Ciència ciutadana per mitigar la crisi ambiental en el medi marí

El treball, publicat a la revista Environmental Management, mostra la millora de la qualitat científica de les dades recollides pels voluntaris pel que fa a precisió i exactitud. «Amb només una sessió de formació, s’han assolit valors equivalents als obtinguts pels científics», explica la catedràtica Cristina Linares, professora ICREA Acadèmia de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), que ha coordinat la recerca, publicada juntament amb Joaquim Garrabou, de l’ICM-CSIC; ambdós, membres del grup de recerca MedRecover.

Els resultats són part de la tesi doctoral de Laura Figuerola-Ferrando (UB-IRBio). També signen l’article Yanis Zentner (UB-IRBio) i Paula López-Sendino (ICM-CSIC).

Ciència ciutadana en defensa dels ecosistemes marins

En el coral·ligen mediterrani, format per l’acumulació d’organismes calcaris, hi habiten més de 1.600 espècies marines, que els darrers anys s’han vist afectades per l’augment de la temperatura de l’aigua. El nou estudi s’ha desenvolupat en el marc del projecte Atenció Coralls!, impulsat per la plataforma de ciència ciutadana marina Observadores del Mar, per formar voluntaris en l’estudi de la distribució i l’estat ecològic de poblacions d’octocoralls i hexacoralls afectades per les pertorbacions humanes (sobretot, per l’augment de la temperatura).

L’equip ha comparat les dades obtingudes a la Costa Brava per voluntaris amb diferents nivells de formació en l’aplicació del protocol de mostreig, per observar si hi havia una millora entre la primera i la segona vegada que es mostrejava després de la formació.

«Les dades d’avaluació de l’estat de conservació que han recollit els voluntaris formats durant dos dies, obtingudes a partir del percentatge de colònies afectades, són comparables a les dades obtingudes pels científics. Amb només un dia de formació, els voluntaris obtenien resultats força notables ja des del primer mostreig», destaca Cristina Linares, del Departament de Biologia, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

Factors clau del treball han estat la formació prèvia rebuda pels voluntaris i la validació experta de les dades abans de la transferència i l’anàlisi. «El procés de validació per experts és crucial per garantir que l’avaluació sobre l’estat de conservació sigui coherent i fiable», afegeix Laura Figuerola, investigadora predoctoral del grup de recerca MedRecover.

Empitjorament de l’estat de coralls i gorgònies

Un cop validats l’eficàcia i el rigor del treball dels voluntaris, els investigadors van analitzar les dades obtingudes. En diverses zones de la Mediterrània nord-occidental, les poblacions de coralls i gorgònies van, segons destaquen els autors del treball, «cada vegada a pitjor», ja que el percentatge de colònies afectades està passant de poblacions majoritàriament no impactades o poc impactades en el període 2012-2014 a poblacions impactades moderadament o greument en els períodes 2015-2019 i 2020-2022.

«Aquests resultats són semblants als reportats en articles científics, però en zones que no s’havien estudiat, de manera que enriqueixen el coneixement sobre l’estat de conservació d’aquestes espècies en zones no estudiades fins ara», destaca l’investigador Joaquim Garrabou.

Jornades de ciència ciutadana Coralligenous Weekends

Les dades d’aquest estudi es van obtenir el 2022, però les sortides per avaluar l’estat d’aquestes espècies van continuar el 2023 ampliant els punts de mostreig: l’any passat, la UB i Observadores del Mar van organitzar les jornades Coralligenous Weekends, en què van participar setanta voluntaris i set centres de busseig de la Costa Brava. Van seguir el protocol d’Atenció Coralls! per avaluar l’impacte de les onades de calor en més de 10.000 gorgònies (95 censos en setze localitats), tant al cap de Creus com a l’espai Natura 2000 del litoral del Baix Empordà.

Elisenda Franco, del Club Nàutic Port de la Selva i de l’Associació de Salut Integral al Mar i Xarxa de Custodis de la Mediterrània (SomMar), és una de les persones que va participar en aquestes jornades. «Va ser una experiència molt positiva. La ciència ciutadana està molt bé, perquè permet barrejar ciutadans a qui ens entusiasma el mar amb científics, i aprofita l’experiència de cadascú, en el meu cas com a submarinista», destaca. Per a Robert López-Guimerà, biòleg que també va participar en l’activitat, és una oportunitat «d’ajudar a obtenir dades que poden ser divulgades o publicades en un article científic».

Sobre la formació, la voluntària la qualifica de «molt visual i entenedora». «Et serveix per tenir una altra mirada del mar: ara et fixes més en com estan les gorgònies i pots veure que n’hi ha moltes de malmeses», explica. En la mateixa línia, Robert López-Guimerà, que és membre del Club d’Immersió Biologia de la Facultat de Biologia de la UB, hi afegeix: «Et fa ser conscient de l’impacte en les gorgònies i dels canvis que s’estan produint a sota de l’aigua per l’escalfament del mar».

Per acabar, ambdós voluntaris coincideixen que és una manera de «conscienciar» sobre la realitat del canvi climàtic i aconseguir que aquest coneixement arribi a la ciutadania. «El fet que ens ho expliquessin tan bé, que fos una experiència tan motivadora, fa que intentis traslladar-ho al teu entorn. D’alguna manera, és un pòsit que va quedant, una mena de cadena per educar, conscienciar i fer difusió del que has après», subratlla Elisenda Franco.

Mortalitat per les altes temperatures

Els resultats preliminars van revelar que totes les poblacions han patit mortalitat per les altes temperatures dels darrers anys. «La gorgònia blanca ha estat la més impactada, amb un 80 % de les poblacions greument afectades, mentre que en el cas de la gorgònia vermella l’afectació greu es dona en un 50 % de les poblacions», destaquen els investigadors.

Els efectes també varien segons la profunditat: «En els primers vint metres, predomina l’afectació greu; entre els vint i els trenta metres, predomina una afectació moderada, que es correspon amb el fet que entre el 30 % i el 60 % de les gorgònies estan afectades, i no és fins més enllà dels trenta metres que trobem poblacions amb una baixa afectació, és a dir, amb menys del 30 % de les gorgònies afectades», exposen els experts.

Aquestes jornades formen part de les activitats del projecte CORFUN (TED2021-131622B-I00), finançat per l’Agència Estatal de Recerca i coordinat des de la UB per Cristina Linares i Joaquim Garrabou.

Article de referència:
Figuerola-Ferrando, L.; Linares, C.; Zentner, Y. et al. «Marine Citizen Science and the Conservation of Mediterranean Corals: The Relevance of Training, Expert Validation, and Robust Sampling Protocols», Environmental Management, desembre de 2023. DOI: doi.org/10.1007/s00267-023-01913-x.