Lʼaugment de temperatura al mar Mediterrani amenaça les colònies de gorgònia vermella

Estudiar la resposta dels organismes bentònics a lʼaugment de temperatures és clau per descobrir la seva vulnerabilitat davant lʼescalfament de les aigües a la Mediterrània. En lʼestudi es van agafar mostres de gorgònies de tres regions diferents: el litoral català i les costes de Provença i de Còrsega. Per conèixer si la resposta variava en funció de lʼorigen, es van seleccionar poblacions adaptades a condicions de temperatura diferents i es van mantenir en els aquaris experimentals de lʼICM-CSIC en un gradient tèrmic. 

El llindar crític: la temperatura de 25 ºC

Els experiments van permetre identificar els 25 ºC com la temperatura crítica per a la gorgònia vermella. Quan se sotmeten les poblacions a aquesta temperatura, en menys dʼuna setmana mostren els primers signes de necrosi. Si sʼexposen a temperatures superiors a 26 ºC, més del 90 % de les colònies moren en pocs dies.

Un cop identificada la temperatura crítica, les poblacions es van mantenir a 25 ºC durant uns trenta dies. «La hipòtesi de treball —explica el científic de lʼICM-CSIC Joaquim Garrabou— era que les poblacions que normalment viuen en condicions més fredes presentarien un impacte més gran a lʼestrès tèrmic en comparació amb les que es troben en contextos tèrmics més càlids».

No obstant això, els resultats van indicar que la resposta no està lligada a la geografia ni als escenaris tèrmics on habiten normalment les gorgònies: els exemplars de contextos més càlids no necessàriament resistien millor la calor que els dels hàbitats més freds. Així i tot, remarca Garrabou, «la bona notícia és que totes les poblacions van mostrar algunes colònies resistents a la calor, independentment de lʼàrea dʼorigen».

Una espècie estructural que crea hàbitats marins

Font dʼaliment i refugi de peixos juvenils i invertebrats, la gorgònia vermella és una espècie de gran valor ecològic per als ecosistemes bentònics ja que aporta gran part de la seva estructura tridimensional, biomassa i complexitat a lʼhàbitat marí. Per això, conèixer els impactes sobre les seves poblacions permetrà dʼexplorar les conseqüències que es deriven sobre les comunitats que estructuren.

Tal com explica Joaquim Garrabou, «en un principi, els escenaris dʼescalfament indiquen que a finals dʼaquest segle, la temperatura de la Mediterrània pujarà 3 ºC de mitjana (és a dir, 0,3 ºC per dècada)». No obstant això, les observacions disponibles mostren unes taxes dʼescalfament que són, de fet, «superiors en moltes zones de la Mediterrània, motiu pel qual cal esperar que les poblacions pateixin un increment de casos de mortalitat», indica Cristina Linares, professora de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. «Per això, cal reforçar les mesures de conservació de les poblacions de gorgònia vermella i de les comunitats emblemàtiques del coral·ligen que caracteritzen», assenyala lʼexperta.

Identificar colònies de gorgònies resistents seria útil per plantejar accions de restauració enfront lʼescenari futur dʼescalfament global, ja que permetria de seleccionar-ne les més termoresistents. Aquestes colònies, en teoria, tindrien la capacitat genètica dʼadaptar-se  a la calor i resistir-la millor. Els resultats del treball, en el qual també participa la Universitat de Girona, es van combinar amb una anàlisi de la genètica de poblacions, una metodologia que va possibilitar identificar la deriva genètica com un procés clau que podria limitar la capacitat dʼadaptació de les poblacions.
 

Fotografies: Joaquim Garrabou (ICM-CSIC)