Desxifrant les subestructures als confins de la Via Làctia
Un equip internacional dʼastrònoms dirigit per lʼinvestigador Chervin Laporte, de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB-IEEC), ha publicat un nou mapa del disc exterior de la Via Làctia fent servir dades de la missió espacial Gaia. Els resultats sʼhan publicat a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.
Un equip internacional dʼastrònoms dirigit per lʼinvestigador Chervin Laporte, de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB-IEEC), ha publicat un nou mapa del disc exterior de la Via Làctia fent servir dades de la missió espacial Gaia. Els resultats sʼhan publicat a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.
«Fins ara, no sʼhavia explorat gaire aquesta regió de la Via Làctia a causa de la interferència de la pols que hi ha entremig i que enfosqueix la major part del pla mitjà galàctic», explica Chervin Laporte, primer signant de lʼarticle. «Encara que la pols afecta la lluminositat de les estrelles, no té efectes en el moviment estel·lar. Per tant, podem fer servir el moviment de les estrelles per obtenir una tomografia de les regions més extenses de la galàxia», afegeix lʼinvestigador de lʼICCUB. Lʼequip va analitzar les dades de moviment del darrer catàleg de Gaia, disponibles a partir del desembre del 2020, per identificar estructures coherents.
El mapa revela lʼexistència de moltes estructures filamentoses de rotació coherent a la part exterior del disc que fins ara eren desconegudes. També ofereix una visió global més nítida de les estructures que ja es coneixien anteriorment. Les simulacions numèriques prediuen la formació dʼaquestes estructures filamentoses en el disc exterior a partir dʼinteraccions en el passat, però els investigadors no sʼesperaven la gran quantitat de subestructures que sʼhan pogut observar en aquest nou mapa, que encara són un misteri.
Què podrien ser aquestes estructures filamentoses?
La nostra galàxia està envoltada per cinquanta galàxies satèl·lit i en va atrapar moltes més en el passat. Ara es creu que la galàxia nana Sagitari va pertorbar la Via Làctia, cosa que confirma els primers models teòrics de Laporte. Sagitari ja havia interactuat amb un altre intrús en el passat: la galàxia nana anomenada Salsitxa de Gaia (Gaia Sausage), que ara ha dispersat les seves restes per lʼhalo estel·lar. Els investigadors van formular la hipòtesi que aquestes estructures primes són les restes dels braços de marea del disc de la Via Làctia, excitats en diferents moments per diverses galàxies satèl·lit.
Laporte assenyala que en un estudi anterior ja va mostrar que una de les estructures amb forma de fil en el disc exterior, anomenada Corrent de lʼAnticentre, tenia estrelles de més de 8.000 milions dʼanys dʼantiguitat, «la qual cosa la fa potencialment massa antiga per haver estat causada només per Sagitari, però sí que va més en línia amb un origen com el de la Salsitxa de Gaia». «Una altra possibilitat —suggereix lʼexpert— és que no totes aquestes estructures siguin realment autèntiques subestructures del disc, sinó que siguin degudes a una projecció del moviment que produeix la il·lusió òptica que el disc està molt subestructurat».
Lʼequip ha obtingut un programa de seguiment científic amb lʼespectrògraf WEAVE per estudiar les similituds i diferències en les poblacions estel·lars de cada subestructura. Mitjançant lʼestudi de les velocitats radials complementàries, les abundàncies químiques i la determinació de les edats potencials de les estrelles, les sondes WEAVE, SDSS-V i PFS també contribuiran a aclarir els orígens de les subestructures.
Referència de lʼarticle:
C. Laporte, S. E. Koposov, V. Belokurov. «Kinematics beats dust: unveiling nested substructure in the perturbed outer disc of the Milky Way». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, desembre de 2021. DOI:10.1093/mnrasl/slab109