN de persones que esperen que sʼobrin les fosses comunes per poder comparar aquest ADN amb el de les restes que sʼhi localitzin, i identificar, així, els familiars desapareguts.
Els dos ajuntaments han aportat un total de set mostres dʼADN. Per incloure aquest ADN al banc, cal extreure una petita mostra de sang als familiars de la persona desapareguda. Una part de lʼextracte sec de la sang on hi ha lʼADN purificat es guarda a -75 °C al Laboratori de Genètica Forense de la Universitat de Barcelona, i una altra es lliura als interessats, juntament amb tota la documentació que ho acredita. Tot aquest procés costa 150 euros, que en aquest cas han sufragat els ajuntaments.
Un projecte de referència
Els tests dʼidentitat genètica sʼhan usat en diverses ocasions per establir la identitat dʼun cadàver; però el que no és habitual és que es creï un banc amb mostres dʼADN congelades a lʼespera que es puguin exhumar els cadàvers sense identificar. Només seʼn coneix un cas semblant a Bòsnia i Hercegovina. De fet, durant aquest mes dʼabril, el Banc dʼADN de la UB ha rebut la visita de dues destacades activistes en la lluita contra les desaparicions forçades a Colòmbia i el Daguestan: Svetlana Issàeva i Luz Marina Bernal, dues mares que han patit la mort i desaparició dels seus fills i que han estat convidades per l'ONG Lliga dels Drets dels Pobles i l'Institut Català Internacional per la Pau.
Establir la relació de parentiu a través de lʼADN és més senzill com més directe sigui el vincle familiar. Això fa que, atesa lʼedat avançada dels familiars més propers dels desapareguts (com ara fills, germans o nebots), sigui necessari conservar-ne dʼalguna manera lʼADN i garantir que la identificació serà possible més endavant quan sʼobrin les fosses. Els impulsors del Banc dʼADN de la UB, dirigit per la Dra. Carme Barrot i en què col·labora la Fundació Bosch i Gimpera, estimen que actualment hi ha al voltant de 4.600 famílies que busquen algun parent desaparegut a la Guerra Civil. Des del juliol de lʼany passat, el Banc dʼADN de la UB forma part dʼun projecte més ampli anomenat LʼADN de la memòria: Banc dʼADN de la UB de víctimes de la Guerra Civil espanyola, que inclou també les aportacions de Solidaritat UB -entitat que coordina lʼObservatori Europeu de Memòries- i de lʼObservatori de Bioètica i Dret de la UB.