Descobreixen una nova família de proteïnes mitocondrials clau per al funcionament i la viabilitat del cervell

L'investigador Eduardo Soriano ha liderat aquesta nova recerca sobre proteïnes mitocondrials.
L'investigador Eduardo Soriano ha liderat aquesta nova recerca sobre proteïnes mitocondrials.
Recerca
(09/05/2012)

 Un equip de lʼInstitut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) liderat per Eduardo Soriano, catedràtic i director del Departament de Biologia Cel·lular de la UB, descriu a la revista Nature Communications una nova família de sis gens que regulen el moviment i la posició dels mitocondris a les neurones. Es tracta dʼun clúster de sis gens que podria estar alterat en patologies neurològiques com el Parkinson i la malaltia de Charcot-Marie-Tooth, que són causades per alteracions de gens que regulen el transport dʼaquests orgànuls cel·lulars encarregats de proporcionar lʼenergia per al metabolisme cel·lular. En el treball, entre altres autors, també hi ha participat Jordi Garcia-Fernàndez, catedràtic del Departament de Genètica i membre de lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB), adscrit al campus d'excel·lència internacional Barcelona Knowledge Campus (BKC).

L'investigador Eduardo Soriano ha liderat aquesta nova recerca sobre proteïnes mitocondrials.
L'investigador Eduardo Soriano ha liderat aquesta nova recerca sobre proteïnes mitocondrials.
Recerca
09/05/2012

 Un equip de lʼInstitut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) liderat per Eduardo Soriano, catedràtic i director del Departament de Biologia Cel·lular de la UB, descriu a la revista Nature Communications una nova família de sis gens que regulen el moviment i la posició dels mitocondris a les neurones. Es tracta dʼun clúster de sis gens que podria estar alterat en patologies neurològiques com el Parkinson i la malaltia de Charcot-Marie-Tooth, que són causades per alteracions de gens que regulen el transport dʼaquests orgànuls cel·lulars encarregats de proporcionar lʼenergia per al metabolisme cel·lular. En el treball, entre altres autors, també hi ha participat Jordi Garcia-Fernàndez, catedràtic del Departament de Genètica i membre de lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB), adscrit al campus d'excel·lència internacional Barcelona Knowledge Campus (BKC).

 

Mitjançant anàlisis genòmiques comparades, lʼequip científic ha comprovat que aquests gens només es troben en els mamífers més evolucionats, els anomenats euteris, és a dir, amb fecundació i desenvolupament interns. Tal com comenta Eduardo Soriano, «la troballa indica la importància de la biologia dels mitocondris. Quan el cervell va evolucionar en volum, funció i estructura, el procés de transport de mitocondris també es va fer més complex i probablement va requerir mecanismes addicionals de control». En opinió de Jordi Garcia-Fernàndez, «així mateix, i tenint en consideració lʼorigen del clúster gènic en la transició entre mamífers primitius com els marsupials (cangurs) i la resta de mamífers placentaris, és temptador llançar la hipòtesi que el seu origen estigui lligat a lʼincrement en complexitat del còrtex cerebral en el llinatge evolutiu fins a lʼhome».