Desenvolupat un rellotge epigenètic que prediu lʼevolució clínica dels pacients amb càncer

Lʼestudi, que ha publicat la revista Nature Cancer, lʼha coordinat Iñaki Martín-Subero, investigador ICREA a lʼIDIBAPS i professor del Departament de Fonaments Clínics de la UB, i hi han participat trenta-dos investigadors de setze institucions i sis països diferents.

Recentment, estudis científics han revelat que lʼepigenètica no només és la ciència que estudia els interruptors que activen o silencien els gens, sinó que també té una funció de memòria cel·lular. Segons Martín-Subero, «es podria dir que el genoma, que és lʼenciclopèdia de la vida present en cada cèl·lula, està format per dos tipus de llibres: el llibre obert, que conté els gens actius, i el llibre tancat, que conté els gens que estan silenciats». Els investigadors han observat que els canvis epigenètics que tenen lloc al llibre tancat del genoma guarden una memòria oculta del creixement cel·lular passat.

En el marc de la recerca publicada a Nature Cancer, els investigadors ha estudiat en detall les alteracions epigenètiques en més de 2.000 pacients amb diferents tipus de leucèmies i limfomes, i han descobert que cada vegada que les cèl·lules es reprodueixen van escrivint petites marques en el llibre tancat del genoma. Segons explica Martí Duran-Ferrer, de l'IDIBAPS i primer signant del treball, com que els canvis epigenètics associats al creixement cel·lular són acumulatius, sʼha pogut desenvolupar «un rellotge epigenètic que reflecteix com sʼhan multiplicat les cèl·lules en el passat». «Hem observat que si aquest rellotge ha avançat molt en el passat, tendirà a avançar també en el futur, i aquest fet sʼassocia directament amb la presència de determinades mutacions genètiques i amb lʼagressivitat clínica en els pacients», afegeix lʼexpert.

Fins ara, els canvis epigenètics en el llibre tancat del genoma es consideraven acompanyants silenciosos del procés de transformació tumoral, sense cap implicació clínica. Martín-Subero assenyala, però, que lʼestudi ha revelat que «els canvis epigenètics acumulats en el llibre tancat del genoma dels tumors són importants, ja que prediuen el comportament clínic futur dels pacients. Les cèl·lules del càncer escriuen una gran part de la seva història en aquest llibre tancat».

Els investigadors adverteixen que encara queda camí per recórrer abans que aquest rellotge epigenètic es pugui aplicar directament a la clínica. No obstant això, la robustesa de les dades suggereix que aquest rellotge molecular podria ajudar a definir estratègies de tractament més dʼacord amb el risc biològic del tumor.

El director de Recerca de lʼHospital Clínic i de lʼIDIBAPS, Elías Campo, catedràtic dʼAnatomia Patològica de la UB i coautor de lʼarticle, conclou que «aquest estudi presenta una visió nova sobre com es pot anticipar el comportament clínic dels pacients amb càncer limfoide i té un gran potencial dʼesdevenir una variable important per al maneig clínic del càncer en lʼera de la medicina personalitzada».

Article de referència:

Duran-Ferrer, M.; Clot, G.; Nadeu, F.; Campo, E.; Martín-Subero, I. et al. «The proliferative history shapes the DNA methylome of B-cell tumors and predicts clinical outcome». Nature Cancer, novembre de 2020. Doi: https://doi.org/10.1038/s43018-020-00131-2