Gustavo Lins: «La descolonització és un procés de llarga durada»

Notícia | Institucional
(08/02/2024)
Ahir, dimecres 7 de febrer, l’antropòleg brasiler Gustavo Lins va impartir la conferència «Desimperialitzar el món: de la descolonització del coneixement al postimperialisme» a la sala Jane Addams de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Va ser l’acte d’inici del cicle «La facultat avui: què diu i aporta a la societat actual?», organitzat per commemorar el cinquantenari de la Facultat.
Notícia | Institucional
08/02/2024
Ahir, dimecres 7 de febrer, l’antropòleg brasiler Gustavo Lins va impartir la conferència «Desimperialitzar el món: de la descolonització del coneixement al postimperialisme» a la sala Jane Addams de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Va ser l’acte d’inici del cicle «La facultat avui: què diu i aporta a la societat actual?», organitzat per commemorar el cinquantenari de la Facultat.
La presentació va ser a càrrec del degà de la Facultat, Ricardo Piqueras, i de la catedràtica d’Antropologia Susana Narotzky, qui va subratllar «la rellevància acadèmica internacional de Lins en els camps de la descolonització, el postimperialisme, internet i les antropologies mundials». Així mateix, Narotzky va destacar que Lins escollís Barcelona «com a inici del seu període de reflexió per al nou llibre que està preparant sobre la desimperialització del món».

El pensador llatinoamericà va pronunciar una profusa i prolixa ponència en què va repassar l’origen acadèmic, l’evolució i la situació actual de l’antropologia en relació amb el fet colonial i l’imperialisme. «L’antropologia neix com a disciplina lligada al colonialisme, i lentament adquireix consciència de la naturalesa violenta i alienadora de l’imperialisme», va definir. «El colonialisme és una conseqüència de l’imperialisme, i el postcolonialisme i el postimperialisme estan enmig d’una lluita ideològica perquè encara no sabem com és un món sense imperialisme». «La descolonització de l’antropologia ha de ser entesa com una part de la lluita contra l’imperialisme cognitiu europeu», va defensar.

Així mateix, Lins va reconèixer la rellevància del pensament europeu: «La il·lustració és el primer moment en què es comença a generar un pensament que qüestiona l’esclavitud i la naturalesa mateixa dels imperis, però hi ha una ambivalència flagrant en això, ja que el pensament occidental és indispensable i alhora inadequat per abordar les qüestions relatives a aquest tema». ​​​​​​​L’expert també va parlar de l’existència d’una «hegemonia en la producció del coneixement i un oligopoli editorial que actua com a guardià, que també cal descolonitzar». «Això no es pot resoldre amb la participació esporàdica de certes individualitats, sinó que cal generar un nou sistema de relacions de confiança intel·lectual», va asseverar.
El reconegut antropòleg brasiler inaugura el cicle de conferències amb què es commemora el 50è aniversari de la Facultat de Geografia i Història.

Tot seguit, Lins va voler avançar els escenaris en què s’ha de centrar la recerca antropològica del futur: «els centres de poder imperialista vistos des del sud global; les elits globals, les seves xarxes i capacitats d’intervenció en el món, i organismes i institucions com Wall Street, el Pentàgon, la NASA, Hollywood i Netflix». Sobre aquesta recerca, va precisar que «hi ha maneres de realitzar-la, però comportarà un debat ètic en el si mateix de l’antropologia».

​​​​​​​Va cloure la ponència exclamant «llarga vida a la Facultat de Geografia i Història!» i regalant a la biblioteca un exemplar del llibre Panorama de las antropologías mundiales, acabat d’editar a Mèxic, amb motiu de l’aniversari de la Facultat.

Gustavo Lins (Brasil, 1953) és professor del Departament d’Estudis Culturals de la ​​​​​​​Universitat Autònoma Metropolitana de Mèxic. Professor emèrit de la Universitat de Brasília, és un dels pensadors internacionals més rellevants sobre els efectes de la globalització. Va ser president de l’Associació Brasilera d’Antropologia, primer president del Consell Mundial d’Associacions d’Antropologia i vicepresident de la Unió Internacional de Ciències Antropològiques i Etnològiques, de la qual és membre honorari. El 2021 va guanyar el Premi Franz Boas, de l’Associació Americana d’Antropologia, per contribucions exemplars a l’antropologia. Ha escrit i editat 28 llibres (incloent-hi les traduccions) que s’han publicat en nou països, i més de 180 articles. La seva darrera obra és Otras globalizaciones (2018).


Galeria multimèdia