Descobert a Etiòpia un nou ancestre de lʼespècie humana
Australopithecus deyiremeda és el nom de la nova espècie dʼhomínid fòssil descobert al jaciment de Woranso-Mille —a la regió central dʼAfar, a Etiòpia— per un equip científic internacional dirigit pel professor Yohannes Haile-Selassie (Universitat de la Reserva Case Western i Museu d'Història Natural de Cleveland, Estats Units) i en el qual participa el geòleg Lluís Gibert, investigador Ramón y Cajal del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia de la UB.
Australopithecus deyiremeda és el nom de la nova espècie dʼhomínid fòssil descobert al jaciment de Woranso-Mille —a la regió central dʼAfar, a Etiòpia— per un equip científic internacional dirigit pel professor Yohannes Haile-Selassie (Universitat de la Reserva Case Western i Museu d'Història Natural de Cleveland, Estats Units) i en el qual participa el geòleg Lluís Gibert, investigador Ramón y Cajal del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia de la UB.
La descoberta del fòssil dʼaustralopitec, publicada per la revista científica Nature en lʼedició del 28 de maig, obre nous horitzons al debat científic sobre lʼorigen i evolució dels primers ancestres de lʼespècie humana al continent africà.
Lʼequip científic liderat pel professor Haile-Selassie ha trobat diverses restes fòssils (mandíbules inferiors, superiors i una col·lecció de dents) als jaciments de Burtele i Waytaleyta, a Woranso-Mille, a la regió central dʼAfar, ubicats a uns 50 quilòmetres al nord de Hadar i a 520 quilòmetres al nord-est de la capital, Addis Abeba. Aquestes evidències fòssils, que tenen entre 3,3 i 3,5 milions dʼanys dʼantiguitat, han estat assignades pels experts a una nova espècie, lʼAustralopithecus deyiremeda.
Lucy no era lʼúnic australopitec a la regió dʼAfar
Fa més de tres milions dʼanys, la nova espècie Australopithecus deyiremeda —nom que prové de día-ihreme-dah, que en la llengua del poble Afar vol dir ʻparent pròximʼ— vivia a les extenses planures de la regió dʼAfar (Etiòpia), un territori de lʼÀfrica oriental que va compartir amb lʼAustralopithecus afarensis, la famosa Lucy, descoberta per lʼequip de Donald Johanson, Ives Coppens i Tim White el 1974 al jaciment etíop de Hadar, espècie que va existir a lʼÀfrica entre 2,9 i 3,9 milions dʼanys enrere.
Durant temps, la comunitat científica ha debatut si lʼA. afarensis era lʼúnic homínid que va viure a la regió entre tres i quatre milions dʼanys enrere. Algunes de les descobertes fòssils més recents en paleontologia —per exemple, lʼAustralopithecus bahrelghazali, del Txad, i el Kenyanthropus platyops, de Kènia— havien intentat desafiar aquest paradigma clàssic en paleoantropologia humana però no van ser completament acceptades per la comunitat científica.
«La descoberta de lʼA. deyiremeda a la regió dʼAfar és lʼevidència definitiva que lʼA. afarensis va coexistir amb altres espècies dʼhomínids, i mostra per primer cop que dos fòssils dʼhomínids diferents compartien espai i temps en el Pliocè mitjà», explica lʼinvestigador de la UB Lluís Gibert, membre de lʼequip investigador a Woranso-Mille des del 2010 i responsable de la contextualització cronoestratigràfica i sedimentològica dels fòssils trobats als jaciments de la zona.
Segons Yohannes Haile-Selassie, autor principal del estudi i director del projecte paleontològic Woranso-Mille, «aquesta espècie és una nova confirmació que lʼA. afarensis no era lʼúnic ancestre potencial dels orígens humans que durant el Pliocè mitjà vagava pel que avui és la regió dʼAfar, a Etiòpia». «Les evidències fòssils actuals de lʼàrea dʼestudi de Woranso-Mille mostren clarament que, com a mínim, hi ha dues espècies —o tres— dʼancestres humans que van viure en el mateix moment en una àrea de proximitat geogràfica».
