Creat el nou Centre Pilot de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies

El nou centre està impulsat per la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.
El nou centre està impulsat per la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.
Recerca
(22/02/2017)

Conèixer els canvis de la biodiversitat al llarg del temps en els ecosistemes mediterranis i tenir regularment un diagnòstic de lʼestat de la natura és lʼobjectiu principal del nou Centre Pilot de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies, que està dirigit pel professor Joan Real, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).

El nou centre està impulsat per la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.
El nou centre està impulsat per la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.
Recerca
22/02/2017

Conèixer els canvis de la biodiversitat al llarg del temps en els ecosistemes mediterranis i tenir regularment un diagnòstic de lʼestat de la natura és lʼobjectiu principal del nou Centre Pilot de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies, que està dirigit pel professor Joan Real, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).

 

El nou centre, ubicat a la masia de la Mata, a Mura, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i lʼObac, és una iniciativa pionera al territori català i a lʼEstat en lʼàmbit dʼestudi de la gestió i conservació de la biodiversitat. Està cofinançat per la Universitat de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Fundació Biodiversitat del Ministeri dʼAgricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.


Una estació per seguir lʼestat de la biodiversitat

En un món en transformació constant, la societat es dota dʼindicadors que mostren regularment lʼestat de lʼeconomia i la situació social, com ara el producte interior brut, el mercat borsari o la taxa dʼocupació. Aquests indicadors, que permeten tenir una diagnosi anual de lʼestat socioeconòmic de lʼentorn on vivim, també han de permetre millorar les polítiques i, al capdavall, lʼestat de la població.

No obstant això, en el cas de la biodiversitat, no disposem al nostre país dʼindicadors de lʼestat de la natura que ens envolta que ens permetin conèixer la situació dels recursos naturals i dels processos dels quals depenem; en definitiva, que ens permetin conèixer lʼ«estat de salut» de lʼentorn on vivim. Per aquest motiu, i tenint com a referència altres països pioners en aquest aspecte, sʼha creat el Centre Pilot de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies. Lʼobjectiu dʼaquest centre és crear uns indicadors de la biodiversitat a partir de protocols de seguiment que sʼimplementaran al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i lʼObac com a àrea pilot, i que es podran extrapolar a altres espais amb ecosistemes mediterranis mitjançant la coordinació de totes les institucions i investigadors interessats.

En un escenari marcat per lʼimpacte del canvi global, és fonamental disposar dʼinformació a llarg termini sobre els elements biològics i ambientals en àrees concretes mitjançant protocols científics i estandarditzats, una eina essencial per comprendre els canvis que es produeixen i poder fer prediccions del que pot passar en el futur.

«Els projectes de seguiment i recerca en biodiversitat a llarg termini són eines informatives eficaces per monitoritzar el canvi global i, alhora, per saber què està passant localment», explica Joan Real, responsable científic del nou centre i director de lʼEquip de Biologia de la Conservació, vinculat al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i a lʼIRBio.

Tot i que en altres àmbits del coneixement —per exemple, la meteorologia— és més habitual disposar dʼestacions científiques de control i seguiment, en el cas concret de lʼestudi de la biodiversitat són poques les infraestructures i els equipaments que hi ha al nostre país.

«Obtenir informació dʼespècies, hàbitats i processos ecològics al llarg del temps, i dels factors de canvi implicats, és clau per establir les polítiques de gestió i conservació, tant als espais protegits com al conjunt del territori, i per fer una gestió sostenible dels recursos naturals i una millor planificació i gestió del territori», detalla Joan Real. «Les àrees on es duen a terme els seguiments —continua— són com les estacions meteorològiques de la biodiversitat. A més, totes aquestes dades científiques obtingudes seran indicadors de lʼestat de salut dels ecosistemes on vivim els humans».


A la recerca dʼindicadors que són clau en el canvi ambiental

En aquest escenari de nous reptes ambientals, el projecte de creació del Centre Pilot de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies va iniciar el seu camí el juny del 2016, quan es va inventariar la informació de seguiments de la biodiversitat a Catalunya, a fi dʼelaborar els indicadors clau de canvi de la biodiversitat en ecosistemes mediterranis.

