«Crec que avui dia els valors no estan clars i amb el meu treball artístic intento reivindicar aquesta part dʼètica que falta»

Totes les meves peces són processos que s’obren i que jo no sé que donaran de si
Totes les meves peces són processos que s’obren i que jo no sé que donaran de si
Cultura
(26/07/2010)

Lʼartista Josep Maria Martín (Ceuta, 1961), professor de l'assignatura Art Acció a lʼEscola Superior dʼArt i de Disseny de Ginebra i responsable pedagògic a lʼEscola Superior de Belles Arts de Perpinyà, va participar al curs dʼEls Juliols Els processos creatius i trastorns mentals, amb la sessió «Prototip dʼespai per gestionar les emocions a lʼhospital». Els projectes artístics de Josep Maria Martín posen lʼaccent en la idea de procés, recerca, participació, implicació i negociació, i en aquest marc conceptual es proposa que els agents identificats per a cada projecte esdevinguin veritables generadors dʼun projecte comú. Martín negocia i crea prototips dʼespais i els posa en pràctica fent de la seva utilització tota una experiència.

Totes les meves peces són processos que s’obren i que jo no sé que donaran de si
Totes les meves peces són processos que s’obren i que jo no sé que donaran de si
Cultura
26/07/2010

Lʼartista Josep Maria Martín (Ceuta, 1961), professor de l'assignatura Art Acció a lʼEscola Superior dʼArt i de Disseny de Ginebra i responsable pedagògic a lʼEscola Superior de Belles Arts de Perpinyà, va participar al curs dʼEls Juliols Els processos creatius i trastorns mentals, amb la sessió «Prototip dʼespai per gestionar les emocions a lʼhospital». Els projectes artístics de Josep Maria Martín posen lʼaccent en la idea de procés, recerca, participació, implicació i negociació, i en aquest marc conceptual es proposa que els agents identificats per a cada projecte esdevinguin veritables generadors dʼun projecte comú. Martín negocia i crea prototips dʼespais i els posa en pràctica fent de la seva utilització tota una experiència.

Alguns de les seus projectes són:

Milutown Bus Stop, que va tenir com a escenari la regió de Niigata, al Japó. És un dels llocs del món en què neva més, cosa que afecta directament els seus habitants. Lʼartista va proposar a la comunitat de veïns obrir un procés de participació amb la finalitat de crear algun projecte que ells necessitessin com a grup. Finalment va aconseguir que els habitants inventessin històries relacionades amb ells i amb el seu poble. Gràcies a aquest procés es va construir una parada dʼautobús, la Milutown Bus Stop, amb la finalitat que les persones participessin en el disseny de la nova instal·lació (amb servei de telèfon, cafè, terrassa, jardí, etc.) i en el seu manteniment. Avui dia, la parada de bus sʼha convertit en un símbol dʼaquesta comunitat.
 
Rincón de Sueños, es tracta dʼuna ludoteca per a nens treballadors del Mercado Central de Abastos a la ciutat de Mèxic. En aquest mercat hi ha un alberg, sota un pont, que acull més de 100 nens entre 2 i 18 anys, que treballen durant tot el dia i que ateses aquestes dures condicions de vida són molt proclius a consumir drogues i a caure en la delinqüència. Per tant, la idea va consistir en la creació dʼun espai per generar experiències dʼaprenentatge i formació, en què els nens poguessin jugar i somiar.
 
Dʼon neix la idea dʼart com a teràpia?
Jo faig art en un context de la realitat. Lʼart crec que sempre és terapèutic, encara que penso que lʼartista no hauria de fer artteràpia, sinó investigar, i lʼestètica és, en aquest sentit, un bon mitjà de recerca. En definitiva, no faig un art per curar, però si cura, millor. Totes les meves peces són processos que sʼobren i que jo no sé que donaran de si.
 
Podria explicar en quin projecte està immers actualment?
Ara mateix estic portant a terme un projecte de grans dimensions a Xile, anomenat Made in Xile. És un treball que pretén investigar i donar resposta a nombroses preguntes sobre la identitat, el territori i lʼeconomia, com ara, què significa ser xilè?; Podem generar riquesa amb la identitat?; Què és la qualitat de vida?, entre moltes altres qüestions. Aquesta iniciativa consisteix, per tant, a construir un poble de 49 habitatges socials tenint en compte aquests aspectes, ja que crec que la gent ha de sentir que la seva casa, dʼuna manera o altra, els representa.
 
Per què està interessat en aquest tipus dʼintervencions i quin és el paper de lʼart en aquests processos?
Lʼestètica sʼha separat de l'ètica, quan sempre havien anat juntes, i aquesta separació ha fet que la forma evolucioni en detriment dels valors. Jo crec que avui dia els valors no estan clars i amb aquestes intervencions artístiques, en què treballo conjuntament amb professionals dʼaltres sectors i amb les persones que faran ús de les meves obres, intento reivindicar aquesta part dʼètica que falta. Mʼinteressa la vida social transformada per lʼexperiència de lʼart.
 
Com poden ajudar l'art i l'espai a gestionar les emocions?
De moltes maneres. Cadascun de nosaltres afronta de manera diferent les emocions, i per aquest motiu s´han de crear uns espais polivalents, uns contextos adequats per afrontar lʼemoció que algú està vivint. En el cas d´un hospital, per exemple, si un pacient porta tres mesos en un centre mèdic de malalties pal·liatives, crec que hauria de tenir un espai on poder cuinar i dinar amb tota la seva família. Un hospital és un lloc on es creen situacions amb grans càrregues emocionals, bones i dolentes, i amb aquesta premissa he creat prototips dʼespais en dos centres hospitalaris, un a Perpinyà i l'altre a Castelló.