Descrit un procés de conservació de resines únic gràcies a les restes de plomes i pelatge trobats en ambre a Terol
Un equip de paleontòlegs ha descrit dues peces dʼambre trobades en jaciments de Terol amb restes de vertebrats corresponents al Cretaci inferior. Les dues peces tenen lʼorigen en un mateix procés de conservació únic de resines que els investigadors han descrit per primera vegada. Una de les restes es correspon també amb la troballa de pèl de mamífer en ambre més antic de món, i les restes trobades en lʼaltra peça corresponen a plomes de dinosaure.
Un equip de paleontòlegs ha descrit dues peces dʼambre trobades en jaciments de Terol amb restes de vertebrats corresponents al Cretaci inferior. Les dues peces tenen lʼorigen en un mateix procés de conservació únic de resines que els investigadors han descrit per primera vegada. Una de les restes es correspon també amb la troballa de pèl de mamífer en ambre més antic de món, i les restes trobades en lʼaltra peça corresponen a plomes de dinosaure.
Lʼequip, que ha publicat els resultats a la revista Scientific Reports, està format per Sergio Álvarez Parra i Xavier Delclòs, tots dos de la Universitat de Barcelona; Mónica M. Solórzano Kraemer, del Museu Senckenberg dʼHistòria Natural (Frankfurt, Alemanya); Luis Alcalá, de Dinópolis (Terol), i Enrique Peñalver, de lʼInstitut Geològic i Miner dʼEspanya (València).
Lʼorigen de les dues peces es troba en resina produïda fa entre 105 i 110 milions dʼanys, corresponent al Cretaci inferior. Els jaciments dʼambre del Cretaci són abundants a la península Ibèrica i el seu estudi ha proporcionat nombroses troballes de rellevància mundial. Concretament, la província aragonesa de Terol concentra molts dʼaquests jaciments.
Plomes de dinosaure i pèl de mamífer
Una de les peces es va trobar fa anys en el reconegut jaciment dʼambre de San Just, al municipi dʼUtrillas, i lʼaltra a Ariño, a la mina Santa María, tots dos a Terol. La peça trobada a San Just inclou restes de plomes de dinosaure dispersos aleatòriament en la superfície convexa dʼambre amb forma estalactítica.
Lʼambre dʼAriño presenta tres pèls de mamífer amb el seu característic patró microscòpic dʼescates a la superfície excepcionalment conservat. La disposició paral·lela dels tres pèls i les seves proporcions similars permeten identificar-los com un petit floc dʼun mamífer i es correspon amb la troballa més antiga de pèls en ambre. «La determinació de les dues troballes és molt complexa, però és probable que les restes de plomes corresponguessin a les aus extintes Enantiornithes, igual que altres plomes en ambre. I pel que fa als pèls, cal destacar que el patró superficial dʼescates és similar al de pèls de mamífers actuals », explica Sergio Álvarez, investigador de la UB i primer autor de lʼestudi. «Ariño ja era famós per les seves restes fòssils de vertebrats, com els dinosaures Proa valdearinnoensis i Europelta carbonensis, però ningú sospitava que també sʼhi trobarien restes de vertebrats inclosos en lʼambre», afegeix Álvarez.
Nou procés de conservació de resines
En aquest estudi els investigadors han descrit per primera vegada un procés que han anomenat «arrencament de vestidura» (pull off vestiture, en anglès), pel qual petites porcions distals de les vestidures (plomatge o pelatge) dʼun individu viu queden atrapades després estar en contacte amb una massa de resina enganxosa el temps necessari perquè es produeixi un mínim enduriment.
El dinosaure i el mamífer als quals corresponen, respectivament, les plomes i el floc de pèl de les peces dʼambre estudiades van estar en contacte amb resina mentre descansaven o dormien en un arbre o a prop dʼun arbre. Posteriorment, amb el moviment, aquestes estructures epidèrmiques es van arrencar. Quan sʼendureix la resina, sʼarrenquen les estructures senceres, però les porcions proximals no són englobades per la resina i no es conserven.
Un procés similar, encara que no idèntic, sʼha observat en trampes enganxoses que tres dels investigadors de lʼestudi van instal·lar en arbres resinífers a Madagascar. Aquestes trampes també van retenir pèls dels mamífers que van estar en contacte amb elles encara que, per la seva alta capacitat enganxosa, els van arrencar ràpidament amb el mínim contacte. «La característica del procés descrit en aquesta investigació és que ha de passar un temps una mica dilatat entre el contacte de lʼanimal amb la resina i lʼarrencament de la vestidura», apunta Xavier Delclòs, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra i membre de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. «Així doncs, les troballes dʼaquest estudi i el nou procés descrit donen informació sobre la complexitat dels ecosistemes durant el Cretaci», conclou lʼinvestigador.
Les dues peces dʼambre dʼaquest estudi es troben dipositades al Museu Aragonès de Paleontologia (Fundació Conjunto Paleontológico de Teruel - Dinópolis) i totes dues afegeixen encara més valor a lʼextens registre fòssil de la província de Terol.
Aquesta recerca ha estat parcialment finançada pel Ministeri dʼEconomia, Indústria i Competitivitat del Govern dʼEspanya, National Geographic i la Fundació Volkswagen, i hi ha col·laborat Dinópolis. Sʼagraeix a la Direcció General de Patrimoni Cultural del Govern dʼAragó i al Grup SAMCA, que explota la mina dʼAriño, els permisos concedits per realitzar les intervencions paleontològiques. Lʼestudi forma part de la tesi doctoral de Sergio Álvarez Parra, que té el suport de la Secretaria dʼUniversitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.
Referència de lʼarticle
Álvarez Parra, S.; Delclòs, X.; Solórzano Kraemer, M. M.; Alcalá, L.; Peñalver, E. «Cretaceous amniote integuments recorded through a taphonomic process unique to resins». Scientific Reports, novembre de 2020. DOI: 10.1038/s41598-020-76830-8.