«Els objectius concrets del projecte —explica Joan Real— es basen en la selecció dʼuna sèrie dʼindicadors clau i en lʼelaboració de protocols estandarditzats i aplicats de seguiment de la biodiversitat pel que fa a espècies, hàbitats, ecosistemes i processos ecològics, dʼacord amb els protocols internacionals dʼactuació en aquest camp, i alhora tenint en compte la feina que ja fan diverses institucions a Catalunya i col·laborant-hi».

En una primera fase, algunes àrees, finques i parcel·les del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i lʼObac seran lʼescenari dʼaplicació dels protocols estandarditzats i de les metodologies de seguiment dels indicadors seleccionats. Els protocols de treball, centrats inicialment en lʼàrea dʼaquest parc, també es podran estendre als ecosistemes mediterranis comuns en altres zones geogràfiques, i molt especialment, a espais protegits com ara els que integren la Xarxa Natura 2000.

En paraules del director del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, Àngel Miño, «tenir informació continuada sobre l'estat de la natura ens ajudarà a interpretar el passat i a preveure el futur». Aquest coneixement es presenta com a fonamental per anticipar possibles canvis catastròfics i cercar-hi les solucions: «Lʼexemple dels parcs naturals com a observatoris del medi esdevé ideal per copsar els canvis globals, ja que són ecosistemes naturals amb influència de l'activitat humana de manera planificada i controlada i on és impensable un canvi dràstic dels usos, la qual cosa els dona més estabilitat que a la resta del territori», remarca Miño.

El conjunt dels protocols i dels seguiments científics que impulsarà el nou centre pilot només es poden desplegar des dʼun escenari de col·laboració institucional, que inclogui les iniciatives actuals i futures, tant a Catalunya com en altres regions i ecosistemes amb una perspectiva global. «La informació resultant, dʼuna banda, ha de ser una eina clau en el marc dels canvis ambientals que pateixen els nostres ecosistemes i, de lʼaltra, ha dʼesdevenir un nou element estratègic per a una gestió sostenible dels recursos i la conservació», subratlla Joan Real.


La col·laboració internacional en el marc dels seguiments a llarg termini


Els seguiments de la biodiversitat a llarg termini per conèixer el canvi global en els ecosistemes tenen una llarga tradició en altres països, a través dʼestacions de seguiment on gestors i investigadors col·laboren estretament. En aquest marc global, els investigadors de lʼEquip de Biologia de la Conservació de la UB han establert col·laboracions que han permès dotar la iniciativa impulsada a Catalunya de fonaments sòlids en aquest context dʼactuació. Els tres centres principals en què sʼha inspirat lʼequip són el Mulligans Flat Woodland Experiment, a Austràlia, impulsat pel Govern australià i la Universitat Nacional Australiana; el Hubbard Brook Ecosystem Study, a New Hampshire (Estats Units), i el Community Ecological Monitoring Program (CEMP), al Canadà, entre dʼaltres.

Una de les col·laboracions més destacades sʼha establert amb lʼequip del professor Charles Krebs (Universitat de Colúmbia Britànica, Canadà), un prestigiós ecòleg i referent en la disciplina de lʼecologia de comunitats que el 1973 va impulsar el CEMP, un dels monitoratges de biodiversitat més antics i complets del món, que actua als boscos boreals de Kluane (Yukon, Canadà). En aquest context, la participació dels investigadors Joan Real i Antonio Hernández Matías (UB-IRBio) en aquest projecte internacional té un doble objectiu: dʼuna banda, adaptar indicadors i protocols de seguiment del projecte CEMP per al Centre Pilot de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies desenvolupat a Catalunya, i dʼaltra banda, iniciar un projecte al Yukon per estudiar els canvis observats en les relacions interespecífiques entre consumidors primaris i predadors (linx canadenc, per exemple) i avaluar si el seu origen és circumstancial o està relacionat amb el canvi global.