La ciència s’encomana a l’escola
Notícia
|
Acadèmic
|
Divulgació
|
Igualtat
(05/02/2024)
La professora de la Facultat de Física Sònia Estradé està habituada a visitar escoles, en el marc de les activitats de divulgació que duu a terme la UB. La mestra Maria Neira ha viscut casos reeixits de difusió de la ciència a les classes de primària, sovint amb l’ajut de la Universitat. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, ambdues parlen de com apropar la ciència als infants i, en particular, a les nenes, amb exemples concrets del centre on treballa la Maria, l’Escola La Pau de Barcelona.
Notícia
|
Acadèmic
|
Divulgació
|
Igualtat
05/02/2024
La professora de la Facultat de Física Sònia Estradé està habituada a visitar escoles, en el marc de les activitats de divulgació que duu a terme la UB. La mestra Maria Neira ha viscut casos reeixits de difusió de la ciència a les classes de primària, sovint amb l’ajut de la Universitat. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, ambdues parlen de com apropar la ciència als infants i, en particular, a les nenes, amb exemples concrets del centre on treballa la Maria, l’Escola La Pau de Barcelona.
«En educació és important ensenyar que la ciència s’aprèn des de la raó i l’emoció, la formulació de preguntes i la cerca de respostes, l’aplicació de lògica, creativitat i imaginació, el treball individual i en equip». Així ho afirma la professora de Didàctica de les Ciències Experimentals de la UB Genina Calafell. També assenyala la importància de «connectar la ciència amb la vida quotidiana de l’infant» per transmetre-li aquest interès per la ciència. En el cas de les nenes, però, hi ha un problema de «cultura identitària» a l’hora d’assolir aquesta fita. «Per exemple, als llibres de text o al material educatiu encara hi ha poques dones científiques, i per tant les nenes i les joves no tenen referents; molts contextos d’ensenyament i aprenentatge de les ciències encara són molt masculinitzats i d’una cultura molt homogènia. Caldrien contextos més diversos en els quals s’atrapi l’interès per la ciència des de la pluralitat identitària de nenes i nens», afirma Calafell. Sobre totes aquestes qüestions reflexionen la Sònia i la Maria.
Nens, nenes i ciència
Sònia: Quan vas a una escola a fer divulgació, veus que cap als sis o set anys els nens i les nenes ja tenen tots els estereotips de gènere interioritzats. En una classe veus que les nenes són més obedients, es porten millor, perquè és un mandat de gènere. Els nens tenen més ocupació de l’espai públic. Ocupen més espai i parlen més fort. Per socialització se’ls permet de fer-ho.
Maria: A l’escola he vist aquesta realitat que diu la Sònia, aquest punt de partida, però també he vist un altre punt final. Nosaltres vam dur a terme el projecte de muntar un laboratori a l’escola. Doncs al final d’aquest projecte, les nenes es visualitzaven a elles mateixes com a científiques, moltes tenien en ment arribar a ser investigadores. A més, poc després, des de la Comissió Memòria i Gènere del districte de Sant Martí ens van demanar que poséssim nosaltres el nom a una placeta que hi ha al costat de l’escola. I tant nens com nenes, que havien fet una sortida al CosmoCaixa, i concretament a una activitat sobre dones i ciència, van dir: «Volem que sigui una de les científiques que vam veure al museu». Ara és la plaça de Rosalind Franklin.
Referents
Maria: Jo tenia molt clar que volia que vinguessin científiques al nostre centre, perquè necessitem referents femenins en l’àmbit de la ciència. Vam parlar amb La UB Divulga i va venir la investigadora de la Facultat de Biologia Alba Ortega Gascó. De fet, l’Alba va despertar tanta curiositat entre l’alumnat que a partir d’aquí va començar el projecte que us deia abans de crear un laboratori. Per tirar-lo endavant, vam parlar amb La UB Divulga i ens van posar en contacte amb el professor de Química de la UB Josep Maria Fernández Novell, degà del Col·legi de Químics de Catalunya. Ara el laboratori porta el seu nom.
Sònia: Com a investigadora, quan vas a una escola de primària, els nens i nenes volen saber qui ets, volen saber molt de tu. És molt important que vegin que no ets una persona superdiferent. Ets algú que es podrien trobar a la seva vida quotidiana i que treballa de científica, que és una feina molt divertida. També és important que vegin que hi ha tot tipus de dones fent ciència: més joves, més grans, algunes que venen d’altres llocs... Voldria assenyalar, però, que no només és qüestió de portar més dones a la ciència, més vocacions, sinó de fer una ciència millor. Actualment, el sistema no és acollidor, no està ben muntat perquè hi hagi dones científiques.
