Colau reivindica la democratització, participació i descentralització com a eixos de la ciutat metropolitana del futur

L'alcaldessa Ada Colau, el rector Dídac Ramírez i el director de la càtedra, Germà Bel.
L'alcaldessa Ada Colau, el rector Dídac Ramírez i el director de la càtedra, Germà Bel.
Institucional
(13/04/2016)

Lʼalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va ser la protagonista ahir de la V Conferència Anual de la Càtedra Pasqual Maragall de la Universitat de Barcelona. Durant la seva intervenció, Colau va detallar la seva visió de com ha de ser la Barcelona metropolitana que es projecti al futur. Una Barcelona «que vol el millor del primer urbanisme democràtic per combinar-lo amb criteris de sostenibilitat, regeneració i participació ciutadana».

L'alcaldessa Ada Colau, el rector Dídac Ramírez i el director de la càtedra, Germà Bel.
L'alcaldessa Ada Colau, el rector Dídac Ramírez i el director de la càtedra, Germà Bel.
Institucional
13/04/2016

Lʼalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va ser la protagonista ahir de la V Conferència Anual de la Càtedra Pasqual Maragall de la Universitat de Barcelona. Durant la seva intervenció, Colau va detallar la seva visió de com ha de ser la Barcelona metropolitana que es projecti al futur. Una Barcelona «que vol el millor del primer urbanisme democràtic per combinar-lo amb criteris de sostenibilitat, regeneració i participació ciutadana».

Acompanyada del rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, que va presidir lʼacte, i del director de la Càtedra i catedràtic de la Universitat de Barcelona, Germà Bel, Colau va iniciar el seu parlament reivindicant el llegat i el model de ciutat de lʼalcalde Pasqual Maragall, present a la conferència juntament amb la seva dona, Diana Garrigosa. La primera diapositiva que va mostrar lʼalcaldessa incloïa tres fotografies que representen diferents moments de la història de la ciutat: la Torre de Collserola, la Torre Agbar i les torres de lʼantiga central tèrmica del Besòs. De la transformació social sota un lideratge públic —característica de la ciutat olímpica—, es va passar a un urbanisme postolímpic que va esquerdar lʼequilibri entre els interessos públics i privats, segons la primera edil.

Ada Colau, que també és presidenta de lʼÀrea Metropolitana de Barcelona (AMB), va marcar les prioritats en política metropolitana: integració i descentralització cap als districtes. Lʼalcaldessa va alertar del perill que suposa la fragmentació i superposició administrativa  — «suposa malbaratament de recursos i ineficiència»—, i va defensar un nou model de governança que doni resposta a les necessitats econòmiques i socials de lʼÀrea Metropolitana, amb un model «lògic» de finançament.

«Sempre hem explicat Barcelona com una ciutat que es troba entre dos rius i una serralada. Aquests elements geogràfics no són una frontera, sinó els eixos sobre els quals sʼha dʼarticular la ciutat metropolitana», va afirmar lʼalcaldessa. «És bàsic integrar els municipis en aquesta lògica, però aquest procés dʼintegració sʼha dʼacompanyar dʼuna descentralització administrativa cap a baix, cap als districtes i els barris».

Democratització i participació

Una altra de les propostes que impulsarà Colau com a presidenta de lʼAMB és la democratització del govern metropolità, amb lʼelecció directa dels seus representants i el reforçament dels mecanismes de participació. La recuperació de la gestió pública del cicle de lʼaigua, la creació dʼun operador municipal, que serveixi per «lluitar contra la pobresa energètica», o les polítiques dʼocupació —«més del 20 % dʼusuaris de Barcelona Activa viuen fora de Barcelona ciutat»— són altres línies estratègiques de lʼalcaldessa.

Colau va finalitzar la seva intervenció amb dos missatges clars. El primer, adreçat als que volen contraposar Barcelona i Catalunya. «És un error», va dir Colau. «LʼÀrea Metropolitana ha constituït un motor que permet donar fortalesa econòmica a Catalunya i projectar-la al món: Barcelona necessita Catalunya i Catalunya Barcelona». Amb el segon missatge va recuperar una idea de Pasqual Maragall: «El futur dʼEuropa, com va saber veure Pasqual Maragall, passa per ciutats connectades entre si».

Lʼalcaldessa també va lamentar «el desballestament del projecte europeu en casos com el de la crisi dels refugiats». «Les ciutats, a vegades amb pocs recursos, som capaces de trobar solucions allà on els estats fracassen», va reivindicar lʼalcaldessa.

Una Barcelona social

El rector Ramírez, que va agrair a lʼalcaldessa la seva participació en la conferència de la Càtedra, va remarcar que ciutat i universitat comparteixen una visió comuna sobre la Barcelona del futur: «Una ciutat que prioritzi polítiques socials inclusives, solidàries i que garanteixin la igualtat dʼoportunitats. Accions com el lloguer social de Torre Baró o la política envers els refugiats en són bons exemples», va dir. «Concebo la Barcelona que vindrà com la Barcelona de la fotografia que mostra les torres de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs: una ciutat que té clar que la rendibilitat es mesura en termes econòmics i socials», va finalitzar el rector.

Per la seva banda, Germà Bel va recordar els objectius de la Càtedra Pasqual Maragall que dirigeix, i va apuntar com una de les seves línies estratègiques «lʼestudi de la pobresa i de lʼexclusió social a les àrees metropolitanes».

La Càtedra Pasqual Maragall dʼEconomia i Territori té lʼobjectiu de promoure i impulsar la recerca dʼalta qualitat en els camps de lʼeconomia aplicada i de la política pública, particularment en lʼanàlisi i avaluació de les polítiques públiques i en tot àmbit en què hi hagi interacció entre els governs i els mercats. Tot i aquest vessant més econòmic, la Càtedra té una clara vocació multidisciplinària i pretén fomentar la recerca i la complementarietat de lʼeconomia en els diferents camps afins a lʼestudi de la intervenció pública. Està establerta a la Universitat de Barcelona, vinculada al Grup de Recerca de Governs i Mercats.