Jordi Casassas: «És essencial que la Facultat projecti tota la seva potència intel·lectual i cultural de portes enfora»

Notícia | Institucional | Acadèmic
(18/04/2024)
El dijous 18 d’abril, a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història, ha tingut lloc l’acte institucional de celebració del cinquantè aniversari. Hi han assistit la secretària general, Marina Solé; el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal; el tinent d’alcalde Albert Batlle, i el degà de la Facultat, Ricardo Piqueras.
Notícia | Institucional | Acadèmic
18/04/2024
El dijous 18 d’abril, a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història, ha tingut lloc l’acte institucional de celebració del cinquantè aniversari. Hi han assistit la secretària general, Marina Solé; el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal; el tinent d’alcalde Albert Batlle, i el degà de la Facultat, Ricardo Piqueras.
Entre el públic que omplia la sala hi havia els exdegans Pedro Clavero, María Ángeles del Rincón i Xavier Roigé; el president del Consell Social, Joan Corominas, i els vicerectors Agustí Alcoberro, Xavier Triadó, Ernest Abadal, Miquel Joan Vidal, Maria Feliu i Montserrat Puig, a part d’una nodrida representació del professorat més rellevant de la Facultat, com Andreu Mayayo, Joan Santacana, Teresa M. Sala, Mireia Freixa, Josep M. Fullola, Enric Ciurans, Horacio Capel i Carles Mancho, entre molts d’altres. Davant el nombrós públic, s’ha destacat la importància del mig segle de dedicació al coneixement i la recerca en l’antropologia social i cultural, l’arqueologia, la geografia i el canvi global, la història i la història de l’art que representa la Facultat.
​​​​​​​
Per començar, s’ha projectat un muntatge audiovisual confegit pel Centre d’Investigacions Film-Història, que inclou una selecció de notícies i efemèrides que es van publicar en el noticiari NO-DO del 1974, any que es va inaugurar la Facultat, amb l’objectiu de contextualitzar aquesta època. Aquesta selecció conté, entre d’altres, unes declaracions que va fer el president del Govern, Carlos Arias Navarro, en visitar Barcelona, i informacions sobre una lliga que va guanyar el Barça o sobre la visita de l’escriptor Ramón J. Sender a la ciutat.
​​​​​​​
Seguidament, ha intervingut la directora de cinema Rosa Vergés, llicenciada de les primeres promocions d’Història de l’Art i guardonada recentment amb el Premi Gaudí d’Honor, que ha parlat en representació de les generacions d’estudiants que han cursat els estudis a la Facultat. Vergés ha recordat el mestratge de Miquel Porter, que «em va obrir les portes al cinema, amb qui vaig col·laborar per muntar l’incipient Servei de Cinematografia de la Generalitat, a més d’altres grans professors com Santiago Alcolea, Alexandre Cirici i Ricard Salvat». Ha finalitzat el discurs afirmant que «estudiant Història de l’Art vaig aprendre l’art d’estudiar». També ha intervingut Higinio Alcocer, personal tècnic de gestió, administració i serveis (PTGAS) jubilat, que ha tingut un record per totes les persones que han treballat en aquesta Facultat, «construint una de les columnes bàsiques de la UB dins el sistema públic d’ensenyament i recerca».
Acte institucional arran del mig segle de la Facultat de Geografia i Història.
El catedràtic emèrit Jordi Casassas ha impartit la lliçó magistral «La Facultat de Geografia i Història, 50 anys d’història», amb la qual ha fet un breu repàs tant de les circumstàncies que van portar a crear-la com de les característiques i l’evolució que ha tingut durant aquest mig segle d’existència, amb una atenció especial als protagonistes principals. Casassas ha fet especial esment que «els ensenyaments impartits en la Facultat són anteriors a la creació d’aquesta mateixa Facultat, a l’antiga Facultat de Filosofia i Lletres a l’Edifici Històric». Ha fet un recorregut en què s’ha referit a les incidències del Pla Maluquer i el Pla Suárez en el moment germinal de la Facultat, les lluites dels professors no numeraris (coneguts com a penenes), així com el trànsit per les diverses ubicacions que ha tingut aquesta facultat: des de l’edifici del campus de Pedralbes, «amb una estètica brutalista molt pròpia de l’època», fins al retorn al centre de la ciutat, al barri del Raval. També s’ha aturat a considerar les diverses generacions de professors, i ha retrocedit fins a la UB autònoma de la República, el parèntesi que va significar el franquisme, i la represa docent i intel·lectual que va significar la tornada a Barcelona de professors com Vilà Valentí, en l’àmbit de la geografia; Claudi Esteva, en l’antropologia; Emili Giralt, en història moderna, o Pere de Palol, Miquel Tarradell i Lluís Pericot, en l’arqueologia i la prehistòria. Ha acabat la intervenció amb el desig que «la Facultat projecti tota la seva potència intel·lectual i cultural de portes enfora», i també que «els alumnes coneguin l’aportació de tots els professors que hi han ensenyat al llarg de la seva història, perquè una universitat és molt més que un institut de tercer ensenyament».

La Coral de la UB ha amenitzat la trobada amb la interpretació de diverses peces musicals del seu repertori.
​​​​​​​
L’acte s’ha clos amb les intervencions del degà, Ricardo Piqueras, el qual ha manifestat «la voluntat de la Facultat d’ocupar un lloc central en l’ensenyament de les humanitats al país», i la secretària general, Marina Solé, que, en nom del rector, s’ha «congratulat per l’aniversari» i ha manifestat que «la Facultat és un referent absolut en el seu àmbit de coneixement. Capdavantera en recerca i transferència científica, gràcies al seu capital humà està capacitada per donar resposta als reptes que aquest moment de canvi i transformació reclama». Hi ha posat el punt final el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, el qual ha expressat que se sentia «molt especialment vinculat a la història de la Facultat, com a antic estudiant de l’antiga Facultat de Filosofia i Lletres, per sobre d’haver estat professor de la UAB i la UdG». Igualment, ha destacat la continuïtat institucional i que «és essencial conèixer el passat per saber encarar la construcció del futur amb garanties».
 

Enguany, la Facultat de Geografia i Història commemora el cinquantè aniversari des que es va crear. Durant el primer trimestre de l’any ha tingut lloc el cicle de conferències La Facultat avui: què diu i aporta a la societat actual?, a càrrec de ponents de renom que han abordat diversos temes rellevants per a la societat contemporània, com ara les noves cultures de l’aigua i el territori, la manera de narrar la història avui, les relacions entre passat i memòria, el canvi climàtic i el decreixement, o les migracions i les desigualtats socials.

També s’ha preparat una exposició, a càrrec del CRAI, amb totes les revistes que ha publicat la Facultat en aquest mig segle, en format virtual i amb un expositor a la biblioteca amb tots aquests títols.


Galeria multimèdia

La directora de cinema Rosa Vergés, llicenciada de les primeres promocions d’Història de l’Art.

Higinio Alcocer, personal tècnic de gestió, administració i serveis (PTGAS) jubilat.

El catedràtic emèrit Jordi Casassas.

El degà de la Facultat e Geografia i Història, Ricardo Piqueras.

El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal.

Cor de la UB.