Nens, nenes i ciència
Sònia: Quan vas a una escola a fer divulgació, veus que cap als sis o set anys els nens i les nenes ja tenen tots els estereotips de gènere interioritzats. En una classe veus que les nenes són més obedients, es porten millor, perquè és un mandat de gènere. Els nens tenen més ocupació de l’espai públic. Ocupen més espai i parlen més fort. Per socialització se’ls permet de fer-ho.
Maria: A l’escola he vist aquesta realitat que diu la Sònia, aquest punt de partida, però també he vist un altre punt final. Nosaltres vam dur a terme el projecte de muntar un laboratori a l’escola. Doncs al final d’aquest projecte, les nenes es visualitzaven a elles mateixes com a científiques, moltes tenien en ment arribar a ser investigadores. A més, poc després, des de la Comissió Memòria i Gènere del districte de Sant Martí ens van demanar que poséssim nosaltres el nom a una placeta que hi ha al costat de l’escola. I tant nens com nenes, que havien fet una sortida al CosmoCaixa, i concretament a una activitat sobre dones i ciència, van dir: «Volem que sigui una de les científiques que vam veure al museu». Ara és la plaça de Rosalind Franklin.
Referents
Maria: Jo tenia molt clar que volia que vinguessin científiques al nostre centre, perquè necessitem referents femenins en l’àmbit de la ciència. Vam parlar amb La UB Divulga i va venir la investigadora de la Facultat de Biologia Alba Ortega Gascó. De fet, l’Alba va despertar tanta curiositat entre l’alumnat que a partir d’aquí va començar el projecte que us deia abans de crear un laboratori. Per tirar-lo endavant, vam parlar amb La UB Divulga i ens van posar en contacte amb el professor de Química de la UB Josep Maria Fernández Novell, degà del Col·legi de Químics de Catalunya. Ara el laboratori porta el seu nom.
Sònia: Com a investigadora, quan vas a una escola de primària, els nens i nenes volen saber qui ets, volen saber molt de tu. És molt important que vegin que no ets una persona superdiferent. Ets algú que es podrien trobar a la seva vida quotidiana i que treballa de científica, que és una feina molt divertida. També és important que vegin que hi ha tot tipus de dones fent ciència: més joves, més grans, algunes que venen d’altres llocs... Voldria assenyalar, però, que no només és qüestió de portar més dones a la ciència, més vocacions, sinó de fer una ciència millor. Actualment, el sistema no és acollidor, no està ben muntat perquè hi hagi dones científiques.
«Voldria assenyalar, però, que no només és qüestió de portar més dones a la ciència, més vocacions, sinó de fer una ciència millor».
Explicar la ciència des de l’escola
Sònia: Cal subratllar la importància de l’educació pública. La vostra escola és un exemple espectacular, Maria. És important que tothom es faci seva la ciència, que tothom pugui veure un diagrama sobre el sistema solar i entendre si allò és una foto o és un diagrama. Aquest nivell de comprensió i relació amb la ciència crec que és molt important per a tota la societat. Després, qui vulgui, que faci ciència, que és una cosa molt divertida. El missatge que s’ha de transmetre és que la ciència consisteix a descobrir coses, a jugar amb joguines cares. Al final és descobrir coses i jugar, i això és fàcil d’explicar als nens i nenes.
Maria: Hi ha tantes estratègies que pots fer servir per traslladar la ciència als nens i nenes... La creació del laboratori que us explicava és un exemple de com podem transformar la mirada i les inquietuds dels nens i nenes cap a la ciència. A l’escola tenim una frase: per educar un infant es necessita tota una tribu. I nosaltres hem tingut tota una tribu. Hem tingut científiques, científics, persones que han donat bates, un científic que ha ajudat a muntar el laboratori...
Sònia: Podria formar part de la vostra tribu?
Maria: I tant!
Sònia: Cal subratllar la importància de l’educació pública. La vostra escola és un exemple espectacular, Maria. És important que tothom es faci seva la ciència, que tothom pugui veure un diagrama sobre el sistema solar i entendre si allò és una foto o és un diagrama. Aquest nivell de comprensió i relació amb la ciència crec que és molt important per a tota la societat. Després, qui vulgui, que faci ciència, que és una cosa molt divertida. El missatge que s’ha de transmetre és que la ciència consisteix a descobrir coses, a jugar amb joguines cares. Al final és descobrir coses i jugar, i això és fàcil d’explicar als nens i nenes.
Maria: Hi ha tantes estratègies que pots fer servir per traslladar la ciència als nens i nenes... La creació del laboratori que us explicava és un exemple de com podem transformar la mirada i les inquietuds dels nens i nenes cap a la ciència. A l’escola tenim una frase: per educar un infant es necessita tota una tribu. I nosaltres hem tingut tota una tribu. Hem tingut científiques, científics, persones que han donat bates, un científic que ha ajudat a muntar el laboratori...
Sònia: Podria formar part de la vostra tribu?
Maria: I tant!
Galeria multimèdia
La ciència s’encomana a l’escola.
Sònia Estradé i Maria Neira.
