Descoberta l'estructura de l'emissió de ràdio d'un sistema format per un púlsar i una estrella massiva
En un treball liderat per investigadors de la UB sʼha determinat per primer cop la morfologia dʼuna font de ràdio estesa provinent dʼun sistema binari format per un púlsar i una estrella massiva. En un nombre reduït dʼaquests sistemes, la forta interacció dels vents estel·lars produeix una emissió gamma dʼalta energia, fins a deu mil milions de vegades més energètica que la llum visible. Els resultats, publicats a la revista Astrophysical Journal Letters, mostren per primera vegada lʼefecte del xoc de vents estel·lars i consoliden els models teòrics existents sobre les emissions de radiació produïdes per aquest tipus de sistemes binaris dʼaltes energies, coneguts com a estrelles binàries de raigs gamma.
En un treball liderat per investigadors de la UB sʼha determinat per primer cop la morfologia dʼuna font de ràdio estesa provinent dʼun sistema binari format per un púlsar i una estrella massiva. En un nombre reduït dʼaquests sistemes, la forta interacció dels vents estel·lars produeix una emissió gamma dʼalta energia, fins a deu mil milions de vegades més energètica que la llum visible. Els resultats, publicats a la revista Astrophysical Journal Letters, mostren per primera vegada lʼefecte del xoc de vents estel·lars i consoliden els models teòrics existents sobre les emissions de radiació produïdes per aquest tipus de sistemes binaris dʼaltes energies, coneguts com a estrelles binàries de raigs gamma.
En el treball, que han dut a terme els professors Javier Moldón, Marc Ribó i Josep Maria Paredes, del Departament dʼAstronomia i Meteorologia (UB) i de lʼInstitut de Ciències del Cosmos (UB), així com els investigadors Simon Johnston, de lʼAustralia Telescope National Facility (Austràlia) i Adam Deller, de National Radio Astronomy Observatory (EUA), sʼha estudiat lʼúnic sistema binari de raigs gamma que se sap que està format per un púlsar —és a dir, una estrella de neutrons, dʼuns deu quilòmetres de radi, que gira sobre ella mateixa a gran velocitat—, conegut com a PSR B1259-63, i una estrella massiva, la LS 2883, amb 30 vegades més massa que el Sol.