Caça i gestió de la fauna silvestre: reptes de futur en una cimera dʼexperts a Barcelona

El fòrum científic de la IUGB, de caràcter biennal, aplegarà més de 300 experts de l’àmbit internacional.
El fòrum científic de la IUGB, de caràcter biennal, aplegarà més de 300 experts de l’àmbit internacional.
Recerca
(02/09/2011)

Potenciar lʼintercanvi de coneixement científic teòric i pràctic i establir ponts de comunicació entre científics, gestors i altres experts en els àmbits de la caça i la gestió de la fauna cinegètica són els principals objectius del XXX Congrés de la International Union of Game Biologists (IUGB) i el XIII Congrés Perdix, que tindran lloc del 5 al 9 de setembre a lʼHotel Juan Carlos I de Barcelona.

El fòrum científic de la IUGB, de caràcter biennal, aplegarà més de 300 experts de l’àmbit internacional.
El fòrum científic de la IUGB, de caràcter biennal, aplegarà més de 300 experts de l’àmbit internacional.
Recerca
02/09/2011

Potenciar lʼintercanvi de coneixement científic teòric i pràctic i establir ponts de comunicació entre científics, gestors i altres experts en els àmbits de la caça i la gestió de la fauna cinegètica són els principals objectius del XXX Congrés de la International Union of Game Biologists (IUGB) i el XIII Congrés Perdix, que tindran lloc del 5 al 9 de setembre a lʼHotel Juan Carlos I de Barcelona.

El fòrum científic de la IUGB, de caràcter biennal, aplegarà més de 300 experts internacionals i es considera el congrés de fauna cinegètica silvestre més important del món després dels simposis de lʼentitat nord-americana Wildlife Society. Barcelona, a més, serà la primera ciutat de lʼEstat que aculli aquesta cimera, que en edicions anteriors ha tingut com a seu les ciutats de Moscou (Rússia), Uppsala (Suècia), Hannover (Alemanya), Braga (Portugal) i Limassol (Xipre).

Aquesta edició del congrés de la IUGB lʼorganitza la Universitat de Barcelona, juntament amb el Departament dʼAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, lʼInstitut dʼInvestigació de Recursos Cinegètics (IREC-CSIC) i el Game and Wildlife Conservation Trust (GWCT), del Regne Unit. El comitè organitzador està encapçalat pel Dr. Manel Puigcerver, professor del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i la Matemàtica, a la Facultat de Formació del Professorat, i actual president de la IUGB. Per la seva banda, el XIII Congrés Perdix està liderat per Francis Buner (GWCT). A lʼacte dʼinauguració, previst el 5 de setembre, hi participaran el vicerector de Recerca, Dr. Jordi Alberch; el subdirector dʼactivitats cinegètiques de la Generalitat, Àlex Cuadros; el secretari general de la IUGB, Dr. Franz-Josef Kamp; els membres de la GWCT Dr. Francis Buner i Dr. Nicholas Aebischer; el director de lʼIREC-CSIC, Dr. Jorge Cassinello, i el president de la IUGB, Dr. Manel Puigcerver.

La IUGB impulsa des del 1954 lʼorganització dʼaquest congrés internacional, que agrupa biòlegs, silvicultors, veterinaris, gestors, caçadors i altres persones interessades en el món de la caça o en la biologia de la fauna silvestre. Tal com assenyala el professor Puigcerver, «cal subratllar la importància dʼaquesta àrea de coneixement, que no és només intrínseca sinó també de tipus aplicat, ja que ha permès desenvolupar polítiques de conservació i gestió de diferents espècies cinegètiques, algunes amenaçades».  

Sota el lema «Els conflictes entre humans i fauna silvestre. Estratègies per a la compatibilització», el programa del simposi sʼarticularà al voltant de sessions plenàries, conferències i comunicacions sobre temes de recerca i dʼestudi de la biologia de la fauna silvestre; el comportament, el maneig i la gestió dʼespècies cinegètiques; les normatives i les polítiques de conservació de la fauna; la conservació i la gestió dʼespècies migratòries cinegètiques; les espècies en perill dʼextinció, etc. El professor Puigcerver explica que «una línia de recerca clàssica però encara predominant en lʼactualitat és lʼaprofundiment en aspectes biològics de les espècies cinegètiques aplicats a una gestió més racional de les seves poblacions. Alguns aspectes veterinaris (les malalties i els seus efectes en les poblacions salvatges), les interaccions entre lʼactivitat humana i la fauna silvestre, i les dimensions humanes de la caça (aspectes sociològics, econòmics i culturals) es perfilen com a línies de recerca emergents molt prometedores».  

Un dels grans reptes de futur en aquest àmbit del coneixement és proposar estratègies per compatibilitzar lʼactivitat cinegètica amb la conservació del medi natural en general, i de les espècies de caça en particular. Tal com apunta Puigcerver, «aquesta activitat humana sovint genera conflictes, i les possibles solucions han dʼestar fonamentades en un coneixement científic exhaustiu de la fauna cinegètica i del seu entorn natural, per tal de definir polítiques de conservació millors que les actuals. Cal proposar-se com a fita un terme molt emprat però molt difícil dʼaconseguir: la sostenibilitat de lʼactivitat cinegètica».

Durant el simposi, a més, els participants podran fer una sèrie dʼexcursions científiques al delta de lʼEbre, la serra de Cadí, els secans de Lleida i la serra de Collserola, amb lʼobjectiu de treballar sobre el territori algunes de les temàtiques tractades en les sessions. Així mateix, el programa inclou sessions de treball per analitzar i debatre temes específics relacionats amb la gestió de la fauna silvestre.