Correccions disciplinàries contra lʼesperit democràtic
El Butlletí Oficial de lʼEstat del 15 de setembre de 1966 recollia diverses «correcciones disciplinarias», com ara la «inhabilitación para cursar estudios en todos los centros docentes» i la «expulsión perpetua» de determinades escoles universitàries, a estudiants que havien participat en lʼassemblea constitutiva del Sindicat Democràtic dʼEstudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) i a professors que sʼhi van solidaritzar. És a dir, als protagonistes de lʼepisodi històric conegut com a Caputxinada, un punt dʼinflexió en lʼoposició al franquisme. Ara, en el cinquantè aniversari dʼaquells fets, la Universitat de Barcelona ha volgut revocar formalment aquestes sancions acadèmiques com a acte de reconeixement a les persones que van participar en aquella mobilització democràtica.
El Butlletí Oficial de lʼEstat del 15 de setembre de 1966 recollia diverses «correcciones disciplinarias», com ara la «inhabilitación para cursar estudios en todos los centros docentes» i la «expulsión perpetua» de determinades escoles universitàries, a estudiants que havien participat en lʼassemblea constitutiva del Sindicat Democràtic dʼEstudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) i a professors que sʼhi van solidaritzar. És a dir, als protagonistes de lʼepisodi històric conegut com a Caputxinada, un punt dʼinflexió en lʼoposició al franquisme. Ara, en el cinquantè aniversari dʼaquells fets, la Universitat de Barcelona ha volgut revocar formalment aquestes sancions acadèmiques com a acte de reconeixement a les persones que van participar en aquella mobilització democràtica.
La constitució de lʼSDEUB, que va tenir lloc el 9 de març de 1966 al convent dels Caputxins de Sarrià davant la impossibilitat de fer-ho als espais universitaris, va aplegar prop de cinc-cents estudiants, tots ells delegats de les seves respectives facultats, acompanyats per un grup de professors no numeraris i amb el suport cabdal dʼintel·lectuals que es van voler sumar al moviment estudiantil, com ara Jordi Rubió, Antoni de Moragas, Antoni Tàpies i Salvador Espriu, Raimon Obiols, així com els professors universitaris expulsats de la institució Agustín García Calvo i Manuel Sacristán. Quan, després dʼun parell de dies dʼenvoltar el monestir, la policia va irrompre a lʼedifici, tots els reunits van ser detinguts i portats a comissaria, amb lʼexcepció de Jordi Rubió i Salvador Espriu, a causa de la seva edat i estat de salut. Hi va haver sancions per a tothom, tant governatives, en forma de detencions i presó, com de tipus acadèmic, que són les que ara revoca la universitat.
Paral·lelament, un grup de seixanta-vuit professors no numeraris van transmetre un telegrama al Ministeri en què demanaven el cessament del rector García Valdecasas i el reconeixement de lʼSDEUB. La reacció de les autoritats no es va fer esperar, i tots van ser expulsats de la Universitat. Carles Santacana, professor dʼHistòria Contemporània de la UB i autor del capítol corresponent al període 1954-1975 en el llibre La Universitat de Barcelona. Libertas perfundet omnia luce. 1450 (Publicacions i Edicions de la UB), assenyala que fins a aquell moment només hi havia hagut lʼexpulsió dʼun docent a la Universitat de Barcelona, Manuel Sacristán. També en aquest aspecte la mobilització del convent dels Caputxins suposa un punt dʼinflexió. «Lʼeditorial Planeta va acollir alguns professors expulsats, dʼaltres van participar en una experiència dʼestudis superiors anomenada EISA», explica. Pel que fa als estudiants, van haver de deixar els estudis un temps, «encara que algú va continuar a la Universitat de Navarra, que era privada», apunta Santacana». «La gran majoria, però, van poder acabar els estudis», continua lʼhistoriador. Cal tenir present que, a més dʼaquestes sancions acadèmiques, hi va haver tot un altre tipus de represàlies, com ara les detencions a comissaria. Tots els testimonis masculins expliquen que en fer el servei militar van patir que en el seu expedient militar figurés que havien participat en la Caputxinada.
Evidentment, a part dʼaquestes conseqüències personals per als que van prendre-hi part, lʼassemblea de constitució de lʼSDEUB va tenir àmplies repercussions socials. Des dʼuna insòlita manifestació de capellans en protesta pels maltractaments a un dels estudiants detinguts, fins a la creació de la taula rodona de suport als sancionats, que va ser la primera plataforma unitària de forces antifranquistes. Dins de la universitat, després de la Caputxinada hi va haver una radicalització del moviment estudiantil, paral·lela a noves tandes repressives per part de les autoritats acadèmiques.
Més enllà de les sancions i lʼimpacte social dels fets, hi ha lʼempremta que van deixar en els que els van protagonitzar. En lʼacte que ara, cinquanta anys després, ha celebrat la Universitat de Barcelona, han donat el seu testimoni personal dos dels participants en lʼassemblea constitutiva de lʼSDEUB: el catedràtic Ramon Torrent, membre de la Junta de Delegats de lʼSDEUB, que va organitzar i presidir lʼassemblea, i Mariona Petit, professora dʼinstitut i delegada de la Facultat de Ciències el curs 1967-1968. Petit fa aquesta valoració de les conseqüències que va tenir per a ella tot plegat: «Crec que a mi, i a totes les persones que hi vam participar —no en la Caputxinada en concret sinó en el moviment que van suposar els tres anys de vida de lʼSDEUB— lʼexperiència ens va marcar. Com deia un company, lʼexperiència va suposar una empremta que portem a sobre: esperit de servei, generositat i altruisme, voluntat de fer feina ben feta, esperit democràtic, responsabilitat, capacitat de diàleg i un cert sentit crític..., que amb més o menys fortuna hem intentat anar exercint».