Carme Junyent: «De llengües nʼhan mort sempre, però mai ni amb la velocitat ni amb la proporció en què està passant ara»
«De llengües nʼhan mort sempre, però mai ni amb la velocitat ni amb la proporció en què està passant ara», va afirmar la professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB Carme Junyent en el cinquè dels #DebatsUB: Catalunya i Espanya. Junyent, que centra la seva recerca en lʼestudi de llengües amenaçades i en la revitalització de llengües, va explicar com els contextos multilingües, amb més de dues llengües, són beneficiosos per a la supervivència de les llengües amenaçades més que no pas les societats bilingües.
«De llengües nʼhan mort sempre, però mai ni amb la velocitat ni amb la proporció en què està passant ara», va afirmar la professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB Carme Junyent en el cinquè dels #DebatsUB: Catalunya i Espanya. Junyent, que centra la seva recerca en lʼestudi de llengües amenaçades i en la revitalització de llengües, va explicar com els contextos multilingües, amb més de dues llengües, són beneficiosos per a la supervivència de les llengües amenaçades més que no pas les societats bilingües.
Carme Junyent, que va tenir un record per als professors de la UB Jordi Matas i Marc Marsal, integrants de la Sindicatura Electoral de l'1-O i per a qui la fiscalia demana dos anys i nou mesos de presó, va començar la seva intervenció vinculant diàleg i identitat: «No podem dialogar si no som». Respecte a la relació entre llengua i identitat, va afirmar: «Quan la gent vol recuperar la llengua, en realitat no està demanant un sistema de comunicació, sinó que el que demana és un sistema dʼidentificació». També va assenyalar que, a diferència dʼaltres sistemes dʼidentificació, la llengua és «acumulable i, sobretot, tangible: quan no es veu la llengua et poden posar en dubte qui ets». «El fet que sigui acumulable, és a dir, que puguem aprendre totes les llengües que calgui sense desaprendreʼn dʼaltres, fa que sigui un sistema que ens prepara especialment per a la cooperació», va apuntar.
Junyent, africanista i directora del Grup dʼEstudi de Llengües Amenaçades (GELA) de la UB, va analitzar la situació de Catalunya des dʼuna perspectiva global i va parlar del procés dʼhomogeneïtzació que estan vivint les llengües i del ritme de desaparició que pateixen. «Això ens pot passar a nosaltres», va dir, i es va preguntar tot seguit: «Què seríem nosaltres sense la llengua?». En aquest punt va explicar com la literatura africana ha anat desapareixent i lʼha substituït un grup dʼescriptors de la diàspora que parlen de lʼÀfrica com en parlaríem els no africans: «No fan literatura africana, sinó que parlen sobre la literatura africana». Per tant, si desaparegués la nostra llengua, «ja no seríem algú amb qui es dialoga, sinó algú sobre qui sʼescriu o es parla». «Es parlaria de nosaltres i no amb nosaltres», va concloure.
Després de la conferència, el periodista de La Vanguardia i responsable del llibre dʼestil del diari, Magí Camps, que va actuar de moderador, va donar pas al debat, en el qual van participar els professors Albert Branchadell, de la Universitat Autònoma de Barcelona, M. Teresa Cabré, de la Universitat Pompeu Fabra, i Francesc Xavier Vila, de la Universitat de Barcelona.
M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC), va reflexionar sobre el paper de les acadèmies com lʼIEC. Va assenyalar les diferents realitats de la Reial Acadèmia Espanyola i de lʼIEC, al qual li ha calgut fer una important tasca de cohesió lingüística i recuperar el que no es va poder fer en períodes històrics anteriors. Cabré va defensar que les acadèmies poden ser un element que ajudi a configurar la identitat lingüística, «sempre que lʼactitud amb què es pretengui implantar els models lingüístics sigui tolerant, permissiva, i posi lʼèmfasi en la varietat de registres i de dialectes».
Albert Branchadell va defensar que «cal relaxar, i fins i tot anorrear, la relació entre llengua i identitat nacional». Va explicar que històricament sʼhan dut a terme processos «amb els quals sʼha identificat la identitat nacional amb una llengua concreta», com és el cas dʼEspanya, «i que sense saber-ho a Catalunya han comprat aquesta ideologia». Va argumentar, però, que hi ha casos —com Suïssa— en què no es vincula la identitat amb una llengua concreta, i va defensar aquesta opció per a les relacions entre Catalunya i Espanya.
Francesc Xavier Vila va iniciar la seva intervenció recordant la funció que tenen les llengües de definir la realitat: «Copsem la realitat, en part, gràcies a les paraules», i a continuació es va centrar en els nombrosos insults que sʼhan utilitzat en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Va apuntar que aquests insults «reflecteixen la necessitat de negar qualsevol legitimitat a lʼinterlocutor». I va apuntar que hi ha una «visió misticoreligiosa» dʼEspanya incompatible amb el diàleg.
A partir dʼara, sʼhan programat dos debats més, que abordaran el conflicte català des de diferents perspectives:
• «El model dʼescola catalana», conferència del professor Joan Mateo, del Departament de Mètodes dʼInvestigació i Diagnòstic en Educació de la UB. 13 de desembre del 2018 a les 18.30 a lʼEdifici Històric
• «La política: lʼespai de resolució dels conflictes», ponència del professor emèrit de Ciència Política i de lʼAdministració de la UAB Josep Maria Vallès. 17 de gener del 2019 a lʼEdifici Històric.
Cada sessió consisteix en una ponència impartida per un acadèmic de reconegut prestigi seguida dʼuna taula rodona sobre el tema en qüestió. Els debats i les intervencions es publicaran en diferents volums dʼuna nova col·lecció dʼEdicions UB: Debats UB.