Cooperar o no després de mirar-se als ulls, una qüestió de gènere
Investigadors de la UB han publicat un article a la revista Scientific Reports que analitza, mitjançant el joc del dilema del presoner, la disposició a cooperar de persones emparellades a lʼatzar. En lʼacció, que es va dur a terme a a FiraTàrrega 2017, hi van participar 374 persones. Els resultats mostren que cada gènere té un patró de cooperació diferent després de mantenir contacte visual.
Investigadors de la UB han publicat un article a la revista Scientific Reports que analitza, mitjançant el joc del dilema del presoner, la disposició a cooperar de persones emparellades a lʼatzar. En lʼacció, que es va dur a terme a a FiraTàrrega 2017, hi van participar 374 persones. Els resultats mostren que cada gènere té un patró de cooperació diferent després de mantenir contacte visual.
La iniciativa forma part del projecte urGENTestimar, de lʼartista Ada Vilaró i del físic Josep Perelló, investigador de lʼInstitut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS) i cap del Grup de Recerca OpenSystems, centrat en ciència ciutadana. En lʼarticle també hi han participat Anna Cigarini i Julian Vicens, membres del mateix grup de la UB.
Posar en relació les persones a lʼespai públic
El tret de sortida de FiraTàrrega 2017 va ser una acció artística i de ciència ciutadana singular que implicava el desplegament dʼun dispositiu basat en la participació comunitària a la plaça Major de Tàrrega durant quaranta hores.
Lʼobjectiu de lʼestudi era mesurar la disposició a la cooperació de tantes persones com fos possible, aparellades a lʼatzar per participar en el joc del dilema del presoner. Aquest és un joc paradigmàtic de la teoria de jocs, que obliga a decidir entre cooperar o trair la confiança de la parella amb qui es juga.
Lʼacció a FiraTàrrega 2017 buscava remarcar la importància de la presència física de les persones i de la necessitat posar-se en relació a lʼespai públic. Per aquesta raó, es van proposar dues modalitats diferents del dilema: en la primera, els participants es miraven als ulls durant trenta segons abans de decidir si cooperaven o no; en la segona, es convidava a resoldre el dilema sense haver mantingut cap contacte previ, ni visual ni auditiu, amb lʼaltra persona i, per tant, sense conèixer-la en absolut. Abans de jugar, es demanava als participants si sʼidentificaven com a homes, dones o gènere no binari, informació que va ser el punt de partida de lʼestudi. Del total dels 374 participants, 290 van jugar després de mirar-se prèviament als ulls.
Dones i homes, dos patrons diferents de cooperació
El fet de mirar-se als ulls afecta els patrons de cooperació dʼhomes i dones dʼuna manera diferent, i també sʼobserva que la identitat de gènere de la persona amb qui ens relacionem és un factor rellevant en aquestes diferències. Per regla general, les dones mostren confiança en lʼactitud cooperativa de lʼaltra persona. Aquesta confiança augmenta sensiblement, un 7 %, si aquesta persona és una altra dona. Dʼaltra banda, els homes són més impulsius en les seves accions i destinen menys temps a prendre la decisió de trair el company que no pas les dones. Si la seva parella de joc és un altre home, el contacte visual influeix negativament en la seva cooperació, un 11 % menys que si no hi ha interacció visual prèvia, és a dir, sense haver conegut abans el gènere de la parella. Així mateix, la confiança dels homes que el seu company també home cooperi és un 20 % inferior a la confiança que mostren les dones davant els homes.
Sʼobserven també diferències entre homes i dones respecte a la capacitat dʼencertar què farà la parella de joc. En efecte, les dones demostren una major capacitat dʼinferir les intencions dels companys de joc, especialment quan interaccionen amb homes (arriben fins a un 91 % dʼencert). Aquest resultat contrasta amb el cas dels homes que interactuen amb altres homes, en què lʼencert és només del 68 %.
