Descobert un mecanisme que converteix les cèl·lules tumorals en ʻaddictesʼ al sucre
Des de fa gairebé cent anys se sap que les cèl·lules del càncer senten una apetència especial per un tipus de sucre anomenat glucosa. El tumor usa aquesta molècula com si fos la gasolina de la qual depèn un cotxe esportiu, per cremar-la ràpidament i créixer i multiplicar-se a gran velocitat. És un procés molt poc efectiu des del punt de vista energètic però que permet la divisió ultraaccelerada de les cèl·lules canceroses. Es coneix com a efecte Warburg, i ja va ser descrit el 1927.
Des de fa gairebé cent anys se sap que les cèl·lules del càncer senten una apetència especial per un tipus de sucre anomenat glucosa. El tumor usa aquesta molècula com si fos la gasolina de la qual depèn un cotxe esportiu, per cremar-la ràpidament i créixer i multiplicar-se a gran velocitat. És un procés molt poc efectiu des del punt de vista energètic però que permet la divisió ultraaccelerada de les cèl·lules canceroses. Es coneix com a efecte Warburg, i ja va ser descrit el 1927.
Fins ara, es coneixia molt poc del procés pel qual una cèl·lula sana passa dʼun consum energètic equilibrat a convertit-se en una cèl·lula tumoral que depèn dʼaquest fast food calòric. Un article publicat a la revista Nature Communications i que ha dirigit Manel Esteller, professor de Genètica de la Facultat de Medicina de la UB i professor dʼinvestigació ICREA a lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), on dirigeix el Programa dʼEpigenètica i Biologia del Càncer, aporta una pista important per entendre aquest fenomen. La recerca demostra que en un de cada quatre tumors humans hi ha un excés del receptor de glucosa a la cara externa de la membrana cel·lular, i aquesta proteïna actua com un imant que atrau tota la glucosa que, des del torrent sanguini, passa a prop del tumor.
Esteller explica com sʼha produït la troballa: «Estàvem buscant gens que no funcionaven en les cèl·lules tumorals i en vam trobar un dʼalterat però desconeixíem quina era la seva funció. Vam descobrir que era el responsable dʼeliminar lʼexcés de receptors de glucosa». Dʼaquí es va poder determinar que el problema és que sʼinactiva el gen que hauria de degradar el receptor de glucosa en condicions sanes: «Les cèl·lules tumorals presenten una superactivació dʼaquest receptor, que capta totes les molècules de glucosa del seu voltant i les fa servir per obtenir energia ràpida per proliferar», assenyala Esteller. «És un càncer que sʼha tornat addicte a aquesta molècula calòrica», conclou.
«La part interessant per a futurs tractaments és estudiar si quan utilitzem fàrmacs per combatre un tumor i, a més, li traiem aquesta font energètica, aconseguim la mort del tumor perquè no es pot adaptar fàcilment a usar altres substrats per obtenir energia per sobreviure», destaca lʼexpert.