Aquesta possible tercera espècie, que encara no té un tàxon assignat, es correspon amb les restes fòssils dʼun peu dʼhomínid datat fa 3,4 milions dʼanys, i descobert a lʼàrea de Burtele, a Etiòpia, per lʼequip del professor Haile-Selassie (Nature, 2012). «Tot i que encara no sʼha pogut associar a cap espècie en concret —apunta Lluís Gibert—, aquest homínid fòssil és un exemplar de gran interès científic, ja que mostra altres patrons dʼadaptació a la locomoció dels homínids fa més de tres milions dʼanys en aquesta regió de lʼÀfrica».
Segons els experts, la nova espècie A. deyiremeda és clarament diferent de lʼA. afarensis en característiques de morfologia facial, dental i mandibular. El gruix de lʼesmalt dental, a més, apuntaria a un patró de dieta més ric i variat que en el cas de lʼA. afarensis, i probablement, més similar al del gènere Homo.
Un altre aspecte sorprenent és la similitud que mostra la nova espècie de Woranso-Mille amb algunes característiques morfològiques en mandíbules i dents que generalment sʼassocien amb els gèneres Paranthropus i Homo (per exemple, un cos mandibular relativament sòlid i el gruix de lʼesmalt dental), i que per primer cop apareixen ara en el registre fòssil molt abans del que es pensava. «La cronologia dels nous fòssils de Woranso-Mille està molt ben delimitada per la geologia regional, la datació radiomètrica i les dades paleomagnètiques», explica Beverly Saylor, experta de la Universitat de la Reserva Case Western (Cleveland, Estats Units).
A finals del Miocè, la formació de la gran falla del Rift —una cicatriu geològica gegant que travessa prop de 5.000 quilòmetres a lʼest del continent africà— va afavorir la creació de conques sedimentàries associades a llacs, la desaparició de boscos i la formació de grans extensions dʼespais oberts (sabana) amb un microclima àrid que han estat clau per a lʼevolució dels ancestres humans.
«A lʼentorn dʼaquests ambients lacustres la fauna era abundant i, quan moria als marges dels llacs o els rius, els esquelets eren coberts ràpidament per sediments que facilitava que es fossilitzessin», explica Lluís Gibert. «Aquest procés —continua— ens ha permès tenir un registre fòssil molt abundant en una àmplia regió decisiva per comprendre lʼorigen i evolució dels primers homínids». En aquest context és fonamental estudiar els aspectes sedimentològics i paleoclimàtics per comprendre millor la relació entre els canvis climàtics i lʼevolució de la fauna i dels homínids al continent africà.
«Segons diferents indicadors paleoclimàtics, cap als 2,8, 1,7 i 1 milions dʼanys, respectivament, es produeix un augment important de lʼaridesa i expansió de la sabana a lʼest dʼÀfrica que coincideix amb lʼextinció i aparició de noves especies de fauna i homínids», assenyala Lluís Gibert. «Estem investigant si durant el Pliocè mitjà també hi va haver un procés similar que afavorís la formació de noves especies. Per ara, hem pogut constatar que els sediments que afloren a Woranso-Mille presenten un augment progressiu en el contingut de celestina, un mineral evaporític que es forma en ambients àrids, i que suggereix un augment gradual de lʼaridesa durant aquest període de temps a la regió dʼAfar».
Un nou homínid a la família dels ancestres humans
Lʼaparició de lʼhomínid Australopithecus deyiremeda té implicacions importants per a la comprensió del llinatge evolutiu de lʼespècie humana. La troballa també planteja noves incògnites sobre lʼús del territori comú i els recursos disponibles per les diferents espècies dʼhomínids a Afar.
«Sempre que es troba un fòssil important, hi ha un gran debat científic —apunta Lluís Gibert—, i sens dubte, aquesta troballa generarà noves discussions sobre els orígens humans».
En opinió del professor Haile-Selassie, «aquesta nova espècie dʼEtiòpia obliga a reobrir el debat sobre la diversitat dels primers homínids a una altra escala. Alguns dels nostres col·legues es mostraran escèptics sobre aquesta nova espècie, fet que no és inusual. No obstant això, penso que és el moment dʼanalitzar les fases més inicials de la nostra evolució com a espècie amb una mentalitat oberta i examinar curosament lʼevidència fòssil que hi ha disponible avui en dia en comptes de rebutjar els fòssils que no ens encaixen amb les hipòtesis més clàssiques».