«Els resultats suggereixen que, en entorns socials efímers, els senyals no verbals influencien dones i homes dʼuna manera molt diferent», apunta Josep Perelló. «Les conclusions de lʼestudi —continua lʼinvestigador— conviden a tenir molt en compte no només la nostra pròpia identitat de gènere sinó també la identitat de gènere de les persones amb qui ens relacionem quan volem augmentar i promoure les condicions dʼequitat i respecte a lʼespai públic. Per fer-ho, cal tenir especial atenció al paper de les dones, tenint en compte el seu comportament prosocial: amb uns alts nivells de cooperació, confiança i capacitat dʼencertar la decisió de lʼaltra persona».
Plataformes digitals i arts de carrer, una aliança per a la recerca participativa i pública
urGENTestimar va ser una experiència compartida i integrada per diferents rituals: observar, menjar, dormir, caminar, córrer... Es convidava els ciutadans a aturar lʼactivitat quotidiana i a posar en pràctica diversos moments de comunió que permetien posar les persones en relació. Un procés de transformació compartida de la gent, de lʼespai i del temps. La recerca científica es visualitzava abans, durant i després de lʼacció inaugural de FiraTàrrega, mitjançant tres accions: el treball previ amb associacions i col·lectius de Tàrrega, el llançament dʼun grup de conversa a través dʼun bot a Telegram i lʼexperiència relacional a la mateixa plaça durant les quaranta hores que durava aquesta acció de ciència ciutadana.
La intervenció a la plaça Major de Tàrrega incloïa diverses estacions experimentals. En cadascuna hi havia dues tauletes electròniques interconnectades i separades per una paret mòbil. Després de llegir les instruccions del joc i respondre a un breu qüestionari sociodemogràfic, sʼemplaçava els participants a jugar al dilema del presoner. Aquest marc experimental contrasta amb lʼaproximació estàndard per a lʼestudi del comportament humà a través de dilemes socials. En lʼàmbit de les ciències socials, els espais experimentals habituals són laboratoris controlats o bé, ja més recentment, plataformes en línia que aspiren a neutralitzar la influència de lʼentorn. Tal com apunta Julian Vicens, coautor de lʼarticle, «la plataforma digital desenvolupada pel grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona va permetre recollir una quantitat important de dades en un espai natural de relació i fora del laboratori.
«FiraTàrrega ha resultat, així, lʼentorn idoni per mostrar que és justament en aquests contextos massius on els aspectes de gènere mereixen una atenció especial. La combinació de les arts de carrer i dʼuna ciència ciutadana centrada en temàtiques socials pot oferir una experiència compartida i una reflexió col·lectiva a les persones participants que permeti finalment proporcionar nous resultats científics inèdits en matèria de comportament humà vàlids i interessants per a tothom», conclou Anna Cigarini, també coautora de lʼarticle.
Sobre el dilema del presoner
En teoria de jocs, el dilema del presoner és un joc en el qual dos jugadors poden cooperar o trair-se, tot i que cada jugador té major incentiu a trair que no pas a cooperar. Com que els participants no saben amb qui estan interactuant, ni poden parlar entre ells, lʼanàlisi de les seves accions en el joc permet quantificar el seu comportament cooperatiu, la seva adhesió a normes socials de cooperació, justícia i equitat, i les seves expectatives de cara al comportament de la parella. En aquest cas, recorda Anna Cigarini, «hem volgut estudiar lʼefecte de la comunicació no verbal, és a dir, el contacte visual, en les expectatives i els patrons dʼinteracció entre dones i homes per entendreʼn millor les conductes i expectatives de comportament quan interactuen en entorns socials efímers».
Referència de lʼarticle:
A. Cigarini, J. Vicens, i J Perelló. «Gender-based pairings influence cooperative expectations and behaviours». Scientific Reports, gener de 2020. Doi: https://doi.org/10.1038/s41598-020-57749-6