Descobrir i protegir la biodiversitat col·laborant en el cens de rapinyaires nocturns

Aquest cens va ser una activitat participativa i oberta a totes les persones interessades en la natura, la conservació de la biodiversitat, les aus rapinyaires i els espais naturals.
Aquest cens va ser una activitat participativa i oberta a totes les persones interessades en la natura, la conservació de la biodiversitat, les aus rapinyaires i els espais naturals.
Institucional
(16/04/2019)

Estudiants, naturalistes, enginyers, economistes, banquers, informàtics, agricultors, arquitectes, informàtics i, fins i tot, nens petits amb els seus familiars, són alguns exemples dels grups de voluntaris que han participat en el cens de rapinyaires al parc natural de Sant Llorenç del Munt i lʼObac. Entre el desembre del 2018 i el febrer del 2019, aquesta iniciativa ha aplegat amb èxit una setantena de persones —entre els set i els seixanta-dos anys— amb diferents perfils però amb un interès comú per conèixer millor la biodiversitat, el medi ambient i les aus rapinyaires, i contribuir així a millorar la conservació dels espais naturals que ens envolten.

Aquest cens va ser una activitat participativa i oberta a totes les persones interessades en la natura, la conservació de la biodiversitat, les aus rapinyaires i els espais naturals.
Aquest cens va ser una activitat participativa i oberta a totes les persones interessades en la natura, la conservació de la biodiversitat, les aus rapinyaires i els espais naturals.
Institucional
16/04/2019

Estudiants, naturalistes, enginyers, economistes, banquers, informàtics, agricultors, arquitectes, informàtics i, fins i tot, nens petits amb els seus familiars, són alguns exemples dels grups de voluntaris que han participat en el cens de rapinyaires al parc natural de Sant Llorenç del Munt i lʼObac. Entre el desembre del 2018 i el febrer del 2019, aquesta iniciativa ha aplegat amb èxit una setantena de persones —entre els set i els seixanta-dos anys— amb diferents perfils però amb un interès comú per conèixer millor la biodiversitat, el medi ambient i les aus rapinyaires, i contribuir així a millorar la conservació dels espais naturals que ens envolten.

 

Tant si venien de comarques pròximes al parc natural o de regions més allunyades —País Basc, Castella i Lleó, Madrid, Galícia, València, i fins i tot França—, els voluntaris van ser els autèntics protagonistes de lʼactivitat, sempre ben equipats amb abrics per al fred i amb la guia sonora a mà per identificar el cant dels mascles durant lʼèpoca de zel.

Lʼelaboració del cens de rapinyaires nocturns —una iniciativa de ciència ciutadana amb una gran resposta social— es va dur a terme en sis sessions, centrades en dues zones del parc: el vessant est i la serra de lʼObac. Amb lʼajuda de la guia especialitzada, i sota el guiatge dels equips dʼexperts, els voluntaris van participar en la identificació sonora dʼespècies de rapinyaires que es crien en cingles i boscos. Així, es van poder comptar fins a 46 escoltes de mascles de cabrota o gamarús (Strix aluco), 25 al vessant est i 21 a la serra de lʼObac.

Durant les jornades, els voluntaris van poder descobrir la metodologia —i les limitacions per la manca de certesa o de repetibilitat de les escoltes— que sʼaplica en el treball de camp per a la identificació sonora dʼocells nocturns. Com a resultat, les dades van revelar que hi ha dotze territoris ocupats per cabrotes a la serra de lʼObac, i setze al vessant est. La diferent topografia de cada vessant del parc també va propiciar una altra descoberta: els trenta minuts que separen la posta de sol a cada vessant implica un decalatge similar en lʼinici de lʼactivitat nocturna entre les cabrotes de cada vall. 

Durant el cens, també es van poder escoltar un mascle de duc (Bubo bubo), becades (Scolopax rusticola), merles (Turdus merula), gaig (Garrulus glandarius), tudons (Columba palumbus), cabirols (Capreolus capreolus) i guilles (Vulpes vulpes), i es van veure corbs (Corvus corax) i falcons pelegrins (Falco peregrinus), entre altres espècies. Els participants també van poder constatar com lʼentorn natural està afectat per la contaminació acústica, lʼelevada freqüentació humana i lʼimpacte de la caça sobre les aus rapinyaires.

La iniciativa del cens de rapinyaires nocturns està impulsada pel Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies (CMBMM), una entitat creada el 2016 per la UB i la Diputació de Barcelona, dirigida pel professor Joan Real, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

Situat a la masia de la Mata —lʼoficina del parc natural de Sant Llorenç del Munt i lʼObac—, el CMBMM és una iniciativa pionera al territori català i a tot lʼEstat en lʼàmbit dʼestudi de la gestió i conservació de la biodiversitat.

Equip de Biologia de la Conservació que dirigeix el professor Joan Real, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, va iniciar els primers censos de rapinyaires en aquest parc fa més de trenta anys, una tasca decisiva per identificar una de les poblacions de cabrota més denses de tot Catalunya.

Més informació